L’Ajuntament de Barcelona consensua amb el sector privat els 10 principals objectius per millorar la distribució urbana de mercaderies el 2030 : Servei de Premsa

www.barcelona.cat

L’Ajuntament de Barcelona consensua amb el sector privat els 10 principals objectius per millorar la distribució urbana de mercaderies el 2030

21/02/2023

Temps estimat de lectura: 7 minuts

L’acord és fruit del procés de participació realitzat durant l’any passat entre les principals associacions econòmiques, empresarials i sindicals de Barcelona i 62 entitats implicades en el món de la DUM

Les principals fites que s’han establert passen perquè al 2030 el 40% de les compres online es lliurin en punts de recollida, perquè es redueixin un 50% les emissions associades a la distribució urbana de mercaderies, o perquè es multipliquin per deu els vehicles associats a la ciclologística

L’estratègia municipal també contempla incrementar en un 20% l’oferta d’hores de càrrega i descàrrega en espais regulats, aconseguir reduir la indisciplina dels conductors que realitzen distribució de mercaderies en un 60% i assolir els zero morts i zero ferits greus per sinistres de trànsit relacionats amb vehicles DUM

L’Ajuntament de Barcelona treballa per ordenar, millorar i fer més eficient la distribució urbana de mercaderies (DUM) a la ciutat. En el marc de l’Estratègia municipal de la distribució urbana de mercaderies 2030, aquest darrer any, entre el mes de juny i el mes d’octubre, el Govern municipal ha estat duent a terme un procés de participació amb les principals associacions econòmiques, empresarials i sindicals de Barcelona i amb un total de 62 entitats implicades en el món de la DUM per determinar quines són les principals accions que s’han de dur a terme en aquest àmbit de la mobilitat.

Els principis bàsics que han regit aquest procés han partit de la voluntat d’impulsar el comerç local i millorar la seva competitivitat, incrementant l’eficiència de la DUM i contribuint a la reducció de la precarietat laboral; i, alhora, reduir les externalitats que es generen sobre l’espai públic per harmonitzar la DUM amb les activitats quotidianes, amb especial atenció als treballs de cures i l’accessibilitat. Tot plegat, amb l’objectiu final d’aconseguir una distribució urbana de mercaderies més eficient, sostenible i segura.

En base a aquest procés de participació, i d’acord amb les línies principals de l’estratègia municipal, s’han determinat 10 objectius i resultats que es volen assolir de cara a l’any 2030.

Fites 2030

1.- Incrementar en un 20% l’oferta d’hores de càrrega i descàrrega en espais regulats i reequilibrar la demanda. Per aconseguir-ho, es proposen les següents mesures:

Millorar la DUM als mercats municipals: s’aposta per utilitzar els espais interiors dels mercats per dur a terme les operacions logístiques.
Ampliar els horaris de càrrega i descàrrega a tota la ciutat: s’estudia fer més àmplia l’actual franja horària, en la qual es permet aquesta activitat (majoritàriament la c/d està permesa de 8:00 a 20:00 hores).
Potenciar la DUM nocturna: es vol treballar per facilitar la tramitació per obtenir els permisos per realitzar la distribució urbana en horari nocturn, simplificar els requisits i publicitar aquesta opció.

2.- Assolir un 33% dels lliuraments a domicili i oficines a través de Centres de Distribució Urbana de Mercaderies (CDUM’s) i aconseguir que el 40% de les compres online es lliurin als punts de recollida. Les actuacions per aconseguir-ho es basaran en:

Estendre Centres de Distribució Urbana de Mercaderies dirigits al consumidor (B2C): aquests espais tenen una mida aproximada d’entre 100 i 300 m2, amb capacitat per repartir uns 1.500 paquets diaris, de manera sostenible. També hi ha models més petits de 25m2.
Estendre Centres de Distribució Urbana de Mercaderies dirigits als comerços (B2B): acostumen a tenir superfícies a l’entorn dels 250 o 300m2. Poden rebre les mercaderies en hores vall o nocturnes i descongestionen la c/d en horaris habituals. Les mercaderies es lliuren amb vehicles de menor impacte.
Aplicar el pla d’usos per als repartiments a domicili: a principis d’any el plenari del Consell municipal ja va aprovar definitivament el Pla especial d’activitats vinculades al repartiment a domicili, que entre altres punts fixa l’obligació pels que vulguin fer repartiment a domicili de disposar d’espais interiors d’espera per als repartidors i per aparcar els vehicles per tal de no generar molèsties ni saturació de la via pública.
La modificació de la normativa d’usos als aparcaments: la Comissió de Govern ha aprovat inicialment el “Pla especial urbanístic de noves activitats en els aparcaments de la ciutat de Barcelona”. Aquesta mesura aposta perquè els aparcaments de rotació de la ciutat es puguin complementar amb espais de logística que permetin millorar i optimitzar la gestió de la distribució urbana de mercaderies de Barcelona.

3.- Aconseguir que al 2030 es redueixin els 50% de les emissions associades a la DUM. En aquest sentit es treballarà en:

Polítiques de reconversió cap a vehicles més sostenibles i amb l’impuls de la ciclogística.
Suport a l’empresa privada per la fabricació d’un vehicle de 0 emissions preparat per realitzar la distribució urbana de mercaderies: l’Ajuntament de Barcelona oferirà la seva col·laboració per desenvolupar aquesta tecnologia.
Potenciar la mobilitat sostenible en la distribució de les mercaderies que s’envien des del mercat cap al client particular.

4.- Multiplicar per deu els vehicles de ciclologística operant a la ciutat (actualment n’hi ha 80 de registrats). També es vol disposar d’un servei de mercaderies DUM amb modes ferroviaris amb capacitat per a moure 62.000 tones anuals. I es fixa l’existència de com a mínim una plataforma de mutualització de capacitat de càrrega a la ciutat. Les mesures concretes per assolir aquests objectius consistiran en:

Implantar una xarxa de punts de recollida: es treballa per configurar una xarxa que permeti que tots els ciutadans i empreses de la ciutat tinguin un punt de recollida de mercaderies a menys de 200 metres.
Promoció de plataformes de mutualització de càrrega: són plataformes que han de permetre optimitzar les capacitats de càrrega dels vehicles, minimitzant el nombre total de viatges, operant amb diferents distribuidors.
Canvis normatius per augmentar les possibilitats operatives de la ciclologística: el Govern municipal ja ha impulsat l’aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles, que, entre altres punts, estableix les condicions en que s’ha de desenvolupar la distribució de mercaderies per part de cicles i vehicles de mobilitat personal.
Tarificació i fiscalitat de l’e-commerce: el Govern municipal treballa per implantar una nova taxa a grans operadors postals per l’ús especial que fan de l’espai públic quan reparteixen els productes comprats per comerç electrònic als destins finals indicats pels consumidors final.

5.- Avançar cap a la visió zero de cara al 2030: zero víctimes mortals i zero ferits greus, també en aquest sector. Per fer-ho es treballarà en:

La implementació d’ADAS i llums addicionals en els vehicles de distribució de mercaderies: la DGT treballa en una futura normativa que obligui a la instal·lació de sistemes de seguretat activa ADAS, com dispositius de detecció de presència, d’advertència acústica i/o lluminosa. L’Ajuntament de Barcelona vol ser pioner en aquest àmbit i treballa també en un Decret per fer-ho obligatori als vehicles més grans.
Classificació dels nous vehicles comercials: el Govern municipal treballa amb la DGT per establir quines característiques tècniques han de tenir els cicles i vehicles de mobilitat personal destinats a la distribució de mercaderies.
Formació i capacitació en DUM: impuls a cursos de conducció per realitzar la càrrega i descàrrega amb seguretat. Inclouria formació teòrica i pràctica sobre la normativa vigent, aspectes mediambientals, eines TIC i seguretat i salut i es treballaria per ofertar-ho de la mà de Barcelona Activa.
Col·laboracions específiques amb institucions (DGT, Servei Català de Trànsit, AMB) amb competències en mobilitat per reduir la sinistralitat entre aquest col.lectiu i millorar la gestió de la càrrega i descàrrega.

6.- Reduir un 60% la indisciplina entre els conductors dels vehicles de distribució urbana de mercaderies. Amb l’objectiu d’assolir-ho s’aposta per:

Ampliar l’Àrea DUM a tot Barcelona
Flexibilitzar l’ús de l’espai de càrrega i descàrrega en superfície
Més control de la indisciplina per part de la Guàrdia Urbana.
Millores a l’app

7.- Mantenir els 48M de m2 actuals de sòl industrial integrat en trama urbana. Es vol aconseguir amb:

Potenciar els Centres de consolidació urbans a gran escala: centres on arriben les mercaderies a gran escala per, posteriorment, distribuir-les a magatzems més petits (ex: Mercabarna).
Creació de hubs ferroviaris de mercaderies: espais on deixar i emmagatzemar aquelles mercaderies que arribin per via ferroviària, i on poder-les organitzar.
Reserva de sòl logístic als polígons: es considera primordial evitar la deslocalització de les empreses relacionades amb la DUM, creant les condicions urbanístiques necessàries perquè la logística es pugui ubicar i desenvolupar adequadament als polígons d’activitat econòmica en continu urbà.

8.- Creació d’una oficina DUM com a punt focal d’interlocució amb els implicats d’aquest sector. Entre les intervencions concretes es fixen les mesures següents:

Millora dels canals de comunicació amb els usuaris que duen a terme activitats de logística a la ciutat.
Campanyes de comunicació i sensibilització dirigides als consumidors, per incentivar-los a utilitzar les vies més sostenibles per comprar online o per recollir les mercaderies.
Donar a conèixer l’Estratègia municipal de la distribució urbana de mercaderies 2030.
Continuar monitoritzant el trànsit de mercaderies a la ciutat.
Creació d’una enquesta sobre la distribució urbana de mercaderies a Barcelona.
Consolidar i actualitzar l’actual DUM Data Center, com a espai i base de dades disponibles sobre aquesta activitat.
Mantenir i fer seguiment dels grups de treball de la DUM amb, com a mínim, una reunió anual.

9.- Estendre l’app SPRO al 75% dels municipis metropolitans. Aquest objectiu es vol complir a partir de:

Creació d’una taula de coordinació i homogeneïtzació metropolitana.
Ampliació de l’app SPRO a tots els municipis metropolitans.

10.- Promocionar empreses i centres de recerca que ofereixen solucions per la DUM.

- Participació i seguiment de l’estratègia d’aquestes empreses i centres de recerca.
- Creació d’un laboratori de polítiques per al desplegament de l’estratègia municipal.
- Finançament per a la innovació en la DUM: L’Ajuntament de Barcelona treballa per buscar oportunitats de finançament en el marc dels Fons de Recuperació Next Generation EU, el Pla Moves, o altres projectes en el marc de l’EIT per a projectes vinculats a la DUM.
- Benchmark internacional: es treballarà per efectuar, de forma regular, estudis a nivell internacional sobre els diferents àmbits de la DUM.
- Incentius i bonificacions per facilitar el desplegament de l’estratègia municipal.

Paraules clau
distribució urbana de mercaderies/ DUM/ mobilitat/