L’acte institucional unitari amb motiu del 25N denuncia les violències masclistes digitals

25/11/2025 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 4 minuts

Aquest matí ha tingut lloc l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que ha comptat amb la presència de la cinquena tinenta d’alcaldia, Àrea de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil, les tinentes d’alcaldia Laia Bonet i Maria Eugènia Gay, regidors i regidores i diferents membres dels grups municipals. També hi ha assistit el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor; el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, representants de la Diputació de Barcelona, entre molts altres representants de les administracions i entitats.

L’acte ha començat amb un minut de silenci en record a les dones assassinades per violència masclista, seguidament, la periodista Cristina Puig ha llegit la declaració unitària. Enguany la Declaració institucional del 25 de novembre posa el focus en la violència en l’àmbit digital, que afecta les dones de qualsevol edat, context social i origen, però que impacta, sobretot, en la vida de les més joves.

La reforma que fa la Llei 17/2020 de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, reconeix la violència digital com una forma específica de violència masclista. Tot i aquest avenç, el text de la declaració reconeix la necessitat de millora en el  “desplegament de mesures concretes per incorporar el món digital a l’abordatge integral de la violència masclista. Les violències en aquest context tenen expressions i formes múltiples, com ara “el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l’accés no consentit als correus electrònics o fitxers, l’accés no permès als dispositius i als comptes de les xarxes socials, la captació en noves formes d’explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans i els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les que exerceixen un lideratge polític, les periodistes i les opinants o activistes.”

La tinenta d’alcaldia de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil ha assenyalat que “malgrat que hi ha més polítiques que mai, malgrat que les administracions estem treballant juntes i ho fem de la mà de les entitats socials i feministes, les dades són encara esfereïdores. Hi ha més denúncies, i això és un element positiu, les noies i les dones s’atreveixen a denunciar més i identifiquen millor allò que és violència i no estan disposades a suportar. Però també les dades ens diuen que cal continuar insistint i combatent plegades els discursos que neguen que existeixi la violència vers les dones”. Sobre la necessitat de posar el  focus en les violències digitals, Gil ha remarcat que les violències “tenen eines que també van evolucionant, el digital és un àmbit que els joves i les joves se senten seu, per tant, les administracions ens hem d’adaptar a la situació i a les necessitats de les persones que són víctimes de violència, a vegades ajudant a prevenir, a generar entorns segurs, i actuant i oferint serveis en el moment que es produeixen aquestes violències”.

El manifest assenyala algunes de les dades que donen una dimensió del fenomen: L’ONU diu que més del 73% de les dones de tot el món han estat exposades o han experimentat algun tipus de violència a internet i que el 90% de les víctimes de distribució d’imatges íntimes de contingut sexual sense consentiment són dones. A més, hi ha estudis nacionals que indiquen que el 74% de les víctimes són dones menors de 24 anys.

La violència masclista en l’àmbit digital afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació, atempta contra la privacitat i la llibertat de les dones, adolescents i infants, causa pèrdues econòmiques i n’obstaculitza la participació política i la llibertat d’expressió.

La violència digital té un impacte profund i sostingut en les víctimes. Genera sentiments constants de por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. S’hi afegeix el fet que moltes dones no puguin posar nom al que viuen ni trobin reconeixement en el seu entorn, la qual cosa fa que augmenti encara més el seu patiment. La manca de validació i la normalització d’aquestes situacions els impedeixen demanar ajuda, els allarguen el malestar i fan que se’n cronifiquin els efectes.

Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència. En aquest context, la declaració adverteix que “els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i fer retrocedir els drets de les dones, alhora que qüestionen i posen en risc els avenços assolits gràcies a dècades de lluita feminista. Davant d’això, les institucions tenen l’obligació d’actuar amb fermesa i responsabilitat, i oferir respostes integrals, transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències.”

Les administracions signants del manifest és comprometen a:

• Desplegar polítiques públiques que situïn en el centre les necessitats i els drets de les dones, nenes i adolescents des de l’abordatge integral i amb la diligència deguda d’acord amb la normativa catalana.
• Potenciar les polítiques de detecció, prevenció i sensibilització de les violències masclistes aprofundint molt especialment en les violències digitals.
• Reafirmar el nostre compromís de dissenyar i executar una resposta integral i coordinada en l’erradicació de totes les formes de violència masclista amb un Pacte Català contra les Violències Masclistes. Aquest és un compromís de país per a una transformació social profunda que permeti assolir una Catalunya on les dones i les nenes puguin viure lliures de por, discriminació i violència.
• Continuar treballant plegats i plegades des de tots els àmbits (institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania) per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme.

El document és consensuat per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Lleida, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació de Micropobles de Catalunya i la Delegació del Govern a Catalunya.

Ha tancat l’acte la cantautora Júlia Cruz, acompanyada per la guitarrista i productora musical Irene Garcès, interpretant la peça “A la vida”, amb lletra d’Ovidi Montllor i música de Maria Arnal i Marcel Bagés.

Al web Dones i feminismes es pot consultar tota la informació sobre els serveis i recursos gratuïts i confidencials per combatre les violències masclistes.