El Baròmetre mostra una millora de la percepció de la ciutat i un optimisme cap al futur : Servei de Premsa

El Baròmetre mostra una millora de la percepció de la ciutat i un optimisme cap al futur

30/12/2024



Temps estimat de lectura: 4 minuts

 

El Baròmetre d’hivern 2024 apunta una millora en la percepció de la ciutat, amb un 26% (+2 punts) que pensen que ha millorat l’últim any, però reflectida sobretot en la disminució dels qui pensen que Barcelona ha empitjorat, que baixen 5,5 punts i assoleixen la taxa més baixa des de 2018 (un 45,6%). També es detecta un lleu increment de la confiança en el futur de Barcelona, amb un 51,3% que creuen que millorarà, un 4,2% que continuarà igual i un 35,5% que empitjorarà.

Així ho recull el Baròmetre, l’enquesta periòdica que cada sis mesos entrevista telefònicament uns 800 barcelonines i barcelonins amb dret a vot a les eleccions municipals. L’enquesta està inclosa al Pla d’Estudis Sociològics (PES) i en aquesta ocasió el treball de camp es va fer del 25 de novembre al 4 de desembre.

Pel que fa a la valoració de la gestió municipal, es manté en els paràmetres positius que caracteritzen, ara per ara, aquest mandat. El balanç és positiu amb un 57,6% dels enquestats que l’aproven i consideren que és normal, bona i molt bona, davant un 36,9% de crítics. L’Ajuntament és la institució més ben valorada i l’única que registra un balanç positiu, si bé destaca l’evolució favorable de la valoració de la Generalitat en aquests mesos.

Millora la percepció de la situació econòmica en l’àmbit de la ciutat amb un 46,4% d’optimistes i, sobretot, per a l’àmbit de Catalunya (48,9%). Si bé es deteriora la percepció de l’economia domèstica i el 36,4% creu que ha empitjorat, de cara al futur, una majoria del 42% pensa que l’economia de la seva llar millorarà amb el nou any.

 

Valoració dels líders polítics

L’escenari de renovació de bona part dels lideratges de les diferents formacions polítiques ha fet que hi hagi un grau de desconeixement força elevat dels actuals caps de files. Només l’alcalde Jaume Collboni té una notorietat important i és conegut per una gran majoria de la ciutadania. Pel que fa a la puntuació que els donen, l’alcalde Jaume Collboni obté una nota mitjana de 4,8. Elisenda Alamany (ERC) un 4,9; Jordi Martí Galbis (Trias x BCN- Junts), obté en un 4,8 i Janet Sanz  (BEC) obté un 4,3. Daniel Sirera (PP) rep una nota mitjana de 3,3, i Gonzalo del Oro Pulido  (VOX),un 2,4.

El PSC encapçala clarament la intenció de vot a les eleccions municipals, si bé en aquesta edició del Baròmetre observem un gran augment dels enquestats que és declaren indecisos sobre el sentit del seu vot en unes eleccions locals, el que fa baixar la intenció directa de vot de la majoria de partits. La intenció de vot del PSC és del 14,4%, 2,5 punts per sobre dels resultats obtinguts a les eleccions de 2023. En canvi, la resta de formacions experimenten una clara tendència a la baixa: Barcelona en Comú, (8,7%), seguit d’ERC (5,8%), Trias per BCN- Junts (5,7), CUP ( 3,8%), PP (2,4%) i Vox (1,1%).

 

L’accés a l’habitatge, radiografia d’un problema que creix a la ciutat

L’escenari de les preocupacions o problemes a Barcelona experimenta un canvi i la ciutadania expressa les seves inquietuds entorn a dos àmbits: la seguretat i l’habitatge. La seguretat apareix com el principal problema amb el 28,9% de les respostes però l’accés a l’habitatge guanya pes com el segon problema més greu a Barcelona i obté el 28,8% de les respostes, amb un increment de més de dotze punts en només sis mesos. La neteja i el turisme son citats com el tercer i quart problema però a una gran distància, amb 5,4% i 5% de les mencions respectivament.

Donada la rellevància que l’habitatge ha pres en el debat ciutadà, s’han incorporat al Baròmetre un seguit de preguntes sobre aquesta temàtica. Preguntats directament, el 94,3% dels entrevistats reconeix que Barcelona té un problema amb l’habitatge, i d’aquests, per al 68,8% és un problema molt greu. I quan es demana per l’afectació d’aquesta temàtica en la seva vida personal, el cost de l’habitatge és un problema gran per al 35,3% dels barcelonins entrevistats, assumible pel 18,8%, i no ho és pel 45,8%.

El 34,1% de les persones entrevistades viuen de lloguer –caldria sumar l’1,3% que paga per l’ús d’una habitació o espai compartit-, mentre que el 56% viu de propietat, percentatge que es divideix entre els que encara estan pagant hipoteca (22,4%) i els que ja l’han pagat (33,5%). Hi ha un 7,5% que viu en un pis cedit o heretat.

A l’hora de valorar les actuacions de les diferents administracions en aquest àmbit, la ciutadania és clarament crítica, si bé l’Ajuntament és la instància amb una valoració menys dolenta; obté un 3,5, enfront del 3,3 de la Generalitat i el 2,9 del Govern espanyol.

Per últim, s’ha demanat als entrevistats que valorin la utilitat d’un seguit de possibles mesures amb l’objectiu de millorar la problemàtica. La promoció d’habitatge públic és la mesura que obté un major suport (8), seguit de la limitació dels habitatges d’ús turístic (7,6) o regular els preus del lloguer (7,4). La creació d’ajudes o subvencions per facilitar l’emancipació dels joves obté una valoració d’un 6,9 mentre que les ajudes als grups econòmicament vulnerables té un 6,5. Hi ha més escepticisme pel que fa a l’acció del sector privat a l’hora de posar remei al problema de l’habitatge, afavorint la construcció i la rehabilitació de pisos, una mesura que obté una nota de 6,1.

Per últim s’ha preguntat sobre les polítiques de col·laboració i de consens i hi ha una opinió clarament majoritària, del 76,9%, que els partits polítics tenen l’obligació d’arribar a acords en temes importants que afectin la ciutadania de Barcelona, mentre que un 18,4% dels enquestats considera que cada partit ha de mantenir-se fidel a les seves propostes.

 

Documents relacionats:





Paraules clau
Baròmetre de Barcelona 2024/