La ciutat de Barcelona incrementa els serveis d’atenció al sensellarisme i demana la implicació de la resta d’administracions

10/02/2025 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 5 minuts

• La ciutat destina anualment més de 50 milions per combatre aquest fenomen, a més d’altres recursos municipals associats al sistema d’allotjaments temporals d’urgència
• Barcelona ha augmentat el nombre de places d’allotjament per dia fins a situar-se en 2.863, també destaca la posada en marxa de nous serveis d’allotjament, d’higiene i de centre de dia
• La comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, destaca l’esforç de la ciutat per acompanyar les persones sense sostre i millorar les seves condicions de vida. “L’Ajuntament intenta motivar les persones que viuen al carrer per a que acceptin vincular-se als serveis i recursos a la xarxa existent

 

La ciutat de Barcelona, des de l’Àrea d’Acció Social, té més recursos que mai destinats a l’atenció de les persones sense llar, amb un increment en els darrers anys dels serveis destinats a pal·liar aquest fenomen. El Programa municipal d’Atenció a Persones Sense Llar, creat l’any 2015, s’adreça a les persones sense sostre, persones que viuen en equipaments per a persones sense llar, i persones que viuen en habitatges mòbils o caravanes, un grup que, segons ha constatat el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic municipal (SASSEP), ha augmentat en els darrers anys fruit de diversos factors com dinàmiques metropolitanes, una tensió històrica en matèria d’habitatge i processos migratoris no reeixits.

Davant les necessitats creixents i els nous perfil i de la  població en situació de sense llar l’Ajuntament ha anat adaptant els servei i dissenyant-ne de nous per donar resposta, destinant a l’actualitat més de 50 milions d’euros l’any, a més d’altres recursos municipals associats al sistema d’allotjaments temporals d’urgència. La comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, destaca l’esforç de la ciutat per acompanyar les persones sense sostre i millorar les seves condicions de vida. “L’Ajuntament intenta motivar les persones que viuen al carrer per a que acceptin vincular-se als serveis i recursos a la xarxa existent.

En concret, Barcelona ha augmentat el nombre de places d’allotjament per dia fins a situar-se en 2.863, de les quals 1.800 són municipals. També destaca la posada en marxa de nous serveis d’allotjament des del 2022, com els APROP i els centres Mestres Casals i Martorell, Rosario Endrinal, Ali Bei, amb un increment total de 207 places. La ciutat també ha vist incrementats els seus serveis d’higiene en 140 serveis diaris, amb una oferta actual de 285 places, i els serveis de Centre de dia també han crescut en 140 places diaries, amb una disposició actual de 375 places simultànies, on en el decurs d’un dia poden utilitzar serveis diürns de més de 1.000 persones.

D’altra banda, la ciutat també ha augmentat les places residencials (s’ha passat de 1.230 places disponibles l’any 2011 a 2.860 places públiques i privades). Tanmateix, es constata que l’increment de places d’allotjament, tot i ser necessari, no és una solució a les situacions individuals i estructurals de falta d’accés a un habitatge assequible, ni atura el flux de persones sense llar que busquen refugi a Barcelona davant l’escassedat d’equipaments i recursos als serveis socials a la resta del país.

El conjunt, la ciutat ofereix una varietat de recursos diürns i d’allotjament entre Centres de dia, Serveis d’higiene, Menjadors socials, Serveis de Guardamobles, Allotjaments temporals (CPA, CRAB, CRI, convalescència…), allotjaments temporals amb serveis col·lectius, pisos d’inclusió, Housing first i els esmentats APROP. També recursos activats amb una mirada segmentada: com centres de primera acollida per a situacions de sensellarisme femení (amb els centres de Císter-Dones, la Llavor, la Violeta), per a joves migrats sols (Llar d’oportunitats) i de reducció de danys en drogodependències (Centre de primera acollida del Baix Guinardó).

A banda de tots aquests serveis, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, amb el lideratge de l’Ajuntament de Barcelona, ha elaborat el Marc Estratègic per l’Abordatge del Sensellarisme a Barcelona 2023-2024, per afrontar les dificultats en la sortida del sistema d’atenció a les persones sense llar i la precarietat laboral, la manca d’habitatge públic, la pèrdua i exclusió de l’habitatge i alt risc de pobresa de la població migrant i l’efecte metropolità de la mà d’una manca de recursos a l’Àrea Metropolitana i a la resta de Catalunya.

 

Línies de treball actuals

Entre les línies de treball actuals del govern municipal hi ha l’atenció a joves migrats sols, generant circuits i itineraris d’inclusió social i laboral que permetin l’assoliment de l’autonomia personal. També, la implementació de l’innovador projecte Servei d’Orientació i Atenció Social al Sensellarisme (SOASS), un servei d’atenció primerenca en el servei SIS dissenyat en base a l’experiència del servei Derechos a la Vivienda.

En el seu objectiu de pal·liar la situació del sensellarisme, la ciutat disposa d’una unitat específica per abordar situacions inicials de sensellarisme, amb acompanyament social i suport en la cerca d’allotjaments i dotació d’ajuts econòmics per cobrir necessitats bàsiques i d´allotjament. També, s’ha posat en marxa de l’eina SSM-CAT, un sistema d’avaluació i seguiment, en els serveis d’atenció a persones sense llar, i es participa en les plataformes europees de lluita contra el sensellarisme FEANTSA i EUROCITIES.

S’han fet avenços en la coordinació amb la xarxa de salut amb l’establiment d’un circuit de coordinació per a les altes hospitalàries de salut mental i Programa sense llar. També, s’ha generat un circuit de monitoratge per a la millora de l’atenció a persones sense llar ateses a l’Hospital del Mar, i es participa i es coordina el grup motor per a l’abordatge de malalties mentals de l’Agència Integrada Social i Sanitària.

Finalment, el govern ha establert un circuit d’empadronament sense domicili fix per a persones que manifesten dormir al carrer i no són conegudes pels serveis socials municipals.

En aquest context, i amb la voluntat de pal·liar aquest fenomen, la ciutat de Barcelona demana la implicació de les altres administracions en la gestió d’aquesta fenomen. En concret, es demana a la Generalitat la necessitat d’incrementar la dotació econòmica del Contracte Programa amb una fitxa específica per a sense llar que permetia establir una línia de col.laboració econòmica entre Generalitat i municipis. Tot i que  representa un avenç l’import econòmic del contracte programa en el 2023 ha estat  de  5.619.424 euros l’any, quan  l’import destinat pel municipi a la població sense llar és de 50 milions l’any. La Generalitat no reconeix en aquest contracte programa tots els serveis que duu a terme el municipi, quedant no inclosos els serveis de centres de dia, serveis d´higiene i els equips d’intervenció social a l’espai públic

També se solicita el desplegament del Marc d’actuació per l’abordatge del sensellarisme i del Model català d´acompanyament i atenció a les persones sense llar, així com l’abordatge de les necessitats d’atenció i regularització de les persones sense regularitzar, que sobrepassen les competències municipals, essent l’Estat el principal responsable de l’atenció i articulació dels processos migratoris.