El número 136 de la revista Barcelona Metròpolis tracta el 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco
07/10/2025 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 6 minuts
- Amb el títol de ‘Franco: la importància de no oblidar’, la publicació periòdica tracta l’avenç de la ultradetra a tot el món occidental i convida a mirar enrere per veure on poden conduir aquests discursos
- La directora de la publicació, Milagros Pérez Oliva, subratlla a l’editorial que “tan important com clarificar el passat és veure quins són els elements del present que afavoreixen aquest resorgiment”
El número 136 de la revista Barcelona Metròpolis aborda el 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. El dossier ‘Franco: la importància de no oblidar’ aporta claus valuoses per interpretar aquest fenomen. La directora de la revista, Milagros Pérez Oliva, adverteix en la seva editorial que “cal explicar qui era Franco, què va significar el seu cop d’estat i com era el règim que va instaurar. Però tan important com clarificar el passat és veure quins són els elements del present que afavoreixen aquest ressorgiment”.
Barcelona Metròpolis analitza el que està succeint, a Espanya i a gairebé tot el món occidental, amb experts destacats: Enzo Traverso, Julián Casanova, Anna López Ortega, Antoni Gutiérrez-Rubí, Carme Molinero, Gemma Lienas, Jordi Bayona, Carolina Orozco i Jordi Mir.
- ‘El nou feixisme’. Enzo Traverso
Fa cinquanta anys, la mort de Franco va despertar un sentiment doble: d’una banda, l’esperança justificada d’una possible transició cap a la democràcia a Espanya; de l’altra, la creença generalitzada que l’era del feixisme s’havia acabat. No era una percepció equivocada, però la fi del feixisme històric no ha significat la fi del feixisme com a tal. El segle xxi ha revelat noves formes de feixisme, diferents de les antigues, però igualment letals per a la democràcia.
- ‘Més enllà de les mentides’. Julián Casanova
Desenterrar la veritat del franquisme ha estat una tasca àrdua i costosa que han dut a terme historiadors i moviments socials per a la recuperació de la memòria històrica. Tot plegat ha fet reaccionar la dreta, que ha recuperat alhora els vells arguments de la manipulació franquista. Hi ha una clara confrontació de narracions, una memòria dividida que projecta la llarga ombra d’aquest passat infame sobre el present democràtic.
- ‘Quan TikTok reescriu la història i la democràtica trontolla’. Anna López Ortega
Han passat cinquanta anys de la mort de Franco i, paradoxalment, el franquisme torna a estar de moda, i circula per les xarxes socials que comparteix una part creixent de la joventut. No és a través de llibres d’història, sinó disfressat d’acudit, de mem, de vídeo viral. S’insinua a TikTok, es reafirma a YouTube, s’insereix en les bromes dels streamers i es consolida com a marc de comprensió de la realitat.
- ‘La nostàlgia autoritària atrapa els joves’. Antoni Gutiérrez-Rubí
Hi ha joves espanyols que enyoren Franco. I el mateix passa a Alemanya amb el nazisme i en diverses parts del món amb altres autòcrates del passat. Per què? Es pot sentir nostàlgia per una situació que mai no s’ha viscut en primera persona, per uns fets que no van existir o per uns personatges que tampoc no van ser com es perceben?
- ‘ La mobilització social i la crisi de la dictadura’. Carme Molinero
La polarització social i l’individualisme creixent donen oportunitats a opcions reaccionàries que pretenen desmantellar els avenços aconseguits amb tantes dècades d’esforços per part de la societat civil. Els moviments socials, obrers, estudiantils i veïnals van ser cabdals per a la deslegitimació del règim franquista i van afavorir una transició allunyada del continuisme. Avui, aquella herència reivindicativa està en risc.
- ‘Del “Jo també soc adúltera” al #MeToo’. Gemma Lienas
Molts avenços s’han fet des dels temps en què l’adulteri era considerat un delicte, amb penes de presó de fins a tres anys, i calia el consentiment del marit per comprar o vendre béns, obrir un compte corrent o acceptar herències. No fa tant de temps: algunes d’aquelles lleis franquistes es van abolir ben entrada la Transició, però encara avui persisteixen desigualtats i resistències. La lluita per la igualtat exigeix una vigilància constant.
- ‘La construcció de la metròpolis entre dues onades migratòries’. Jordi Bayona i Carolina Orozco
Tant ara com si mirem cinquanta anys enrere, la comprensió del dia a dia de la realitat metropolitana barcelonina no és del tot completa si no es considera, i en un lloc ben visible, el paper de les migracions. Sigui per conèixer les característiques de la població resident, sigui per valorar els principals reptes existents, les migracions han estat sempre una part molt important de la dinàmica demogràfica de les grans ciutats.
- ‘Educació o barbàries. Crear democràcia per fer front a l’odi’. Jordi Mir
Davant els discursos d’odi i exclusió que posen en perill la democràcia, les escoles s’estan convertint en la primera línia de defensa, en un baluard per educar en el pensament crític i per aprendre a parlar, a escoltar i a negociar. La democràcia, com a anomalia històrica que cal salvaguardar, ha centrat el cicle de debats “En clau d’Educació: Educació o barbàrie”.
El número 136 de la revista Barcelona Metròpolis compta també amb la participació de l’economista Antón Costas, que repassa la seva trajectòria i pensament. Entrevistat per Andreu Missé, es confessa preocupat per l’augment de les desigualtats socials: “Perquè una economia funcioni bé, hi ha d’haver un pont que transformi el creixement en millores per als ciutadans”, diu.
L’altre protagonista d’aquest número és l’il·lustrador Conrad Roset, que fa un temps va fer el salt al món del videojoc i que, amb l’equip de Nomada Studio, ha aconseguit èxits mai vistos amb les creacions Gris i Neva. Una projecció que ha rebut el Premi Nacional de Cultura i la Creu de Sant Jordi. L’entrevista Albert García López.
A la secció “Visions urbanes”, Luis Benvenuty examina les iniciatives per frenar la decadència de la vella artèria dels teatres de Barcelona. El nou Paral·lel dibuixa un futur prometedor a través de cinc eixos: les residències d’estudiants, la reforma de les Tres Xemeneies, la resurrecció del Teatre Arnau, la proliferació de restaurants selectes a les proximitats de la plaça d’Espanya i la reconversió d’aquesta plaça en una porta d’entrada més amable.
Per la seva banda, Joan Safont fa una reflexió sobre els trets de la identitat barcelonina que estan desapareixent sota la imposició d’un model globalitzat, pensat per al consum ràpid i la projecció internacional. “Aquest xoc entre dues maneres de viure Barcelona, entre la memòria i la marca, il·lustra el dilema que viu avui la identitat urbana”, afirma.
La poetessa Anne Carson, de pas per Barcelona per participar en el Festival Barcelona Poesia, és retratada per la seva traductora, Núria Busquet, que en dibuixa un perfil enigmàtic: “Hi ha dificultat per trobar un verb que descrigui el pas d’Anne Carson per Barcelona. Diries que hi va ser, o que hi va estar, o que va passar per la ciutat, va recitar, va llegir, va parlar. I després de marxar, va quedar un signe d’interrogació”.
El “Barcelona en dades” d’aquest número està dedicat a l’esport a la ciutat, des de la perspectiva de qui el practica i qui hi assisteix com a espectador: Quin percentatge de barcelonins fan algun esport? Quines són les disciplines estrella? Quants equipaments esportius hi ha i on són? Quins són els recintes amb més capacitat i els principals esdeveniments esportius?
Al “Plec de cultura”, l’atenció del Debat se centra en el món de l’edició: És sostenible publicar 89.000 llibres l’any? Conduïts per Antonio Iturbe, nou experts debaten sobre els ets i uts d’aquesta qüestió que genera pocs consensos. “Les sospites de falta de sostenibilitat augmenten a causa del singular sistema econòmic del sector. Els llibres queden en dipòsit a les llibreries, que poden retornar els que no han venut, que van i venen”, explica Antonio Iturbe.
També al “Plec de cultura”, Ricard Mas esbossa un mapa dels museus i espais d’art d’iniciativa privada que hi ha a Barcelona. “No sempre són fruit d’emprenedors a la recerca de beneficis. També hi ha col·leccionistes orgullosos i descendents que promouen el llegat familiar.” A l’apartat de llibres, Xavier Domènech parla del llibre Candel, de Genís Sinca: “És sorprenent que la primera biografia de l’autor d’Els altres catalans hagi trigat tants anys a arribar.” Per la seva banda, Joan Palomés ressenya La hipocresia solidària, llibre d’Agus Morales. Quant a les pàgines d’exposicions, estan dedicades a “Tinta contra Hitler”, una mostra que es pot veure al MNAC i que desvetlla el descobriment de l’humorista gràfic català Mario Armengol, l’únic artista espanyol que va treballar massivament per a la propaganda britànica i dels aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Tanca la revista el relat Renyines familiars, que signa Arià Paco. Les il·lustracions d’aquest conte, de la portada i del dossier són obra de Natàlia Pàmies, mentre que el protagonista de l’insert fotogràfic és Yosigo, nom artístic de José Javier Serrano, amb un treball que porta el nom de Riu avall.
