Servei de Premsa
15/02/2025
S’inaugura el refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera
21/01/2025
Temps estimat de lectura: 5 minuts
- Les visites es porten a terme els divendres i dissabtes, en grups reduïts, amb un cost de 3 euros
- Aquest és el quart refugi visitable de la ciutat i es caracteritza pel seu bon estat de conservació i emfatitza el caràcter social que durant la Guerra Civil va tenir, ja que va ser utilitzat pel veïnat i els obrers del barri que treballaven en les indústries del voltant
- Amb un total de 88 metres de longitud, els visitants podran trobar latrines, una font d’aigua, una sala per emmagatzemar aliments, dibuixos i escrits a les parets, o el cablejat elèctric i les bombetes originals, entre d’altres
El districte de Sant Andreu ha inaugurat aquest cap de setmana el refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera i ja s’ha iniciat el programa de visites guiades. Amb l’obertura del refugi s’aconsegueix un nou punt d’interès cultural de preservació del patrimoni al nord de la ciutat vinculat a la memòria històrica. Amb aquest, ja són quatre els refugis oberts al públic regularment a Barcelona (refugi 307, refugi de la plaça del Diamant, refugi de la plaça de la Revolució i refugi de la Torre de la Sagrera).



Les visites guiades són gestionades per la Federació Torre de la Sagrera, i es porten a terme en grups reduïts de 5 persones, els divendres a la tarda i els dissabtes al matí. Tenen una durada aproximada d’una hora i costen 3 euros. Les entrades es poden reservar al web de l’equipament de la Torre de la Sagrera.
Aquest espai va sortir de nou a la llum l’any 2014 amb motiu de les obres de rehabilitació i ampliació de l’edifici situat al carrer de Berenguer de Palou, conegut com la Torre de la Sagrera, per tal de transformar-lo en un casal de barri. El Districte de Sant Andreu va iniciar les obres de rehabilitació per obrir-ho al públic a finals de l’any 2022 i han suposat una inversió total de 295.000 euros.
Per a la regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, l’obertura del refugi suposa “ recuperar part de la memòria històrica del barri i posar a disposició dels veïns i veïnes un nou espai que serveix per explicar i entendre el passat d’un barri industrial com és la Sagrera”.
L’any 2015, els tècnics del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) van inspeccionar aquest espai un cop la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya van comprovar-ne la seguretat de l’interior. Ràpidament, es va confirmar que es tractava d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola, i que el seu estat de conservació era excel·lent, donat que es trobava intacte des de la fi del conflicte. La inspecció també va permetre confirmar el bon estat general de les estructures i de les restes trobades: tres latrines, dos pous de ventilació o de treball i una font d’aigua, així com una petita sala circular amb bancs correguts i fornícules per emmagatzemar aliments o líquids. Les galeries, que presenten els suports d’obra per a un banc corregut, conserven el cablejat elèctric i les resistències de porcellana, així com un parell de bombetes originals in situ. La inspecció també va permetre identificar un segon accés al refugi que estava clausurat amb un envà de maons i que donava al carrer de Berenguer de Palou amb Clara Zetkin.
Altres elements conservats són un pou de ventilació, latrines i plafons fets amb ciment lliscat per escriure avisos o normes de comportament a dins del refugi. A més, les parets encara s’hi poden veure grafits de dibuixos infantils i altres escrits fets per les persones que s’hi van refugiar. Altres grafits fan referència a les hores o preus dels manobres i els paletes que van participar en la construcció del refugi, elements geomètrics i noms propis.
El refugi excavat al subsòl de la finca segueix el sistema constructiu de galeries en mina, compost per tres galeries principals i les dues entrades, amb un total de 88 metres de longitud. L’amplada de les galeries oscil·la entre els 0,80 metres en l’accés des del soterrani de la finca i l’1,20 metres a les galeries principals, amb una alçada d’1,80 metres. El refugi està bastit amb murs de formigó i d’obra, i una coberta de volta de canó de maó, i reforçada amb arcs de maó disposats a sardinell.
Un refugi ben conservat er explicar la història
La proposta museogràfica del refugi de la Torre de la Sagrera busca posar en valor l’espai i el context territorial on se situa incorporant elements gràfics i sonors per ajudar a una millor interpretació patrimonial durant la visita. També aposta per singularitzar les característiques que conformen aquest refugi. En aquest sentit, s’emfatitza el caràcter social que durant la Guerra Civil va tenir, ja que va ser utilitzat pel veïnat i els obrers del barri que treballaven en les indústries del voltant.
La rehabilitació del refugi i la seva posterior obertura a la ciutadania com a espai de memòria històrica constitueix un actiu destacat que singularitza i amplia l’oferta cultural de l’equipament i del barri de la Sagrera alhora que recupera un espai per a la reflexió sobre un període llargament silenciat de la nostra història.
Un refugi privat que va protegir a tot el barri
El refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera es va construir l’any 1937, durant el conflicte bèl·lic, per part de privats i va acabar sent utilitzat pel veïnat del barri. La iniciativa podria ser fruit de la influència i pressió dels delegats de l’empresa col·lectivitzada anomenada United Shoe Machinery, ubicada a l’edifici, on antigament hi havia la rajoleria d’en Joan Arpí, que va ser propietari de la Torre de la Sagrera, un edifici que li oferia protecció suplementària.
L’expedient de construcció del refugi esmenta que estava destinat a protegir els usuaris d’una escola vinculada a l’Ateneu Cultural de la Sagrera, ubicada amb tota seguretat a la Torre de la Sagrera. Tanmateix, aquest projecte d’escola mai fou executat, atès que la finca fou ocupada per membres de la CNT-FAI des del novembre de 1936. L’existència d’un accés directe al refugi des de l’interior de la Torre de la Sagrera estaria justificat per l’activitat que es desenvoluparia a l’interior, sigui com a escola o com a entitat política i cultural.
Aquest refugi no estava censat, i per tant no tenia número com els inclosos dins del llistat de refugis del Servei de Defensa Passiva Antiaèria o de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat (1938), i en conseqüència es desconeixia la seva localització, a diferència del refugi núm. 0441 que es localitzava al bell mig del carrer de Berenguer de Palou. Durant els treballs de reurbanització del carrer de Berenguer de Palou de l’any 2019-2020 només es va localitzar una de les entrades inacabades d’aquest refugi davant del número 58, el qual mai es va arribar a executar ni construir, més enllà dels primers trams d’accés.
Paraules claurefugi antiaeri/ Torre de la Sagrera/