El curs 2023-2024 s’inicia a Barcelona amb un institut de nova creació i dos nous centres integrats a la xarxa pública : Servei de Premsa

El curs 2023-2024 s’inicia a Barcelona amb un institut de nova creació i dos nous centres integrats a la xarxa pública

04/09/2023



Temps estimat de lectura: 6 minuts

El curs 2023-2024, que enguany s’inicia el 6 de setembre pel que fa als ensenyaments obligatoris, disposa a Barcelona d’un centre de nova creació, l’Institut Vallcarca, que s’ubica provisionalment als equipaments de l’Escola Pare Poveda, i de dos centres concertats que s’integren a la xarxa pública: l’Escola Segre i l’Institut Escola Sant Felip Neri. En total, a la ciutat hi ha 242 centres públics actius, 159 de concertats i 33 centres d’educació especial, dels quals 7 són públics i 26 són concertats. Enguany es posen en marxa 8 Aules d’acollida accelerada, programa destinat a formar de manera intensiva en competència comunicativa en llengua catalana l’alumnat nouvingut que presenta diferències idiomàtiques importants. A més, si el curs passat la ciutat de Barcelona tenia 4 zones educatives amb un percentatge d’alumnat en situació de vulnerabilitat equilibrat entre centres públics i concertats, aquest curs passa a tenir-ne 8.

En total, aquest any el sistema educatiu de la ciutat (tenint en compte centres públics, concertats i privats) escolaritzarà, segons dades provisionals de finals d’agost, un total de 168.996 infants i joves, 318 menys que el curs anterior. Aquest decreixement, conseqüència de la davallada demogràfica, és especialment notori al segon cicle d’infantil, en el qual hi ha una diferència de 1.052 alumnes respecte del curs passat. A primària la diferència és de 157 alumnes menys, mentre que a l’ESO el nombre s’incrementa fins a 891. Destaca el districte de Sants-Montjuïc, que és el que guanya més alumnat (fins i tot a infantil, que augmenta amb 98 places) i creix, en total, amb 1.278 nous alumnes.

Ja s’ha pogut assignar plaça als 3.549 alumnes que havien formalitzat la sol·licitud fora de termini. Això ha estat possible perquè aquest any durant l’estiu s’ha destinat personal de suport a aquesta tasca, a més de noves eines tecnològiques, la qual cosa ha permès portar a terme les assignacions més ràpidament i tenint en compte tots els indicadors que faciliten gestionar una distribució equitativa de l’alumnat.

El total de l’alumnat es distribueix també com en el curs anterior, amb el 46 % en centres públics i el 53 % en concertats. Pel que fa a l’alumnat en situació de vulnerabilitat disminueix en gairebé tres punts als centres de titularitat pública (que passen del 64,3 % el curs passat al 61,5 % el curs actual) i augmenten en la mateixa proporció als concertats, que passen de 35,7 % a 38,5 %. Aquesta redistribució és conseqüència, en bona part, del Pla de xoc contra la segregació, per la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu, incorporat a la ciutat des del curs 2019-2020. Aquest pla permet una millor detecció de la infància vulnerable, la focalització dels recursos per a la igualtat d’oportunitats i l’aposta per la distribució equilibrada de l’alumnat en situacions socioeconòmiques i socioculturals desafavorides. Enguany el pla s’ha implantat des d’i3 fins a tercer de primària i a tota l’ESO. A més, l’alumnat en situació de vulnerabilitat pot afrontar les despeses associades a l’escolarització, com ara material escolar, llibres de text o sortides escolars ja sigui a través del Pla de xoc o bé a través dels recursos del Departament d’Educació.

El curs 2023-2024 començarà amb 8 zones d’escolarització en les quals el percentatge d’alumnat en situació de vulnerabilitat es troba equilibrat entre els centres públics i concertats, 4 més que el curs passat. També augmenten les zones que els falta poc per arribar a aquest equilibri (es passa de 6 a 10) i disminueixen les que encara es troben amb un percentatge molt superior d’alumnes en situació de vulnerabilitat en centres públics que no pas en concertats: aquest curs en seran 11, mentre que l’any passat n’eren 19. En total, 18 zones han avançat en la distribució equitativa entre centres públics i concertats de l’alumnat en situació de vulnerabilitat.

A Barcelona, 41 centres obren les portes amb una direcció renovada i s’arribarà als 10.787 docents, 251 més que el curs passat. Augmenten també un 6 % més les places perfilades, que s’enfilen fins a les 1.958. Dels 71 nous professionals amb els quals s’incrementa la plantilla de personal d’administració i serveis, la gran majoria (60) dedicaran la seva jornada a donar suport a la docència: seran, entre d’altres, tècnics educació infantil i tècnics d’integració social.

 

Formació intensiva en llengües a les aules d’acollida accelerada

Un total de 8 centres (l’Institut Verdaguer, l’Institut Martí Pous, l’Institut Angeleta Ferrer, l’Institut Joan d’Àustria, l’Institut Barcelona-Congrés, l’Institut Menéndez y Pelayo, l’Institut Teresa Pàmies i l’Institut Lluís Vives) són els que formaran part de les aules d’acollida accelerada, programa dissenyat per millorar l’acompanyament i l’èxit educatiu de l’alumnat nouvingut. En aquests instituts s’hi durà a terme una formació intensiva en competència comunicativa durant cinc mesos per ajudar aquest alumnat a aconseguir més ràpidament un domini bàsic tant de la llengua catalana com del nou entorn cultural.

Cada aula tindrà 20 alumnes amb dos professors/ores especialistes en l’aprenentatge de les llengües. A més de la competència lingüística, s’hi treballarà la sociocultural i l’acompanyament psicopedagògic i emocional necessari.

El pla va dirigit a alumnat estranger de segon i tercer d’ESO que no hagi estat mai prèviament matriculat a cap centre de Catalunya i que provingui de països amb diferències idiomàtiques importants, com també a alumnat de quart d’ESO si el Servei d’Orientació del Consorci ho considera adequat després d’una entrevista inicial.

L’objectiu és, en tot cas, aconseguir una incorporació reeixida a l’itinerari educatiu de secundària, ja que el domini de la llengua és clau per arribar a una bona comprensió en la resta d’àmbits acadèmics.

 

Suport més precís per a l’alumnat amb necessitats educatives especials

Dels 6.785 alumnes amb necessitats educatives especials derivades d’una discapacitat física, intel·lectual o sensorial, trastorns de l’espectre autista, trastorns mentals o trastorns greus de conducta (NEE tipus A), el 75 % estarà escolaritzat en centres ordinaris, un 2 % més que el curs anterior. La resta, un 25 %, anirà a centres d’educació especial. Es destinaran recursos intensius a un 13,7 % del total d’aquests alumnes que s’escolaritzen en centres ordinaris. Els mitjans per impulsar l’educació inclusiva creixeran aquest curs amb 43 nous professionals, i les dotacions de Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva passen de 108 a 115.

El Consorci ha treballat per aconseguir una detecció precoç d’aquest alumnat coordinant tots els serveis que hi estan involucrats (Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva, Aula Integral de Suport, etc.) i adreçant-se directament a les famílies per informar de possibles necessitats prèvies a l’escolarització. Gràcies a aquesta detecció primerenca, es pot orientar els alumnes per poder-los oferir la millor plaça possible i ajustar amb més precisió la reserva d’aquestes places als centres que disposen dels recursos adequats per aconseguir una distribució equitativa. En tot moment, s’acompanya les famílies amb sessions informatives i amb materials de comunicació específics.

 

Centres parametritzats i més recursos per arribar al confort tèrmic

Enguany, i molt especialment durant aquest estiu, es treballa en les mesures per minimitzar l’impacte de les altes temperatures d’estiu als centres de la ciutat. De les partides de millora, es destina una inversió de més de 4 M€ exclusivament a aquest aspecte (1,5 M€ més que en anys anteriors). Es tracta de diverses accions, entre les quals hi ha l’impuls de la ventilació natural creuada, la rehabilitació de façanes i cobertes amb vista a l’aïllament interior i les proteccions exteriors, com també la climatització puntual d’espais, entre d’altres. El Consorci ha classificat, seguint paràmetres tècnics, 234 centres de la ciutat per afinar la idoneïtat de cadascuna de les intervencions que permeten avançar en el confort tèrmic. Paral·lelament, es millora l’eficiència energètica dels edificis compensant amb energia renovable la despesa energètica que suposa la climatització a partir d’accions com la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

 

Plans per a la transformació pedagògica, la reducció de les desigualtats i la formació docent

Deu centres començaran el Pla pilot de millora de les biblioteques escolars per fomentar l’hàbit lector i la lectura en català; i uns altres 59 es formaran als tallers d’Usos Lingüístics en l’Àmbit Educatiu (ULAE), espais que tenen com a objectiu proporcionar eines per millorar la gestió de la diversitat lingüística als centres educatius i incentivar l’aprenentatge i l’ús del català a l’escola com un valor d’enriquiment compartit.

Pel que fa a les iniciatives pedagògiques, a Xarxes per al Canvi, programa que té l’objectiu d’avançar cap un sistema educatiu equitatiu i de qualitat, hi participaran 186 centres distribuïts en 16 xarxes. Molt vinculat a Xarxes per al Canvi, el programa Eines per al Canvi vol contribuir a la transformació educativa a través d’un procés de mentoria. Aquest curs seran 18 centres els que hi participaran.

També continuen els programes d’acompanyament educatiu com ara Èxit, Tangram i En Directe, així com Caixa d’Eines o EducArts —emmarcats en el Pla de barris de l’Ajuntament de Barcelona—, que tenen l’objectiu de reduir les desigualtats en l’àmbit educatiu.

A Barcelona, 7 centres educatius i 32 mentors participaran en la primera fase del programa de residència inicial docent SENSEI, a través del qual s’ofereix acompanyament i suport al professorat novell a l’inici de la professió docent.





Paraules clau
curs 2023-2024/ educació/