Barcelona acull el Fòrum Social de la xarxa Eurocities, que reclama a la UE que les ciutats tinguin més recursos per a l’acollida de persones refugiades

12/05/2022 - 11:45 h

Jorge Luis Fuentealba Diez

El Fòrum Social es desenvolupa durant tres dies i compta amb la presència de més de 150 persones representats de ciutats de tota Europa.

El dia 11 de maig es va inaugurar a l’Ajuntament de Barcelona el Fòrum Social de la xarxa de ciutats europees Eurocities, que se celebra de l’11 al 13 de maig sota el lema “Ciutats cuidadores: donar suport a les comunitats solidàries i a la capacitat de resposta del benestar social en temps de crisi”. Van intervenir en la inauguració la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, el tinent d’alcaldia de Leipzig i vicepresident d’Eurocities, Thomas Fabian, de forma telemàtica el comissari europeu de Treball i Drets Socials, Nicolas Schmit, i la tinenta d’alcaldia d’Agenda 2030, Transició digital, Esports, Coordinació territorial i metropolitana, Laia Bonet, que va cloure la cerimònia.

Durant la inauguració es va presentar la declaració política ‘Ciutats cuidadores: actuar en solidaritat amb tots els refugiats’, en la qual Eurocities es basa en l’evidència compartida per les ciutats, especialment aquelles més properes a la frontera amb Ucraïna i que han rebut un major nombre de persones refugiades, per fer una crida conjunta a la UE i als seus estats membres perquè passin a l’acció:

  • Les ciutats necessiten urgentment finançament de la UE i també dels estats per reforçar els serveis socials locals i per coordinar la resposta de la societat civil en l’acollida de persones refugiades. Les ciutats agraeixen la decisió de la Comissió Europea i del Consell d’afegir més flexibilitat als fons ja existents per donar suport a les estructures locals d’acollida i d’integració. Però això no és suficient. Les ciutats necessiten que les autoritats europees i estatals proporcionin fons d’emergència addicionals i garanteixin que siguin accessibles d’una manera immediata, directa i fàcil perquè les ciutats puguin fer front a aquest repte monumental.
  • Les ciutats han d’estar estretament implicades en les respostes estatals i de la UE pel que fa a l’acollida de persones refugiades provinents d’Ucraïna. Les ciutat tenen moltes ganes d’intensificar les seves contribucions aportant coneixements i experiència pràctica en la recepció i facilitant l’intercanvi d’informació i coneixements entre ciutats.
  • Addicionalment, les ciutats demanen un accés no discriminatori i igualitari pel que fa als drets i protecció per a totes les persones refugiades a Europa. A la vegada que s’ajuda a les persones refugiades ucraïneses, les ciutats han de garantir que totes les persones refugiades reben la mateixa protecció, independentment del seu origen i identitat, sense importar el color de la seva pell, el gènere, l’orientació sexual o la religió. La legislació internacional i de la UE que garanteix la igualtat d’accés als drets i a la protecció a Europa per a totes les persones refugiades i per a aquelles que necessiten protecció internacional s’ha de mantenir i aplicar de manera justa.

Laura Pérez va remarcar que “si alguna cosa evidencien aquestes crisis és que no hi ha sortides individuals, ni com a persones ni com a comunitats ni com a països”, i “la intensa interdependència de les nostres comunitats”. D’altra banda, va destacar tres grans àmbits d’actuació: (a) Barcelona ciutat cuidadora -és la ciutat amb més inversió social de tot l’Estat espanyol i també amb la millor i més innovadora intervenció social-; (b) Barcelona diversa: té una llarga tradició de polítiques de diversitat i no discriminació, que durant els darrers anys hem reforçat amb un enfocament innovador; (c) Barcelona ciutat de pau i ciutat refugi: la ciutat está compromesa amb el refugi a totes les persones que ho necessiten sense discriminació, vinguin de la guerra d’Ucrania, de Siria o creuant el Mediterrani.

Organitzat per Eurocities i l’Ajuntament de Barcelona, el fòrum compta amb la presència de més de 150 persones representats de ciutats de tota Europa, entre elles regidors i regidores, així com responsables dels serveis socials municipals. La intenció principal de la trobada és compartir experiències sobre l’acollida de persones refugiades, les polítiques de la cura o la innovació social, entre d’altres, en un context en què la irrupció de la Covid-19 ha suposat un increment de la pressió sobre els sistemes de protecció social i sanitària de tot el continent.

Eurocities engloba 200 ciutats de 38 països de tota Europa.