Pere Tort Fernández, 80 anys després

#TalDiaComAvui el 28 de setembre de 1941 en Pere Tort Fernández nascut a Sant Andreu de Palomar, treballador de la Fabra i Coats i militant de la CNT Barcelona, és assassinat al camp d'extermini de Gusen pel nazisme.

Avui fa 80 anys de la seva mort, però, qui era en Pere Tort Fernández?

 

Tot i que la trajectòria vital de Pere Tort el defineix com una persona influent en el seu entorn durant la Guerra Civil Espanyola, intuïm més coses d’ell de les que sabem. El que si podem assegurar és que va morir al camp de concentració de Gusen (Àustria).

Pere Tort va néixer l’any 1901 a Barcelona, ​​probablement en el si d’una família treballadora. De jove va començar a treballar a l’empresa Companyia de Teixits Fabra i Coats, una de les més importants de Catalunya, ubicada a Sant Andreu de Palomar. Segurament va ser allà on va tenir els seus primers contactes amb l’obrerisme organitzat i es va afiliar (al costat del seu germà Salvador) a la CNT, que l’any 1919 tenia uns 1.500 afiliats al barri.

La vida de Pere va haver de transcórrer com la de qualsevol altre obrer tèxtil barceloní compromès, substituint amb un escàs sou, moltes hores de treball, sense l’alimentació suficient i una formació alternativa en algun ateneu del barri. A la Fabra i Coats va coincidir amb Andreu Capdevila, d’àmplia formació anarquista i cooperativista, amb qui va mantenir una sòlida amistat. Capdevila (1894-1987) va arribar a ser conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, l’abril de 1937. A conseqüència d’aquesta relació deduïm que Tort també freqüentava el moviment cooperativista i era una persona polititzada i compromesa.

Amb l’inici de la guerra, el juliol de 1936, el compromís de Pere Tort es va afermar encara més. No podem saber si va participar en l’assalt a les casernes de Sant Andreu i en la posterior organització del repartiment d’armes, però totes les fonts indiquen que va formar part del Comitè de Control de la Fabra i Coats col·lectivitzada i que es va implicar molt activament en el dia a dia assembleari. Sembla que va col·laborar amb Andreu Capdevila i Josep Senserrich (1905-1992), a qui alguns li atribueixen el nom que va adoptar Sant Andreu de Palomar durant la guerra: Harmonia de Palomar.

 

Al final de la guerra Pere i el seu germà Salvador van haver d’exiliar-se a França. Pere va ingressar en diversos camps de refugiats fins incorporar-se a la 63 Companyia de Treballadors, amb destinació a les fortificacions de la línia Maginot. Va ser fet presoner pels alemanys el 14 juny 1940 i internat al stalag X B. El 28 de gener de 1941 va ser deportat a Mauthausen (matrícula 3740) i traslladat a Gusen (matrícula 11639), on va morir el 28 de setembre de 1941.

La seva esposa, Santas Álvarez, i el seu fill Liberto, es van establir en una població costanera del sud de França, prop de Marsella. Mai van tornar a Barcelona. Allà van seguir mantenint l’amistat amb Andreu Capdevila i el seu fill Ramon.

Pere Tort va ser un dels 21 deportats als camps nazis originaris de Sant Andreu. De tots ells només van sobreviure quatre, la resta van ser assassinats: Antonio, Barrabeig, Botella, Coto, Coto, Cros, Gallego, Guillen, Lamarca, Marangas, Massanés, Miró, Ontinyent, Plans, Sánchez, Soto i Tort.

Text: Jordi Rabassa

 

Si vols conèixer més apunts històrics i efemèrides sobre Sant Andreu de Palomar i la resta de Barcelona, segueix a l’historiador José Luis Muñoz Díaz a Twitter: @JoseLuisSTAP