Breu història de la Fabra i Coats per Antoni Martínez i Payet

L'any 1837, l'industrial gironí Ferran Puig i Gibert, junt amb el seu soci Jaume Portabella es varen establir a Sant Andreu de Palomar, creant una fàbrica de filats i torçats de lli, anomenada "El Vapor del fil".

L'Antoni Martinez i Payet, extreballador i membre dels "Amics de la Fabra i Coats" ens va deixar aquest sentit text abans d'abandonar-nos.

L’Antoni Martínez i Payet, extreballador i membre dels “Amics de la Fabra i Coats” ens va deixar aquest sentit text abans d’abandonar-nos.

BREU HISTÒRIA DE LA FABRA I COATS

La filla d’en Ferran Puig. Dolors, es va casar amb Camil Fabra i Fontanills, primer marquès d’Alella, que va ser un industrial català, però també un polític, humanista i filantrop. Entre d’altres càrrecs polítics va ser Alcalde de Barcelona l’any 1893. Molt aficionat a l’astronomia, en gaudia junt amb el seu amic Josep Comas i Solà, va fer construir l’Observatori Fabra que, a la seva mort, va llegar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Camil Fabra juntament amb el seu sogre, va anar engrandint l’empresa, i a darreries del segle XIX, “Sucesores de Fabra y Portabella“, com es deia en aquells moments, era la primera d’Espanya en fils de cosir.

El 22 d’abril de 1903, per uns acords signats a Manchester, “Sucesores de Fabra y Portabella” es fusiona amb “J&P Coats“, empresa que era líder mundial en el sector textil, i que, entre molts altres països, ja havia desembarcat a Catalunya. D’aquesta fusió neix la “Compañia Anónima Hilaturas de Fabra y Coats“, que ha perdurat fins als nostres dies i que, des de llavors va passar a dominar, amb mà de ferro, el mercat català i espanyol, en fils de cosir, de sargir, de brodar, xarxes de pescar, rova de gavardina, de texans, de popelín, etc.
A Camil Fabra el van succeir els seus fills Ferran i Romà Fabra i Puig.

En Ferran va ser també polític, Diputat, Senador i Alcalde de Barcelona els anys 1922 i 1923.
Des del primer moment la Fabra i Coats, que en el decurs dels anys ha donat feina a més de 70.000 persones, va ser una avançada en els temes socials, donant cobertura mèdica, compensacions econòmiques als malalts i pensions als que havien de deixar de treballar per edat, quan a l’Estat Espanyol no existia res de tot això, ni de bon tros, a més de pagar salaris per sobre del que ho feia la resta de la indústria tèxtil catalana. Els avantatges socials eren incomptables i és que la filosofia era que uns treballadors contents rendeixen més i són més fidels a l’empresa. Molt important si pensem que en les primeres dècades del segle XX hi havia moltes vagues i conflictes a Barcelona.

Un 80% de les persones que han treballat a la Fabra han estat dones i això es pel fet que la dona, entre altres coses, pel fet de tenir les mans més petites, és més hàbil i treballa i nua més bé el fil, i per tant produeix més. Ara bé les dones tenien un “problema”. Es casen, queden embarassades i donen a llum i deixaven de treballar. Es perd una bona treballadora i costa un any ensenyar-ne una altra, però si a la dona li poses un servei de “Casa Cuna“, on, amb tot a càrrec de l’empresa, poden deixar les criatures durant la jornada de treball i pot seguir portant uns diners a casa, tens una dona contenta, fidelitzada, a més d’una bona treballadora.
La crisi del tèxtil dels anys 80 ‘s, va fer que anessin decreixent els guanys de l’empresa, i, conseqüentment el nombre de treballadors. Vàrem començar les jubilacions anticipades i, malauradament, alguns acomiadaments, que es va procurar que fossin el menys traumàtic possible, i les jubilacions, amb bastant cost per l’empresa s’han fet molt bé.
A desembre de 2005 tanca la producció a Espanya i el gènere que ven la Coats és ja tot produït a les fàbriques que té a països on els costos són menors, la Xina, l’India, Romania, Turquia, etc.

Antoni Martínez i Payet