Seguretat i gènere

La planificació de la seguretat amb criteris de gènere és un objectiu prioritari del govern municipal.

Els estudis demostren que les dones tenen més por i més percepció d'inseguretat que els homes, independentment de la victimització patida per cada col·lectiu. No hi ha una correspondència directa entre el nombre d'agressions patides i la percepció de seguretat o d'inseguretat. En aquest sentit, moltes de les agressions que pateixen o poden patir les dones generen molta inseguretat, encara que numèricament siguin escasses. Aquesta por és un obstacle per al gaudi de la seva llibertat i per a l’assoliment de la igualtat real i efectiva.

No es pot responsabilitzar les dones íntegrament de la seva seguretat, generant-los un sentiment de culpabilitat que reforça el control social: "això et passa per no vigilar la bossa", o "per sortir sola", o "per anar per on no hauries d'anar"... Al contrari, la responsabilitat de la prevenció de les agressions i de garantir un entorn segur per a les dones ha de recaure en tota la societat i no només en les dones. Cal reconèixer el seu sentiment de por com a legítim i garantir un entorn segur que les empoderi i els doni seguretat i mobilitat.

En aquest sentit, encara avui a les nostres ciutats, l'espai públic està dissenyat sense tenir en compte les necessitats específiques de les dones i de les persones més vulnerables.

La majoria de d'agressions patides per les dones no arriben a coneixement de la policia. Calen, per tant, altres mecanismes de recerca: enquestes específiques, reunions de grup, marxes de reconeixement o altres recerques qualitatives. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Barcelona va portar a terme, entre 2013 i 2014, una auditoria de gènere per tal de millorar les polítiques municipals sobre la matèria.

La sistematització de l'anàlisi de la informació d'enquestes o registres municipals per sexe, el disseny i planificació de l'espai públic amb criteris de gènere o l'extensió de la metodologia de les marxes exploratòries són alguns dels resultats d'aquesta Auditoria que s'han consolidat dins l'acció municipal.

Així, entre els anys 2012 i 2015 es va dur a terme una anàlisi específica per gènere de l'Enquesta de Victimització de Barcelona, que va generar uns informes ad-hoc. A partir de 2016, aquesta informació s'incorpora de manera sistemàtica a l'informe principal de l'Enquesta.

Documentació

Auditoria de Seguretat i Gènere

La comissió de Seguretat i mobilitat del dia 7 de març de 2013 va acordar el següent:

Que en el marc del desenvolupament del Pla de seguretat ciutadana 2012-2015, s'impulsi la creació d'una Comissió de Treball en la qual participin, juntament amb operadors municipals, representants del Consell de les Dones de Barcelona i d’institucions i entitats especialitzades, per tal d'elaborar una auditoria de gènere i proposar les eines metodològiques que permetin incorporar en la gestió de la ciutat i dels seus espais públics la dimensió del gènere”.

Per Decret d’Alcaldia de data 29 d’abril de 2013, la Comissió de Treball sobre seguretat i gènere, es va constituir el 22 de maig, es va proposar estructurar la seva feina en dues fases inicials: 1) una primera diagnosi de l’abast de coneixement amb què disposa l’Ajuntament sobre aquesta matèria, i 2) una segona fase que explori les possibilitats, els costos i les metodologies de canvi i innovació organitzacional per desplegar les accions que es proposin.

L’Auditoria es va focalitzar en l’espai públic tot presentant una visió comprensiva de la seguretat que inclou aspectes de convivència, d’il·lícits penals, d’intervencions policials, de la mobilitat o dels usos dels espais públics.

La cloenda va tenir lloc a la tardor de 2014 amb la voluntat d’incorporar a l’organització municipal la planificació de la seguretat amb perspectiva de gènere per millorar la percepció ciutadana de la seguretat incorporant-hi factors específics de gènere.