Dieta inadequada
Un aspecte clau per tenir una bona salut és mantenir una dieta equilibrada i evitar el sedentarisme. Malgrat tot, l’estil de vida que es promou des de la masculinitat hegemònica, es caracteritza per un consum elevat d’aliments rics en lípids i sucres, grasses animals, colesterol, etc. D’aquesta manera, tal com es pot comprovar a la taula 5, pràcticament la meitat dels homes tenen sobrepès (45% front el 28% de les dones). Podem veure que només un 41% dels homes consumeixen a diari verdura, amanides o hortalisses vers un 50% de les dones, o que el 58% del homes consumeixen fruita a diari vers un 65% de les dones.
TAULA 5
| Índice de masa corporal en España (A partir de los 18 años) |
||
|---|---|---|
| Dones | Homes | |
| Obesitat (>=30kg/m2) | 15 | 18 |
| Sobrepes (25,0-29,9kg/m2) | 28,1 | 45,1 |
| Normopes (18,5-24,9kg/m2) | 52,4 | 35,9 |
| Pes insuficient (<18,5kh/m2) | 3,4 | 0,9 |
Font: Encuesta nacional de Salud 2011-2012. INE-MSSSI
T’has plantejat mai perquè tots els anuncis relacionats amb perdre pes o mantenir una dieta equilibrada estan dirigits a les dones quan són els homes els que tenen més sobrepès?
Quines podríem dir que són les característiques físiques de “l’home ideal”? Quines serien les de la “dona ideal”?
En relació a la dieta, cal que ens referim als trastorns d’alimentació. Si bé és veritat que les dones tenen un risc més elevat de patir anorèxia i/o bulímia, els homes es veuen afectats per altres tipus de trastorns, més relacionats amb el volum de massa muscular, com la vigorèxia o la disfòrmia muscular. Tots aquests desordres es caracteritzen per una percepció distorsionada de la imatge corporal, és a dir, aquelles persones que pateixen anorèxia o bulímia es perceben amb més pes del que tenen en realitat, mentre que aquells que pateixen vigorèxia o disfòrmia muscular es veuen més petits del que són i s’obsessionen en augmentar de pes i de massa muscular.
Aquestes distorsions es poden relacionar amb els models estètics de masculinitat i feminitat. És a dir, la dona prima amb un cos esvelt i l’home fort i musculós. Aquests ideals, lluny de l’abast de la majoria, porten a la frustració i minen l’autoestima de les persones que les pateixen. A més, cal subratllar que els nois i els homes són més propensos a emprar esteroides i altres drogues perilloses en l’intent d’augmentar la seva musculatura. Així mateix, tot i que els homes amb trastorns alimentaris presenten els mateixos símptomes que les dones, són menys propensos a ser diagnosticats, ja que socialment es considera que aquest tipus de desordres són femenins.