Servei de Premsa
04/11/2024
Els nivells d’NO2 a la ciutat són els millors de la història des que es tenen registres
05/08/2024
Temps estimat de lectura: 4 minuts
- L’informe de qualitat de l’aire de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) constata la tendència de descens de l’NO2 dels darrers anys, mentre que les partícules PM10 i PM2,5 es mantenen en nivells estables des del 2013.
- Durant l’any 2023 tant l’NO2 com les partícules PM10 i PM2,5 s’han mantingut per sota dels límits legals actuals fixats per la Unió Europea a totes les estacions de la ciutat.
- Tot i la millora, aquests nivells continuen per sobre dels valors guia de protecció de la salut establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels futurs límits legals europeus a partir de 2030.
L’informe d’Avaluació de la qualitat de l’aire 2023 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) constata que l’any 2023 els nivells de mitjana anual d’ NO2 a la ciutat són els millors de la història des que es tenen registres. En termes generals, els nivells de contaminació de l’aire s’han acostat als dels anys 2020 i 2021 (durant i després de la pandèmia, però ara en plena recuperació de l’activitat a la ciutat). A banda que l’evolució anual confirma la tendència de descens de l’NO2 els darrers anys, les partícules PM10 i PM2,5 es mantenen en nivells estables des del 2013.
Exposició de la població a la contaminació
A més de concretar els nivells de contaminació de l’aire a les estacions de mesura de la ciutat, i estimar l’impacte sobre la salut d’aquesta contaminació, l’informe de l’ASPB calcula els nivells d’exposició (mitjana poblacional) de la població. En aquest sentit, el document apunta que el nivell d’exposició a NO2 durant l’any 2023 és el més baix des que es registra (2018), mentre que el de PM2,5 és semblant al dels anys 2020-2022.
En concret, la població ha estat exposada a una mitjana de 26 μg/m3 d’NO2 i 14 μg/m3 de PM2,5, En conjunt, l’Eixample continua essent el districte amb els valors més elevats.
El Parlament Europeu ha publicat l’any 2024 l’esborrany per a una nova directiva de qualitat de l’aire que redueix significativament els límits legals per als principals contaminants atmosfèrics a partir del 2030 i els apropa als valors guia de protecció de la salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Durant l’any 2023 tant l’NO2 com les partícules PM2,5 s’han mantingut per sota dels límits legals actuals fixats per la Unió Europea a totes les estacions de la ciutat, però continuen per sobre dels nivells establerts per l’OMS (10 i 5 μg/m3, respectivament) i dels futurs valors europeus (20 i 10 μg/m3) de la normativa europea a partir de 2030. Segons les conclusions de l’informe de l’ASPB, aquesta nova normativa ha de ser clau per continuar promovent la reducció de la contaminació de l’aire i suposa una nova fita per a la protecció de la salut.
Impacte en la salut
Segons l’informe, l’impacte sobre la salut atribuïble a la contaminació en el període 2020-2023 és un 32% inferior a l’estimat pels anys 2018-2019. Ara bé, cal destacar que, tot i la millora, aquest impacte negatiu sobre la salut continua sent considerable: se li atribueixen al voltant del 8% de les morts (el 13% el 2018-2019), el 36% dels casos d’asma infantil (el 51% el 2018- 2109) i el 12% dels casos nous de càncer de pulmó cada any (el 17% el 2018-2019). Si Barcelona complís amb els futurs límits legals, l’impacte negatiu de la contaminació en la salut de la població es reduiria un 38% més.
Tal com apunten els successius informes elaborats per l’ASPB, la contaminació de l’aire és el principal risc ambiental per la salut pública, especialment a les grans ciutats europees, i la font principal n’és en trànsit motoritzat. A Barcelona, les dades del 2023 confirmen la baixada dels nivells d’NO2 dels darrers anys. Aquest descens està molt relacionat amb la renovació del parc de vehicles i amb la reducció del trànsit a la ciutat.
Basant-se en les principals conclusions, l’informe concreta algunes recomanacions per continuar millorant la qualitat de l’aire i avançar en la protecció de la salut de la ciutadania. Entre elles destaca la reducció global del trànsit com mesura més efectiva i amb més co- beneficis per la salut per la reducció del soroll, la reducció de lesions de trànsit i els usos saludables dels espais, entre altres. Alguns aspectes com la millora del transport urbà i interurbà, els desplaçaments de proximitat, el teletreball o el foment de la mobilitat activa poden ajudar a aquest descens. D’altra banda, en el cas de les partícules afegeix la necessitat d’incidir en altres fons d’emissió diferents del trànsit. Totes aquestes mesures, conclou, s’haurien d’intensificar en aquelles zones més afectades i en les escoles.
En aquest sentit, la Zona de Baixes Emissions ha estat clau per consolidar un parc de vehicles més net a la ciutat de Barcelona. El 2023 el nombre de turismes que van circular a la ciutat amb etiqueta ECO va ser superior als que circulaven amb etiqueta B (groga).
Altres mesures que ja s’han implementat des de l’Ajuntament de Barcelona per a millorar la qualitat de l’aire són l’aposta per la descarbonització de la mobilitat amb una implicació important de la flota pública, ciutat 30, la pacificació de carrers i àmbits de ciutat, o impuls de la bicicleta, entre d’altres. Totes aquestes accions impliquen uns cobeneficis directes en salut. Per exemple, la mobilitat activa millora la salut i els vehicles elèctrics redueixen el soroll del trànsit i milloren la salut.
Paraules clauqualitat de l’aire/