Mayors for Housing insta a la UE a crear un Fons Europeu d’Habitatge que ajudi a mobilitzar 300.000 MEUR anuals per abordar la crisi d’habitatge
15/05/2025
Temps estimat de lectura: 6 minuts
- Aquesta és una de les principals mesures proposades per l’aliança Mayors for Housing, liderada per Barcelona, en el marc del seu Pla d’Acció Europeu per l’Habitatge, juntament amb la creació de la figura de zones tensionades a nivell europeu
- L’alcalde Collboni ha participat en la presentació d’aquest document que busca contribuir al futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible, que la Comissió Europea té previst presentar a inicis del 2026
- També es demana la implicació directa de les ciutats en el disseny i implementació de programes europeus i reformar la regulació sobre ajuts d’estat per a serveis considerats d’interès general
- El document inclou que l’habitatge es tingui en compte com un element fonamental en l’avaluació periòdica que la Comissió Europea fa dels Estats Membres mitjançant el semestre europeu; i l’activació de la clàusula d’escapament en matèria d’habitatge per ampliar la inversió pública tal com es vol fer en defensa
- Les 15 ciutats calculen que caldria una inversió de 80.000 milions d’euros per a la construcció de 200.000 nous habitatges i la renovació d’1 milió més amb horitzó 2030 als seus territoris
- L’aliança Mayors for Housing s’amplia amb una nova ciutat: Dublín
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha participat aquest matí en la presentació del Pla d’Acció Europeu d’Habitatge, elaborat per l’aliança de ciutats europees Mayors for Housing. Aquest document recull les propostes de les ciutats per tal de poder lluitar contra l’emergència habitacional i la crisi d’assequibilitat que es viu actualment a Europa i té com a principal objectiu contribuir a l’elaboració del primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible, que presentarà la Comissió Europea a principis de 2026.
A la presentació també han participat la vicepresidenta executiva per a una Transició Neta, Justa i Competitiva i Comissària de Competència de la Comissió Europea, Teresa Ribera; el comissari responsable d’Energia i Habitatge, Dan Jorgensen; i l’alcalde de Roma, Roberto Gualtieri. També han assistit els alcaldes Haris Doukas d’Atenes; Matteo Lepore de Bolònia; Gergely Karacsony de Budapest; Sara Funaro de Florència;; Giuseppe Sala de Milà; i el vicepresident d’Habitatge i Política Urbana de la Metrópoli de Lió, Renaud Payre. Durant el matí, també han participat a les diferents reunions l’alcalde de Gant, Mathias De Clercq; i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo.
Prèviament, el grup d’alcaldes també s’ha reunit amb el vicepresident executiu per Cohesió i Reformes, responsable de la política de cohesió i del desplegament d’una Agenda per ciutats, Raffaelle Fitto.
Collboni ha explicat que “les 15 grans ciutats europees, de diferents famílies polítiques, hem aconseguit acordar un Pla d’Acció per a l’Habitatge Europeu molt detallat que hem presentat a la Comissió Europea” i ha afegit que “aquest pla posa de manifest el que ara és la principal font de desigualtats entre les ciutats d’Europa: la crisi de l’habitatge”.
L’alcalde ha manifestat que “estic convençut que anem pel bon camí, que estem obrint un camí que no s’havia obert a las institucions europees” i ha finalitzat “serà la primera vegada que hi haurà un programa específic de la UE sobre habitatge de forma transversal, que inclou l’eficiència energètica, la vulnerabilitat de molts col·lectius que tenen dificultats per accedir a un habitatge i que ha de cobrir també les necessitats de la classe mitjana i de les famílies treballadores de les grans ciutats que en aquests moments també estan sent víctimes de la crisi d’habitatge”.
Així, una de les principals propostes del document és instar a la Comissió Europea a proporcionar un flux de finançament estable i creixent a les ciutats que s’establirà a través d’un nou Fons d’Habitatge Assequible, que segueixi el model d’èxit dels Fons Next Generation. Aquest fons hauria d’ajudar a mobilitzar com a mínim 300.000 milions d’euros públics i privats anuals per al finançament de nous habitatges socials i assequibles i renovar el parc existent a tots els països de la Unió Europea.
Aquesta iniciativa hauria d’incloure, a curt termini i de forma urgent, la reutilització dels recursos no reclamats del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i d’altres fons de la UE alliberats, que s’assignarien directament a les administracions locals per a invertir en habitatge social i assequible i serveis de suport relacionats.
Per tal de poder accedir prioritàriament a aquests fons, així com a d’altres fons europeus, les ciutats proposen la creació de la figura de zones tensionades mitjançant un índex d’estrés del mercat de l’habitatge, les quals serien receptores prioritàries del nou Fons Europeu d’Habitatge.
La proposta contempla que les zones tensionades es defineixin en base a diferents criteris com poden ser: l’increment del preu de venda o lloguer en relació amb l’IPC, la taxa de llars que pateixen sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge, les llistes d’espera per accedir a un habitatge social o assequible, la baixa taxa d’habitatges buits o una oferta significativa de lloguer de curta durada.
A més d’aquestes dues propostes el Pla en recull d’altres, com són, per exemple:
- Condicionar les polítiques d’habitatge dels Estats Membres a través del Semestre Europeu i els Plans Nacionals de Renovació d’Edificis per incrementar les inversions públiques en habitatge social i assequible i fomentar l’aplicació de polítiques fiscals i reguladores eficaces per a fer front a la desocupació, evitar l’especulació immobiliària i preservar l’habitatge públic.
- Activació de la “clàusula nacional d’escapament” per permetre que la inversió en habitatge social, assequible i sostenible s’exclogui dels càlculs de dèficit i deute, emulant la flexibilitat que s’aplica actualment a les despeses relatives a la defensa.
- Reforma de les normes sobre els ajuts d’estat per a serveis considerats d’interès general per a que es pugui promoure més habitatge assequible.
- Fer complir les obligacions d’intercanvi de dades a les plataformes de lloguer de curta durada, en particular mitjançant l’aplicació a tota la UE de la regulació d’aquest tipus de lloguers l’any 2026, de manera que es puguin desplegar adequadament les limitacions vigents a nivell local.
Radiografia de la situació de l’habitatge a les 15 ciutats de l’aliança
Segons les dades recollides a les 15 ciutats que formen part de l’aliança de Mayors for Housing, en els darrers 10 anys els lloguers han pujat de mitjana un 60%, mentre que els preus de compravenda s’han disparat un 78%. Aquestes dades són un missatge clar a les institucions que cal actuar per frenar l’actual emergència habitacional que està tenint lloc als diferents territoris.
Amb les dades existents es calcula que per a donar resposta a les necessitats d’habitatge assequible de les 15 ciutats de Mayors for Housing seria necessària una inversió de 80.000 milions d’euros per a la construcció de 200.000 nous habitatges assequibles i per a la renovació d’1 milió d’habitatges més amb un horitzó 2030.
Això representa un objectiu de construcció que giraria al voltant d’1 habitatge per cada 100 habitants i de renovació de prop de 5 habitatge per cada 100 habitants en els propers 5 anys.
Mayors for Housing s’amplia amb una nova ciutat
El passat 20 de febrer es va presentar a Brussel·les l’aliança de ciutats europees Mayors for Housing, liderada per Barcelona. Aquesta iniciativa busca que les urbs tinguin un paper clau en el disseny de les polítiques d’habitatge a nivell europeu i poder participar en la gestió dels fons.
Fins ara, eren 15 les ciutats que en formen part i representen 17’5 milions de persones, després que durant els darrers dos mesos se sumessin Florència i Zagreb. Avui, després de la reunió de l’aliança, s’ha anunciat la incorporació d’una ciutat més, arribant a un total de 16.
Així, les ciutats que formen part són: Barcelona, Amsterdam, Atenes, Bolònia, Budapest, Florència, Gant, Leipzig, Regió Metropolitana de Lió, Lisboa, Milà, París, Roma, Varsòvia i Zagreb. A partir d’ara, també s’afegeix Dublín.
Enllaç relacionat