Servei de Premsa
18/02/2025
L’Ajuntament de Barcelona i Àmbit Editorial publiquen Pere Falqués, l’arquitecte de la Barcelona modernista, de Joan Molet
21/01/2025
Temps estimat de lectura: 4 minuts
- L’Ajuntament de Barcelona i Àmbit Editorial publiquen Pere Falqués, l’arquitecte de la Barcelona modernista, de Joan Molet, un recorregut per l’obra i la vida d’un dels grans arquitectes que va contribuir decisivament a la modernització de la ciutat de Barcelona.
- Com a arquitecte municipal de la ciutat, immediatament posterior a l’Exposició Universal del 1888, Falqués no només va haver de revisar i aprovar tots els projectes privats, sinó també dissenyar la plèiade d’edificis públics que necessitava la ciutat.
- Falqués va introduir així la modernitat a Barcelona, no només mitjançant les infraestructures que va planejar, sinó participant també de la renovació del llenguatge arquitectònic que s’estava produint en aquell moment.
- L’objectiu de la publicació, elaborada sobre fons documentals poc estudiats en diferents arxius barcelonins, així com en arxius estatals de Madrid, és atorgar a l’arquitecte el reconeixement que mereix i posar-lo en el mapa dels grans arquitectes que van fer de Barcelona una ciutat de primer ordre.
- Amb motiu de la publicació del llibre, el dimarts 21 de gener, a les 18.00 h, en tindrà lloc la presentació a la llibreria La Capell (plaça Nova, 5). A l’acte participaran Joan Molet, doctor en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’Arquitectura i autor del llibre, i Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l’arquitecta Marina Povedano.
Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, 1849 – Barcelona, 1916) va ser l’arquitecte municipal de Barcelona entre els anys 1889 i 1916, coincidint amb el període immediatament posterior a l’Exposició Universal del 1888, esdeveniment que havia demostrat la capacitat de transformació d’una ciutat que volia deixar de ser provinciana i convertir-se en una urbs moderna i cosmopolita. Pere Falqués va ser l’últim gran arquitecte municipal. Una de tantes figures de l’època del Modernisme que falta per descobrir.
Aquest llibre explica els inicis de la carrera de Pere Falqués, així com el seu desenvolupament i la fase final, revisitant la seva obra com a arquitecte municipal, que va des de les poblacions a dues bandes del riu Besòs, fins a la reforma del Gran Teatre del Liceu. Però també s’hi analitza en profunditat la seva tasca com a arquitecte privat, contextualitzant la seva empremta en un període històric que va des de les darreres dècades del segle XIX i principis del XX, tant des del punt de vista arquitectònic com urbanístic.
Pere Falqués, fill i nebot de contractistes d’obres, va estudiar a l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid, on va coincidir amb Lluís Domènech i Montaner i Josep Vilaseca. A causa d’una malaltia, Falqués va acabar els seus estudis a Barcelona, on va coincidir amb Antoni Gaudí, Leandre Albareda, Cristóbal Cascante o Ubaldo Iranzo. Es tractava d’un període en què es va produir un canvi en les escoles d’arquitectura tant a Madrid com a Barcelona amb l’Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona, oberta el 1871. Aquestes noves escoles deixaven enrere les escoles de mestres d’obres per professionalitzar-se i apuntaven cap a un estil d’ensenyament més modern que prioritzava les assignatures de caràcter tècnic i científic. També es donava entrada a l’estudi de l’arquitectura medieval, que més endavant donaria pas al naixement de l’estil neogòtic i del neomudèjar, així com a l’eclecticisme, és a dir, l’expressió de diversos llenguatges en una mateixa construcció, un estil arquitectònic que serviria per fer la transició marcada per l’èxit de l’Exposició Universal i buscar un corrent arquitectònic propi del segle XIX. Els principals estils que fa servir l’eclecticisme són l’estil de la Renaixença, l’eclecticisme mudèjar, l’estil francès o Segon Imperi i l’eclecticisme plateresc.
Les primeres influències de Falqués són renaixentistes, a causa dels seus professors Narciso Pascual y Colomer, autor de l’edifici del Congrés dels Diputats, entre altres obres neorenaixentistes, i Aníbal Álvarez Bouquel. Però també va rebre influències de Josep Vilaseca, Lluís Domènech i Montaner, Joan Martorell i Montells, Josep Fonseré i Mestre i Tiberi Sabaté, entre d’altres.
Pere Falqués es va titular el 1873 com a arquitecte en un moment de gran activitat constructiva a l’Eixample de Barcelona, en la qual va participar des del primer moment. L’any 1874 va aconseguir la plaça d’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar, però uns anys més tard, el 1882, l’esfondrament de la cúpula de l’església parroquial que ell havia construït el va portar a dimitir del càrrec.
Posteriorment, va treballar com a arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals (1875-1889) i com a arquitecte assessor de Badalona (1878-1890). Ambdós càrrecs els va abandonar un cop va guanyar la plaça d’arquitecte municipal de Barcelona el 27 de desembre de 1888. A més, també va ser secretari de la primera Junta Directiva de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, i més tard va ocupar el càrrec de president, entre el 1899 i el 1900.
L’obra de Pere Falqués, que es va desenvolupar entre els anys 1876 i 1916, va coincidir, doncs, amb aquest moment complex de superació dels historicismes a través de l’eclecticisme i el Modernisme, i la seva recerca de la modernitat el va portarà a desenvolupar un llenguatge propi més lligat al primer moviment que al segon, al qual només s’hi va acostar tangencialment en algunes obres, com els famosos fanals del passeig de Gràcia o la Casa Bonaventura Ferrer. Tot i això, l’espectacularitat de les creacions dels seus col·legues, moltes de les quals van ser sotmeses a l’aprovació de Falqués, han comportat que el temps i el lloc en què va treballar el nostre arquitecte siguin coneguts com la Barcelona modernista.
La seva obra va rebre diversos reconeixements i va obtenir els premis més importants, com els convocats per a la reforma del Gran Teatre del Liceu (1880), la creació de la plaça de Catalunya (1887), l’erecció del monument a l’alcalde de Barcelona Francesc de Paula Rius i Taulet (1897) i l’atorgat al millor edifici construït el 1915 per l’ampliació de l’antic arsenal de la Ciutadella.
Paraules clauarquitectura/ Pere Falqués/ publicacions/