Jaume Collboni lliura la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a l’artista Jaume Plensa

19/05/2025

Temps estimat de lectura: 4 minuts

• Amb la concessió de la màxima distinció en l’àmbit de la cultura, la ciutat simbolitza l’agraïment a Plensa per l’excel·lència de la seva producció artística, marcada pel desig de travessar les fronteres de la realitat i endinsar-se en l’àmbit espiritual

 

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha lliurat aquest dilluns la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a l’artista barceloní Jaume Plensa, en un acte celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament. Al lliurament de la medalla també hi han participat el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé i l’escriptora Monika Zgustová, que ha fet la glossa durant l’acte.

Durant la seva intervenció, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat que Plensa “és un dels artistes contemporanis més reconeguts internacionalment” i l’atorgament de la Medalla “és un honor i una immensa satisfacció”. “Avui li volem reconèixer i agrair tot el que ha fet per projectar l’art des de Barcelona arreu del món”, ha afegit. Collboni ha recordat també que les obres escultòriques de Plensa situen la cultura a l’espai públic, a l’abast de tothom, i per aquest motiu li ha volgut agrair el seu art i la democratització de la cultura. “La Barcelona d’avui se sent representada per la teva obra. Una obra que ens defineix i ens identifica. Barcelona et reconeix i et valora. Barcelona t’estima i estima el teu art”, ha reblat.

El ple del Consell Municipal va acordar, per unanimitat, atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a l’artista Jaume Plensa (Barcelona, 1955) en reconeixement a la seva trajectòria nacional i internacional i per la seva intensa activitat creadora. Amb la concessió de la màxima distinció en l’àmbit de la cultura, la ciutat simbolitza l’agraïment a Plensa per l’excel·lència de la seva producció artística, marcada pel desig de travessar les fronteres de la realitat i endinsar-se en l’àmbit espiritual.

 

 

 

Artista polifacètic, Plensa es considera sobretot escultor, tot i que ha experimentat igualment amb el gravat, el dibuix, el so, el vídeo i fins i tot l’escenografia. Des dels inicis de la seva carrera ha dut a terme una intensa activitat creadora, que li ha permès elaborar un llenguatge molt personal i ric en matisos, amb un ampli espectre de materials (acer, ferro colat, resina, vidre, aigua o so). És a l’actualitat un dels artistes espanyols més sol·licitats en l’escena artística internacional.

Després de la seva primera exposició individual el 1980 a la Fundació Miró de Barcelona, la seva obra s’ha mostrat a museus de tot el món, entre ells la Galerie Nationale du Jeu de Paume de París, el Lehmbruck Museum de Duisburg, el Nasher Sculpture Center de Dallas, l’Espo Museum of Modern Art d’Hèlsinki, el Toledo Museum of Art dels Estats Units, el Museu d’Art Moderne et Contemporain de Saint Étienne, o el Madison Museum of Contemporary Art.

Una part important del seu  treball són peces escultòriques i instal·lacions que s’han realitzat específicament per a espais públics i que es poden veure a països com Gran Bretanya, Japó, Alemanya, Suècia, Canadà, els Estats Units, Austràlia, Corea o La Xina. A Barcelona hi ha 8 obres i conjunts escultòrics de Jaume Plensa a l’espai públic i en alguns edificis. Una de les més populars és l’escultura Carmela, situada davant del Palau de la Música i cedida en dipòsit a la ciutat per l’artista. La cessió ha estat renovada per vuit anys més, en virtut de l’acord signat el passat 4 d’octubre per Plensa i l’alcalde Jaume Collboni. Tres de les obres de Plensa que es poden veure a Barcelona, les titulades Escullera, Born i Dell’Arte, són propietat de l’Ajuntament.

Jaume Plensa és també autor d’escenografies, sovint en col·laboració amb La Fura dels Baus, entre les quals destaquen la d’Els murs de la solitud, de Tahar Ben Jelloun (2003) i les de les òperes La damnation de Faust de Berlioz (1999) i La flauta màgica de Mozart (2004). També és autor de llibres de bibliòfil, com el Llibre de Meravelles (2009), textos de Ramon Llull i Pere Gimferrer, amb el qual va compartir el 2010 el premi del Ministeri de Cultura al llibre més ben editat de l’any).

Al llarg de la seva trajectòria ha merescut, entre d’altres, els següents reconeixements i premis nacionals i internacionals: la medaille des Chevaliers des Arts et Lettres del Ministeri de Cultura francès el 1993, el Premi Nacional de Cultura d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya el 1997; el Premi Nacional de les Arts Plàstiques el 2012, la Creu de Sant Jordi 2012, i el Premi Ciutat de Barcelona 2014.

Plensa ha estat investit doctor Honoris Causa per les universitats de Chicago (2005), Autònoma de Barcelona (2018) i, el passat 30 de setembre, per la Universitat de Barcelona.