Collboni defensa el model garantista com a solució europea a la crisi de l’habitatge
20/02/2025 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 3 minuts
- L’alcalde ha sol·licitat més capacitat de decisió de les ciutats a escala europea, majors oportunitats de finançament i subsidi directe, i més instruments normatius per ampliar les capacitats de les ciutats i regions
- Collboni ha advertit que “ho hem de fer, principalment, per una qüestió de legitimitat democràtica: no garantir un dret fonamental és amenaçar la vigència de les institucions democràtiques”
- L’alcalde ha participat amb un discurs en català al Plenari del Comitè de les Regions com a ponent del Dictamen sobre habitatge a la Comissió de Política Territorial i Pressupost de la Unió Europea (COTER)
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha participat aquesta tarda en el Plenari del Comitè de les Regions com a ponent del Dictamen sobre habitatge a la Comissió de Política Territorial i Pressupost de la Unió Europea (COTER). La intervenció ha tingut lloc en el marc del debat “Els ens locals i regionals aborden la crisi d’habitatge”, que s’ha iniciat amb la intervenció del comissari Europeu d’Energia i Habitatge, Dan Jorgensen.
En la seva intervenció, Collboni ha defensat el model garantista com a solució europea a la crisi de l’habitatge i ha demanat als membres del Comitè de les Regions que es posicionin amb el model “que protegeix els ciutadans, que posa la capacitat de les institucions al servei de la ciutadania” en contraposició amb “un model desregulador, que confia l’habitatge a les dinàmiques de mercat”
L’alcalde ha situat l’habitatge com la principal preocupació de Barcelona i altres ciutats europees i ha expressat l’interès de Barcelona i les ciutats i regions en general per treballar més intensament amb les institucions europees per garantir el dret a l’habitatge.
Collboni ha reclamat “més eines i més finançament per fer front al repte de l’habitatge” i ha advertit que “cal canviar les regles del joc per fer efectiu el dret a l’habitatge i cal incrementar la inversió pública en construcció i rehabilitació”.
Les demandes a les institucions de la UE se centren en tres àmbits “més capacitat de decisió de les ciutats i les regions a escala europea, l’European Affordable Housing Plan és una gran oportunitat per a això. No podem esperar al 2026 i per això fa una estona 12 ciutats europees hem anunciat que presentarem un pla d’emergència d’habitatge aquesta primavera; majors oportunitats de finançament i subsidi directe per a les ciutats i regions; i més instruments normatius que ens permetin ampliar les nostres capacitats”.
En concret, aquesta darrera proposta podria incloure “la reforma dels ajuts d’Estat per ampliar el públic objectiu de les polítiques públiques d’habitatge, per incloure-hi més capes de la societat, també hem d’arribar a classes mitjanes” i amb “l’ampliació de les restriccions al lloguer de curt termini en mercats d’habitatge tensionats com Barcelona, per assegurar que el dret a l’habitatge passa per sobre de la voluntat de fer benefici a través del lloguer turístic o de temporada”.
Finalment, ha advertit que “ho hem de fer, principalment, per una qüestió de legitimitat democràtica: no garantir un dret fonamental és amenaçar la vigència de les institucions democràtiques”.
El 164è Plenari té lloc entre el 19 i 21 de febrer i marca l’inici del mandat fins al 2030. Entre els principals aspectes destacats de la sessió hi ha el Debat sobre les autoritats locals i regionals que aborden la crisi de l’habitatge presidit pel Comissari Europeu d’Energia i Habitatge, Dan Jorgensen.
