Taller "Dibuixar per traduir un gest", de Francesca Llopis

Dibuixar allò que veiem i que no hi és.

Una bola, una cadira, dues boles, tres cadires, quatre boles, cinc cadires, i més.

Una cadira sobre una bola,

un cargol si plou mai està quiet,

una bola si cau sobre un toll ens esquitxa,

una cadira a terra i una bola, i vola

dibuixar allò que veiem i que no hi és,

tu asseguda amb una bola al cap.

CV:

Artista multidisciplinària que fa de la pintura, el dibuix i la videoinstal·lació les seves eines bàsiques d’expressió. Defineix el seu art a partir del principi de llibertat, mitjançant el qual tot es fa possible. El 1976 va iniciar els estudis a l’Escola Eina i el 1981 va obtenir una beca de residència artística al Teatre Studio dins del Palau de la Cultura de Varsòvia. Aquell mateix any el cop d’estat a Espanya va marcar un punt d’inflexió determinant en la seva trajectòria artística: el concepte de viatge es va constituir com una part del procés artístic. Sense constrènyer-se a cap tendència ni estratègia determinades, Llopis actua sobre el que denomina el seu caos interior, que es podria entendre des d’una dialèctica entre oposats com la negació i l’afirmació, l’obertura o el tancament o la immensitat del món íntim.

@mrabal.art

twitter.com/mrabaldom

www.mrabal.com

www.fundaciovilacasas.com

@fundacio.vila.casas

@vilacasas