Svante Pääbo rep el V Premi Hipàtia per la seva aportació a la recerca genètica sobre grups humans extingits : Servei de Premsa

Svante Pääbo rep el V Premi Hipàtia per la seva aportació a la recerca genètica sobre grups humans extingits

07/04/2025



Temps estimat de lectura: 5 minuts

 

Barcelona ha lliurat aquesta tarda el V Premi Europeu de Ciència Hipàtia (Premi Hipàtia) al genetista, biòleg i fundador del camp de l’estudi de genomes antics, Svante Pääbo. El guardó és un reconeixement a l’excel·lència científica a nivell europeu, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea.

En un acte institucional al Saló de Cent, el quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls, ha estat l’encarregat de lliurar el guardó, dotat amb 30.000 euros, amb el qual es vol reconèixer la recerca de Pääbo en la seqüenciació de genomes d’espècies i poblacions extingides. Les contribucions a la paleogenòmica de qui va ser Premi Nobel de Medicina el 2022 han revelat les connexions genètiques entre humans i homínids extingits cosa que ha representat un abans i un després en la comprensió de l’evolució humana.

 

 

 

Valls ha destacat durant la benvinguda que aquest guardó reconeix “la vàlua i el talent” de Pääbo així com la “profunda connexió” que l’investigador té amb Barcelona on “les col·laboracions que ha fet amb l’Institut de Biologia Evolutiva han deixat una gran marca”.

El tinent d’alcaldia ha destacat que actualment “necessitem la ciència més que mai i necessitem protegir la ciència més que mai”, en un context geopolític com l’actual, on dos milers de científics d’alt nivell han alertat del “perill real” que representa l’administració Trump per a la ciència. Per això, ha assegurat Valls, “davant les retallades salvatges i la censura, Barcelona estén la mà a tots aquells científics que avui es troben amenaçats.”

Per la seva banda, Pääbo ha titllat “d’honor” el fet de rebre un premi d’aquestes característiques en una ciutat com Barcelona que s’ha convertit en “referent de les ciències biològiques” a Europa. Durant l’acte, Pääbo ha fet una presentació amb l’essència de la seva feina en la seqüenciació del genoma del neardental així com per explicar de quina manera “aquestes formes extintes d’éssers humans ens influeixen avui dia”.

En l’acte també ha participat Don Dingwell, president de l’Academia Europaea, i Jaume Bertranpetit, director del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea. L’encarregat de fer la glossa de Pääbo ha estat el director del Museu de Ciències Naturals, Carles Lalueza, reconegut expert en paleogenòmica que va col.laborar amb el premiat en el projecte Genoma Neandertal.

 

Päabo referent en la seqüenciació del genoma del Neandertal, extingit fa uns 30.000 anys

Svante Pääbo (Estocolm, 1955) va aconseguir seqüenciar de forma definitiva el 2013 el genoma del Neandertal, parent dels humans actuals extingit fa uns 30.000 anys. També va fer el sensacional descobriment d’un homínid prèviament desconegut, el Denisova. Les seves investigacions van revelar, igualment, la transferència gènica dels Neandertals cap els humans moderns després de la seva migració fora d’Àfrica fa uns 70.000 anys. Així les poblacions no africanes actuals tenim entre l’1 i el 4% del genoma provinent del Neandetals. Aquest antic flux de gens té rellevància fisiològica avui dia, per exemple, afectant com reacciona el nostre sistema immunitari a les infeccions.

La seva investigació seminal va donar lloc a una disciplina científica completament nova: la Paleogenòmica, és a dir l’estudi de genomes antics, en alguns casos de centenars de milers d’anys d’antiguitat. En revelar diferències genètiques que distingeixen tots els humans vius dels hominins extints, els seus descobriments han proporcionat la base per explorar el que ens fa únicament humans. Pääbo va defensar la seva tesi doctoral el 1986 a la Universitat d’Uppsala, Suècia, i va ser investigador postdoctoral a la Universitat de Zuric, Suïssa, i més tard a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, EUA. Va tornar a Europa primer com a professor a la Universitat de Munic, i el 1999 es va incorporar com a director a l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig, Alemanya, on encara està actiu.

 

El Premi Hipàtia

El Premi Hipàtia es va crear el 2018 com a una de les accions del primer Pla Barcelona Ciència. El seu objectiu és visibilitzar la recerca d’excel·lència que es fa a Europa i donar un impuls a la ciutat de Barcelona com a capital europea de la ciència i el coneixement.

D’acord amb la convocatòria aquesta cinquena edició del premi havia de guardonar una persona provinent del camp de les Ciències de la Vida i de la Salut, després que l’any passat recaigués en l’àmbit científic-tecnològic, i el 2026 haurà de reconèixer algú en el camp de les Humanitats i Ciències Socials.

En la primera edició (2018; Ciència i Tecnologia), el premi Hipàtia s’atorgà al matemàtic László Lovász; en la segona (2019-2020; Ciències de la Vida i de la Salut), a la viròloga Ilaria Capua; i en la tercera edició (2021; Humanitats i Ciències Socials), el guardó el va rebre la filòsofa de la ciència Nancy Cartwright. La quarta edició del premi (2023 Ciència i Tecnologia) va recaure en l’experta internacional en Intel·ligència artificial (IA) Nuria Oliver, directora científica i cofundadora de la Fundació Ellis Alacant en reconeixement a la seva recerca en el desenvolupament de nous mètodes i sistemes d’IA per impulsar un impacte social positiu.

 

Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub

L’Academia Europaea és una associació internacional no governamental amb més de 5.000 membres, on s’inclouen més de 80 Premis Nobel, que promou la recerca i l’educació en totes les àrees del coneixement. L’Academia Europaea opera a través d’una xarxa de centres de coneixement regionals, d’entre els quals, el Barcelona Knowledge Hub abasta les regions mediterrànies i del sud d’Europa.

El BKH fou posat en marxa el 2013 i s’ubica actualment en la seu de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. La seva activitat discorre entre cinc línies estratègiques: el foment del diàleg científic interdisciplinari, la participació ciutadana, l’exploració de les sinergies entre ciència i art, la visibilització de l’ecosistema de recerca català en el context internacional, i el reconeixement a l’excel·lència acadèmica, on s’emmarca el Premi Europeu de Ciència Hipàtia.





Paraules clau
V Premi Hipàtia/