Un terç de les barcelonines pateixen per falta de temps, segons l’Enquesta Òmnibus 2024

06/07/2025

Temps estimat de lectura: 3 minuts

• Les dones manifesten en major mesura que viuen amb la sensació constant d’“anar de bòlit”
• Les dones també declaren tenir més dificultats que els homes per tenir temps per poder fer tot allò que han de fer, ja que assumeixen moltes més responsabilitats i tasques domèstiques i de cura que els homes, a banda del treball remunerat

 

Les dones pateixen més pobresa de temps que els homes. Així se’n desprèn de l’Enquesta Òmnibus Municipal de l’edició de desembre de 2024, on es va aprofundir en l’anàlisi de la pobresa de temps entesa com la condició d’alguns individus que no tenen prou temps disponible després de treballar (en feina remunerada o no) i després d’haver fet les activitats necessàries.

Concretament, s’ha incorporat una pregunta sobre si les persones, en les darreres setmanes, en un dia feiner, un cop s’han tingut cobertes totes les necessitats bàsiques i les obligacions laborals, formatives, domèstiques i de cura d’altres persones, tenien disponibles per a elles mateixes almenys 3 hores. I els resultats mostren que un terç de les dones (32,2%) i el 24,6% dels homes manifesten no tenir almenys 3 hores disponibles per a ells/es mateixos/es després d’haver fet totes les activitats necessàries per viure.

També es va preguntar a la ciutadania si disposa de prou temps per fer tot el que ha de fer en el seu dia a dia, així com la sensació d’angoixa o d’“anar de bòlit”.

Així, un percentatge significativament més alt de dones declara no tenir prou temps per fer totes les tasques quotidianes, especialment les relacionades amb la cura de persones dependents i la gestió de la llar. Aquesta diferència es manté estable respecte a anys anteriors, tot i que la bretxa es fa més evident en determinades franges d’edat, com la de 35 a 54 anys, on la càrrega de responsabilitats familiars i laborals és més gran.

Pel que fa a la sensació d’angoixa de temps, les dones sempre estan més d’acord amb tenir la sensació d’anar de bòlit que els homes, existint una diferència respecte dels homes entorn els 10 punts al llarg dels anys. El 2024, un 59,6% de les dones s’hi mostren d’acord, vers el 49,6% dels homes. Aquesta percepció està estretament relacionada amb la càrrega de treball domèstic i de cures que recau principalment sobre elles.

De fet, l’anàlisi de les hores dedicades a la cura de persones dependents reforça aquesta desigualtat: entre les persones que tenen a la llar persones que requereixen de la seva assistència (infants, gent gran, etc.) les dones dediquen una mitjana de 8,5 hores diàries a tasques de cura, mentre que els homes n’hi dediquen 6,2. A més, un 17% de les dones que tenen persones a càrrec declaren dedicar-hi 24 hores al dia, una dada que posa de manifest situacions de dedicació total i, sovint, invisibilitzada.

Finalment, i en relació amb la percepció sobre el temps dedicat a les cures, la majoria de persones (un 57% de les dones i un 56% dels homes) considera que la dedicació és adequada. Alhora, hi ha més homes (35,5%) que dones (33,8%) que consideren que el temps que hi dediquen és insuficient.

Aquesta lleugera diferència en la percepció d’homes i dones contrasta amb les dades de dedicació efectiva, que és molt inferior en els homes. Aquesta resposta sobre percepció pot estar influenciada pel rol social i la desitjabilitat social, que es dona en els casos en què les persones tendeixen a respondre d’acord amb allò socialment acceptat o desitjable.

 

Descarregar l’informe en format PDF