El Consell de Ciutat commemora els 20 anys reivindicant el seu paper central en la configuració de les polítiques municipals : Servei de Premsa

El Consell de Ciutat commemora els 20 anys reivindicant el seu paper central en la configuració de les polítiques municipals

11/11/2024



Temps estimat de lectura: 5 minuts

El Consell de Ciutat ha complert 20 anys, i ho ha celebrat avui amb un acte solemne al Saló de Cent de l’Ajuntament, que ha presidit l’alcalde, Jaume Collboni.

L’alcalde s’ha mostrat “orgullós i agraït de la tasca de totes les entitats que en forment part”. Segons ha explicat, “el Consell de Ciutat es va crear el 16 de març de 2004, quan ja feia anys que funcionaven diversos consells de participació, de caràcter sectorial o territorial: el Consell de Benestar Social, el Consell de les Dones, el Consell Assessor de la Gent Gran, el Consell d’Immigració, el Pacte per la Mobilitat, el Consell per la Convivència, la Defensa i la Protecció dels Animals, l’Acord cívic per una Barcelona Sostenible, entre d’altres, i un Consell Ciutadà a cada un dels districtes.” “Barcelona volia fer un pas més enllà i consolidar la capacitat de proposta, de cocreació de polítiques públiques i de cogovernança”.

 

 

Així doncs, el primer objectiu del Consell de Ciutat va ser reunir als representants de tots aquests consells per crear un “consell de consells” que fos l’espai de trobada de representants de diversos àmbits: sindicats, associacions empresarials, entitats veïnals, i institucions representatives de la ciutat, a més de ciutadania a títol individual.

Així doncs, durant 20 anys “el Consell de Ciutat ha contribuït decisivament en l’evolució de la governança de la ciutat, s’ha convertit en un espai de representació cívica que recull la tradició participativa per enfortir les tasques del govern. L’espai entre la ciutadania i el govern”. Per l’alcalde, però, aquest òrgan encara ha d’assolir “reptes importants: aconseguir una major diversitat de persones d’orígens diferents en la composició dels membres del Consell, així com la representativitat territorial de tots els districtes de la ciutat, i millorar el circuit i el temps de retorn del govern de la ciutat als vostres dictàmens”.

El Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, en què els representants de l’Ajuntament i la ciutadania debaten els afers principals de la ciutat.

És un espai plural format per representants d’entitats i institucions de diferents sectors i àmbits territorials, per representants polítics, per persones expertes en diversos temes, i per veïns i veïnes expertes en viure la ciutat. S’estructura en tres nivells organitzatius: el plenari, que proposa inicialment els temes; la comissió permanent, que aprova l’obertura de grups de treball i fa el seguiment dels seus avenços, i els grups de treball, dedicats a escoltar i preguntar a persones expertes, a debatre sobre les temàtiques i a configurar les recomanacions enforma de dictamen. Aquests dictàmens – en forma de proposta- tornen a la comissió permanent per ser revisats i validats, i aquesta comissió estableix l’ordre del dia del plenari. És el plenari qui finalment aprova les propostes de dictàmens amb les recomanacions i altres posicionaments que es puguin produir al llarg de tot aquest cicle.

Consell de Ciutat, és l’ens hereu del Consell de Cent, que aglutina més de cent quinze persones membres de diferents sectors de la societat barcelonina, les quals dialoguen i aproven recomanacions per millorar les polítiques municipals.

En els inicis l’òrgan va fer les seves primeres contribucions prenent part en la consulta ciutadana per a la transformació de l’avinguda Diagonal o en el Pla Director Municipal de Participació Ciutadana, però ràpidament es va albirar la necessitat d’habilitar mecanismes de participació més consistents i periòdics. Aquesta consolidació va arribar a través de l’ampliació de funcions, com ara el pronunciament sobre els Pressupostos Municipals i el Pla d’Acció Municipal (PAM), la votació de representants a la Comissió d’Empara i a la Comissió Assessora de Pressupostos Participatius, així com l’elevació de propostes d’acord al Plenari Municipal, entre les quals es troben les candidatures a Medalles d’Honor de la Ciutat.

De fet, la prova més significativa del paper central del Consell de Ciutat en la política municipal és la seva participació un cop l’any al Plenari Municipal, moment en què els membres presenten la memòria d’activitat de l’any anterior i reivindiquen les aportacions més rellevants del Consell durant aquest període.

En aquest sentit, el dictamen sobre desigualtats i vulnerabilitats, el d’habitatge destinat a polítiques socials o el manifest per la millora de l’accessibilitat a l’administració, han estat reivindicats tant per grups municipals com per membres del Consell.

Les recomanacions expressades pel Consell de Ciutat han tingut un ressò important en la forma com s’han configurat les polítiques municipals, especialment durant l’última dècada. Així ho expressaven diferents representants municipals i membres del Consell de Ciutat, entrevistats amb el propòsit de dur a terme una memòria que doni compte de l’activitat del Consell durant aquests vint anys. Entre ells, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011, que apunta que “la dedicació i compromís han estat claus per impulsar projectes que han millorat la qualitat de vida de tots nosaltres.” En la mateixa línia s’expressa Xavier Trias, alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015, reconeixent que quan va arribar a l’alcaldia, en una situació de crisi econòmica i social candent, “el treball de cooperació dut a terme amb el Consell de Ciutat va ajudar a obrir diferents portes per solucionar els problemes de la crisi, generar activitat i escoltar les demandes de la nostra ciutadania”. I en un to semblant, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona entre 2015 i 2023, posa especialment en valor les recomanacions contingudes en dos dictàmens, concretament un sobre emergència alimentaria que contenia “molt bons anàlisis i idees” i un altre sobre habitatge destinat a polítiques públiques que va “blindar la política de cooperatives”.

Cal recordar que el dictamen d’habitatge destinat a polítiques socials, va ser fruit d’un grup de treball amb participació de molts sectors de la societat barcelonina, i on van poder dialogar, i arribar a acords actors tan diversos i contraposats com poden ser promotors immobiliaris i representants d’entitats veïnals, com Albert Recio, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, que recorda que “en algunes reunions hi havia més de cinquanta persones”.

Finalment, entre d’altres, David Bondia, síndic de greuges de Barcelona i membre del Consell de Ciutat, posa en valor la jornada celebrada al voltant de les “Dificultats d’Accessibilitat a l’Administració Pública”, la qual va culminar amb l’aprovació  d’un manifest que, en paraules del síndic, “servirà per millorar el funcionament de la ciutat”.

 

Millorar la coordinació amb els Consells Sectorials, un repte al qual ja s’està donant resposta

Un dels reptes que afronta actualment el Consell de Ciutat, tal com s’inclou en la seva última memòria d’activitat, és la voluntat d’establir una coordinació més efectiva amb els diferents Consells Sectorials de la ciutat. De fet, aquesta és una pretensió recurrent, tal com expressava Montserrat Morera, vicepresidenta primera del Consell de Ciutat, que recorda que el treball conjunt de co-creació amb els diferents consells de ciutat, “és molt enriquidor i dona molta força al Consell de Ciutat de Barcelona”.

 

 

Aquesta determinació ja s’ha anat concretant mitjançant l’organització de grups de treball conjunts amb temàtiques com l’habitatge, les migracions i l’antiracisme, on participen el Consell Municipal d’immigracions de Barcelona i el Consell Municipal del Poble Gitano. Determinació que ha de servir per enriquir el debat, generar sinergies, evitar duplicitats i aprofitar altres espais i experteses que ja estan presents a la ciutat.





Paraules clau
consell de ciutat/