María García: "Respirar és un dret humà"

Va néixer a Guadalajara, però va viure a Madrid fins que va acabar els seus estudis en Enginyeria Forestal. Els primers ecologistes que va conèixer van ser els pagesos i indígenes de Costa Rica, amb qui va treballar durant un any en un projecte agroforestal. 

“Estem vivint una crisi social, econòmica i ecològica.”

Quina és la teva trajectòria?

Vaig treballar a Intermón Oxfam, com a responsable de projectes en diversos països d’Amèrica del Sud i després a Holanda. Al tornar a Barcelona  vaig treballar en temes de drets humans i sobirania alimentària amb l’Observatori DESC i ara estic a Ecologistes en Acció. La crisi ecològica està en la base de les múltiples crisis que afecten la humanitat.

De què treballes actualment?

Treballo en l’àrea de contaminació d’Ecologistes en Acció, molt implicada en la Plataforma per la Qualitat de l’Aire.  També estic al projecte Captor, un projecte europeu on col·labora el CSIC i la UPC sobre la contaminació per ozó troposfèric.

Quines accions principals porteu a terme a Ecologistes en Acció? Provoqueu canvis en la societat?

Treballem en diferents àrees com energia, residus, contaminació i transport, àrea marina, aigua i globalització. Ecologistes en Acció participa en xarxes locals, europees i internacionals.  Som conscients que la força recau en sumar-nos amb altres entitats.

Hi ha canvis a costa de molta mobilització. No busquem resultats ràpids ja que és una lluita de fons, i lamentablement, estem perdent. No amb la ciutadania que cada cop és més conscient dels reptes urgents que cal abordar sinó amb les polítiques actuals. Però això no ens atura, és qüestió de pensar que el que estem fent, encara que sigui insignificant, és molt necessari.

Quines mesures proposa la Plataforma per la Qualitat de l’Aire?

El nostre objectiu és articular propostes des de les entitats que lluiten contra la contaminació de l’aire per generar canvis polítics. Això significa conscienciar a la població a través de campanyes i  presentar propostes a legisladors i governs.

Una de les nostres campanyes és Menys cotxes, més salut, en la qual expliquem les falses solucions que s’estan aplicant a Barcelona i proposem dues mesures que funcionen a més de 230 ciutats europees. No hi ha cap altre camí, per reduir la contaminació, cal reduir l’ús habitual del cotxe dificultant la seva circulació amb excepcions pels que ho necessiten, com poden ser persones amb mobilitat reduïda, transportistes o els serveis col·lectius com el taxi i els busos. Una de les mesures és el peatge de congestió, que consisteix en pagar una taxa diària per conduir dins de la ciutat beneficiant l’ús del transport públic. L’altra mesura és la creació d’una Zona de baixes emissions de restricció als més contaminants, en general els dièsel.

Com afecta la contaminació de l’aire a la nostra salut?

És el principal problema de salut pública de la ciutat. Genera 3.500 morts prematures i múltiples malalties a l’any a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A més, té un cost de  6.400 milions d’euros a l’any en despesa sanitària a Catalunya.

Els gasos i les partícules més petites que respirem poden arribar al sistema sanguini, per tant, la contaminació té afectacions al sistema respiratori, al sistema cardiovascular i al neurològic. S’ha demostrat que la contaminació atmosfèrica té una incidència clara amb el càncer.

L’Ajuntament de Barcelona està aplicant les mesures necessàries per lluitar contra la contaminació de l’aire a la ciutat?

No, només cal veure les dades. Incomplim els límits legals que obliga Europa, més laxes que els que recomana l’Organització Mundial de la Salut. Ha millorat la coordinació entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana i la Generalitat de Catalunya, però només per continuar amb polítiques no eficaces com les que  apunten a la renovació del parc de vehicles. Barcelona té la densitat més alta de vehicles per km2 d’Europa i qualsevol solució passa per la seva reducció (30% per complir els valors legals), no per canviar de cotxe. On sí s’ha avançat és en conscienciar a la població amb campanyes informatives, aquí sí s’ha fet molta feina, però les mesures que s’estan impulsant són massa tímides per provocar canvis en l’escala del problema.

Un dels exemples és la Zona de Baixa Emissió a l’àmbit de les Rondes de Barcelona, que estarà operativa a partir del desembre. Aquesta és una mesura llargament reclamada per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire però que només s’aplicarà en cas d’episodi, quan el problema de Barcelona no és puntual sinó la contaminació que respirem al llarg de l’any. Per això demanem que sigui permanent i que la restricció dels vehicles es determini en funció dels mínims legals, objectiu que el nou sistema d’etiquetes no compleix.  Restringir als vehicles no etiquetats més antics afecta només un 20% aproximadament del parc mòbil i no té en compte el frau dièsel, amb models nous altament contaminants.

Respecte els projectes del tramvia per la Diagonal i la reforma de la Meridiana, demanem més celeritat, ja que són projectes que s’han allargat massa en el temps.

I què passa amb la contaminació provinent del port?

El port és el segon emissor de contaminació a la ciutat. El combustible que utilitzen els vaixells és altament contaminant, a més, els creuers segueixen cremant combustible tot i estar amarrats. La Plataforma per la Qualitat de l’Aire proposa que els vaixells canviïn de combustible, que facin servir un de més net com s’obliga en els ports europeus del Mar del Nord i del Bàltic i que es connectin a la xarxa elèctrica quan estiguin amarrats. També s’ha de limitar el creixement del port i per això hem impulsat una campanya juntament amb altres col·lectius per aturar la nova terminal de creuers que el Port, de titularitat estatal, vol construir. Val a dir que els Ajuntaments de Barcelona i el Prat de Llobregat també estan en contra de la nova terminal.

La solució és una Barcelona sense cotxes o de cotxe elèctric?

El cotxe elèctric és una de les falses panacees per no canviar el model actual dominat pel cotxe i derivar fons públics a la compra de vehicles privats. És una tecnologia costosa i només se la poden permetre aquells que tenen més ingressos. Les emissions es traslladen al focus de producció d’electricitat (centrals nuclears, tèrmiques…). El 30% de partícules en suspensió es generen pels rodaments dels neumàtics i al frenar, per tant el cotxe elèctric també genera contaminació. Per últim, no resol el problema de l’ocupació de l’espai públic del cotxe, un 65% aproximadament, un dels principals obstacles per impulsar els modes de mobilitat més sostenibles (vianant, bicicleta i transport públic en superfície).

S’ha de prioritzar l’electrificació del transport públic i els serveis col·lectius.

Regulacions o conscienciació per aconseguir un aire net arreu del territori?

Sense regulació no hi ha una conscienciació efectiva. Les polítiques transformadores són les que aconsegueixen canviar la cultura de la necessitat del cotxe.

Quines són les teves passions?

L’activisme i la muntanya.

La Fàbrica del Sol hem col·laborat amb la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i altres entitats en la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura.