Pla de Barris del Carmel 2025-2028

27/05/2025 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 10 minuts

• Impulsa la funció social de l’espai públic per garantir la inclusió i la diversificació d’usos en la reurbanització dels Jardins de Jaume Planas i Alemany, i la remodelació dels Jardins Juan Ponce
• S’impulsa la connectivitat i l’accessibilitat en un barri a on la trama urbana té una orografia complicada que dificulta l’accés a equipaments i serveis, com les escales no mecàniques al carrer Doctor Bové o l’ascensor del carrer Portell
• Continuen el “Caixa d’Eines”, “Extra! Extra!”, i “Menja Llibres”, i el projecte STEAM en disciplines científiques, a l’IE Mirades i l’IE coves d’en Cimany, per consolidar el vincle amb el Vall d’Hebron Institut de Recerca i l’Oficina de Ciència Ciutadana
• El pressupost total que es destinarà al llarg d’aquest període per al desenvolupament dels projectes del Pla de Barris del Carmel serà de 10,3 M€

 

El Pla de Barris del Carmel 2025-2028 abocarà bona part dels esforços en consolidar polítiques ja iniciades anteriorment i que han impactat amb èxit al territori, sobretot en el terreny de la cultura i l’educació, amb una aposta clara en el projecte STEAM, eix vertebrador i transversal des de I3 fins a l’ESO i en col·laboració amb l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron i l’Oficina de Ciència Ciutadana. També es donarà continuïtat als projectes de l’àmbit de la rehabilitació de l’habitatge, a través del programa de Finques d’Alta Complexitat, o en l’àmbit de salut, benestar i comunitat a on es despleguen projectes per prevenir la soledat no desitjada, o per donar continuïtat al Pla integral de la Plaça Pastrana i els seus entorns. I finalment, abordarà alguns projectes d’inversió nous destinats a millorar la connectivitat, i l’accessibilitat en un barri marcat per una orografia complexa: les escales no mecàniques entre els carrers Doctor Bové i Gran Vista, o el nou ascensor entre els carrer del Portell i el camí de Can Mora. En aqueset sentit també es finalitzarà durant aquest any (previsiblement el proper mes d’agost) les noves escales mecàniques i de vianants de la Font de la Mulassa, situades entre els carrers Doctor Bové i la Font de la Mulassa. Aquest nou pla també impulsa la funció social de l’espai públic, per garantir la inclusió i la diversificació d’usos, a través de projectes com la reurbanització dels Jardins de Jaume Planas i Alemany, o la remodelació dels Jardins Juan Ponce. Està prevista també la millora de les pistes esportives de l’Institut Municipal Ferran Tallada, entre altres projectes.

El pressupost que es destinarà al desplegament del Pla de Barris del Carmel al llarg del període 2025-2028 serà d’uns 10,3 M€.

 

 

 

Les vulnerabilitats del Carmel

El Carmel és un barri complex amb uns indicadors de vulnerabilitat pel que fa als perfils prioritaris en els quals treballa el Pla de Barris (adolescents, persones grans, persones migrades i dones)  que superen la mitjana de la ciutat de Barcelona en alguns casos. Es tracta d’una zona urbana amb una població diversa que té necessitat d’inclusió social i educativa. Presenta una alta taxa de fracàs escolar, especialment entre joves i adolescents, i la manca d’opcions laborals, que dificulten la seva integració al món del treball. Altres vulnerabilitats que manifesta el barri són la solitud no desitjada entre la població d’edat avançada, en un barri en el qual hi viuen al voltant de 3.800 persones més grans de 75 anys, és a dir el 12% de la població del barri, que té un índex de sobre envelliment del 55,6%. El 30,5% d’aquesta població viu sola – el 40% són dones.

L’alta complexitat en termes d’habitatge és un altre dels factors que dificulten la convivència al barri del Carmel. Així com l’accessibilitat i la connectivitat en determinats punts del barri, que constitueix un element de limitació en alguns casos per accedir a alguns equipaments.

 

 

Estratègies i projectes del Pla de Barris del Carmel 2025-2028

Així doncs, les línies de treball, les estratègies i els projectes que desplega el Pla de Barris del Carmel 2025-2028 seran les següents:

 

En l’eix prioritari d’educació i cultura es despleguen cinc estratègies entre les quals destaca donar els suport necessari als perfils psicosocials que ja es van desplegar als centres educatius durant l’anterior edició del Pla de Barris i que actualment s’ha convertit en una política pública que comparteixen tant l’Institut Municipal de Serveis Socials i el Consorci d’Educació de Barcelona. També es dona suport als projectes singulars de centres educatius.

1. Acompanyament i reforç als projectes educatius de centre, ja sigui a traves dels seus claustres com de l’atenció integral als seus alumnes.
   • Col·laboració amb els perfils psicosocials de l’Escola El Carmel, Institut Escola Mirades i l’Institut Escola Coves d’en Cimany, així com a les escoles bressol municipals Tris-Tras i Albi, per seguir generant sinèrgies dins i fora de l’horari lectiu

2. Acompanyament i suport als i les adolescents i joves en el seu camí educatiu-formatiu per tal que puguin tirar endavant les seves expectatives de vida
   • Activar nous projectes encaminats a adolescents/joves que han deixat estudis de forma prematura o desorientats en el seu futur

3. Reforç de les competències bàsiques de l’alumnat, aprofitant la línia d’ensenyaments artístics i científics. Continuen els projectes d’educació i cultura engegats als 2 centres educatius a l’edició anterior (Institut-Escola Coves d’en Cimany i Institut-Escola Mirades), amb l’objectiu de millorar les competències bàsiques, posant èmfasi en allò que les disciplines artístiques i científiques poden aportar en aquest camp. Amb aquests projectes es posa en relació el mon cultural i científic al mon pedagògic, prioritzant el català. Es dona continuïtat al projecte STEAM als instituts-escola per consolidar una estructura que mantingui el vincle amb el VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), l’Oficina de Ciència Ciutadana, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Biblioteca Juan Marsé El Carmel. Pel que fa a l’Escola El Carmel, se seguirà amb la línia d’arts escèniques.
4. Promoció d’espais educatius més enllà del centre escolar.
   • “Extra! Extra!” activitats extraescolars, culturals i científiques: Al Carmel aquesta acció es concreta en oferir activitats extraescolars artístiques i científiques a l’Institut Escola Coves d’en Cimany amb arts visuals, teatre, experimentació, audiovisuals i a l’Institut Escola Mirades amb teatre, arts visuals, dansa i experimentació i l’Escola El Carmel amb arts visuals i experimentació.
   • “Menja Llibres”: reforç de la lectoescriptura en català. El projecte es duu a terme a l’escola El Carmel i als dos Instituts Escola – Coves d’en Cimany i Mirades- fora de l’horari lectiu, en grups de 16 infants, de 2on i 3er de primària, que participen 2 dies a la setmana en sessions d’1 hora. Té 3 àmbits d’actuació: infant, família i comunitat.

5. Enfortiment de les habilitats de les famílies per a l’acompanyament en l’èxit educatiu. Promoció d’espais per treballar reptes i oportunitats en l’àmbit educatiu i comunitari amb la implicació de les famílies. Es treballarà amb l’Escola El Carmel, Institut Escola Mirades i Coves d’en Cimany.

 

 

L’eix prioritari d’espai públic i accessibilitat se centra en potenciar la funció social de l’espai públic, per fer-lo més inclusiu i diversificar els usos que se’n fan, tenint en compte la perspectiva de gènere, intercultural, i intergeneracional. Les estratègies són tres:

1. Potenciació de la funció social de l’espai públic per garantir-ne la inclusivitat i diversificar-ne els usos.
   • Remodelació dels Jardins de Juan Ponce per millorar els accessos i incorporar nous usos especialment orientats al públic infantil i adolescent, i per preservar el caràcter intergeneracional de l’espai.
   • Millores i obertura al barri de les pistes esportives de l’institut Ferran Tallada per incrementar l’oferta de lleure saludable per adolescents i els usos esportius a l’espai públic, en col·laboració amb l’Associació Esportiva Ferran Tallada, l’AFA i la direcció del centre.
   • Remodelació de l’espai de joc dels Jardins de Jaume Planas i Alemany, amb millores dels accessos vinculades a la mobilitat interna del recinte i als espais d’estada.
   • Millora puntual de l’espai públic de la plaça Pastrana, lligat al Pla integral i a l’oficina tècnica.

 

 

2. Millora de la connectivitat i l’accessibilitat a peu dins del barri. L’objectiu és facilitar l’accés a equipaments o serveis per a tota la ciutadania.

• • • Escales no mecàniques dels carrers del Doctor Bové i Gran Vista, a tocar de la placeta de la Mitja Lluna.
    • Millores en la connectivitat vertical: s’estudia la instal·lació d’un nou ascensor entre el carrer del portell i el camí de Can Mora, i/o unes noves escales mecàniques al barri, també entre el carrer del Doctor Bové, 71 i el carrer de Gran Vista.

3. Dignificació d’entorns i redefinició de la qualitat urbana a la ciutat construïda. S’identificaran oportunitats d’intervenció a l’espai públic que contribueixin a millorar la qualitat del paisatge urbà.

• • • • Millores als espais naturals del parc del Tres Turons. Es plantegen accions com la redefinició dels camins i accessos, que permetin transitar-hi fent un ús respectuós amb l’entorn, i estratègies de renaturalització i millora del manteniment del verd.

 

 

L’eix prioritari d’habitatge i rehabilitació preveu donar continuïtat i ampliar el programa de rehabilitació de Finques d’Alta Complexitat (FAC), que en el cas del barri del Carmel ja ha actuat en 6 finques que tenen tramitades les subvencions i està iniciant la tramitació per obtenir les subvencions per la rehabilitació en tres edificis més. En aquest barri es treballa també en la instal·lació d’ascensors per pal·liar els problemes d’accessibilitat que tenen alguns immobles. Aquest programa es combina amb el projecte sociocomunitari a través del qual es promou  projectes enfocats a la prevenció, millora de la convivència, el foment de la cohesió social, les relacions veïnals i l’enxarxament als barris. Es posa la mirada especialment en els col·lectius amb més necessitat de vinculació, com poden ser les persones grans amb possibles situacions de soledat no volguda.

 

En l’àmbit estratègic de salut, benestar i comunitat es desenvolupen un total de cinc estratègies:

1. Potenciar els espais de lleure, acollida i socialització saludable per al col·lectiu adolescent.
   • Projecte de prevenció de la soledat no desitjada en adolescents, per la millora del malestar emocional i la salut mental.
   • Projectes en l’àmbit esportiu, de lleure, extraescolars, de joc, etc., per oferir espais de socialització saludable pels i les adolescents: Es crearan espais d’estada informals per tal d’implantar mobiliari i espais relacionals per adolescents (de 12 a 17 anys) a l’espai públic. Espais tipus grades, taules, gandules, etc. També espais ludicoesportius tipificats per adolescents com rocòdroms, skateparks o parktour.

2. Reforçar l’acompanyament a famílies per sostenir i acompanyar als fills i filles a totes les etapes del desenvolupament.

• • Millorar la convivència esportiva en la disciplina del futbol amb les famílies, els infants i adolescents i el club (Cultural Deportiva el Carmelo) en el Centre Esportiu Municipal El Carmel amb la creació d’un nou perfil de tutor de lleure esportiu.
  • Acompanyament a famílies amb adolescents promovent un entorn positiu i saludable.

3. Potenciar espais de socialització, especialment per a dones i joves migrats, que afavoreixin l’enxarxament amb el teixit social i l’acompanyament emocional.

• • Projectes de foment d’activitats físiques a la vida diària a través d’esdeveniments comunitaris i de foment de l’esport femení, com ara voleibol per a noies adolescents de l’Institut Escola Mirades i per a d’altres del barri que s’hi vulguin sumar.
  • Projectes al voltant de la creació d’un hort urbà situat a la coberta-terrassa de l’equipament comunitari del centre cívic del Carmel, amb la participació de joves migrants i persones grans.
  • Projecte de memòria històrica popular del barri amb perspectiva comunitària i intercultural en relació amb les lluites veïnals i el fet migrat.

4. Promoure projectes per combatre la soledat no volguda per a persones grans a través de tallers d’estimulació cognitiva i memòria, amb grups de suport emocional de dol i amb suport setmanal per a persones cuidadores, amb passejades comunitàries pels equipaments. Donar suport a les escoles de salut.
5. Augmentar la presència d’adolescents, joves i persones migrants a la vida associativa i espais de participació als barris.
   • Promoure i enfortir la tasca dels agrupaments juvenils i d’escoltisme i dels esplais del Carmel.
   • Potenciar l’arrelament comunitari del teixit associatiu de col·lectius i entitats de contextos culturals diversos al barri.

 

En l’àmbit estratègic de desenvolupament sòcio-econòmic i ocupació es desplegaran cinc estratègies:

1. Foment de la contractació en projectes amb impacte als barris.
   • Programa de formació i contractació en relació amb la salut i les cures, vinculant equipaments sociosanitaris del districte d’Horta-Guinardó relacionats amb el sector.

2. Combatre l’atur estructural o en l’etapa prelaboral de persones adultes mitjançant la formació ocupacional i l’accés al mercat del treball.
3. Programes per a joves.
   • Projecte de segones oportunitats per a joves, a on es duen a terme altres formacions i amb acompanyament.

4. Programa contra la feminització de la pobresa.

• • • Projecte Concilia que contribueix a la conciliació de la vida laboral, familiar i personal principalment de les dones, pel que fa a l’atenció dels infants al seu càrrec.

5. Programes d’enfortiment de l’economia de proximitat amb accions lligades amb entitats comercials del barri com l’associació Carmel Comerç dins la federació de comerciants Els Tres Turons. Així com també promoure el comerç de proximitat a la plaça Pastrana i els seus entorns (que de retruc enfortirà una millor convivència veïnal).

 

En l’àmbit estratègic d’adaptació climàtica, transició energètica i verd urbà està previst accelerar i intensificar mesures d’adaptació climàtica a l’espai públic per adequar-lo a les necessitats de confort tèrmic que la nova realitat climàtica exigeix. Es faran actuacions puntuals a l’espai públic per millorar el confort tèrmic davant la calor, com ara plantar arbrat, instal·lar elements d’ombra o jocs d’aigua.

El Pla de Barris del Carmel inclou també una acció transversal que uneix diversos àmbits d’actuació. Es tracta del Pla integral de la plaça Pastrana i entorns, a través del qual es crea una oficina tècnica amb el compromís de tots els agents implicats, ja siguin serveis municipals, altres administracions, o iniciatives veïnals. Aquest pla posa el focus en la mirada social, i té com a objectiu la millora de la convivència fomentant un ús compartit de la plaça, promocionant noves dinàmiques, incloent diversos col·lectius, garantint una atenció integral a les persones vulnerables en fan ús d’aquest espai, millorant la percepció que la població té sobre la plaça, i prevenint el consum d’alcohol i d’altres substàncies en adolescents i joves.