Les estratègies d’autoprotecció

Les anomenades estratègies d’autoprotecció no són altra cosa que les limitacions (de moviment, de forma d’expressar-se, etc.) mencionades al requadre anterior, i que les dones interioritzen des de molt petites, assumint-les (tant elles com la resta de la societat) com a normals.

Les tenim tan interioritzades que costa veure que són les conseqüències pràctiques d’un mecanisme de control que fa viure les noies i les dones amb temor, incomoditat, alerta i una conseqüent falta de llibertat a l’hora d’ocupar l’espai públic.

Tot això no significa que totes les dones tinguin les mateixes sensacions i posin en pràctica les mateixes estratègies. Estem parlant d’un model de socialització i un mecanisme de control social que és estructural, més enllà de les experiències individuals. Tal i com veurem al mòdul 3, hi ha estratègies i pràctiques que intenten qüestionar i trencar aquests models.