Barcelona va acollir els dies 2 i 3 de març la reunió política del Comitè Executiu d’Eurocities, que va aplegar representants de les ciutats que formen part d’aquest òrgan de direcció de la xarxa, entre els quals les alcaldesses i alcaldes de Florència, Oslo, Gant, Leipzig, Braga i Nantes, així com tinents d’alcaldia d’Estocolm i Viena.

Durant la trobada, en la qual també va participar el secretari general de la xarxa, André Sobczak, es van tractar les prioritats de la xarxa, com ara l’estratègia municipalista per aconseguir més poder local de cara a les eleccions europees del 2024. També es van aprovar temes relacionats amb el funcionament de la xarxa i es van debatre i aprovar documents estratègics i de contingut polític, com ara les accions de suport a les ciutats ucraïneses i turques afectades per la guerra i els terratrèmols o el posicionament sobre la igualtat de gènere que serà publicat el proper 8 de març.

El 2 de març, l’alcaldessa Ada Colau va donar la benvinguda als representants del Comitè Executiu i, acompanyada de la tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet –responsable de les relacions internacionals de l’Ajuntament de Barcelona–, va reiterar el compromís de Barcelona amb la xarxa: “Trenta-quatre anys després constatem que Eurocities és una xarxa imprescindible i refermem la nostra aposta per la cooperació entre ciutats”. “Davant les múltiples crisis i reptes com la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, el canvi climàtic o les desigualtats socials, s’ha evidenciat el paper clau i la capacitat de lideratge extraordinària, molt superior a la de molts estats, que hem tingut les ciutats per fer-hi front amb competències limitades i pocs recursos econòmics”, va dir.

Una defensa per aconseguir més poder local que enllaça amb una de les línies prioritàries actuals d’Eurocities, que és l’estratègia municipalista de cara a les eleccions europees del 2024. Segons l’alcaldessa, “les ciutats tenim el repte de fer-nos visibles per aconseguir que la veu municipalista s’incorpori a la nova composició del Parlament i la Comissió”. “Seguirem exigint a la UE el poder i el reconeixement que mereixem i necessitem per ser més útils a la ciutadania així com als estats per a que confiïn en les ciutats i garantir-los els recursos i capacitats imprescindibles, si es vol assegurar el progrés”, va destacar.

D’altra banda, Ada Colau va agrair especialment a l’actual president de la xarxa i alcalde de Florència, Dario Nardella, el seu lideratge i la solidaritat demostrada per part d’Eurocities amb Ucraïna, i va reclamar que també es posi de manifest amb Turquia donant suport a les ciutats turques que han patit els efectes dels terribles terratrèmols.

Trobada amb el ministre espanyol d’Afers Exteriors

El Comitè Executiu va celebrar el 3 de març una trobada amb el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del govern d’Espanya, José Manuel Albares, per compartir prioritats de cara a la Presidència espanyola de la UE durant el segon semestre de 2023. La tinenta Laia Bonet –amfitriona de la reunió– i el president d’Eurocities, Dario Nardella, van traslladar al ministre la necessària participació de les ciutats en el disseny de polítiques de la UE.

Durant la reunió, les ciutats van reclamar la seva legitimitat democràtica per tenir més veu i van demanar al ministre que s’aprofiti la Presidència espanyola per fer front amb contundència el repte de la contaminació i, en concret, per impulsar les dues iniciatives que la Comissió Europea va publicar a finals de 2022 i que estan actualment en negociació a les institucions de la UE i podrien acabar debatent sota la Presidència espanyola: la revisió de la directiva sobre la qualitat de l’aire ambiental i el nou Reglament per reduir les emissions contaminants de tots els vehicles (coneguda com a “Euro 7”).

Segons Laia Bonet, “aquesta trobada mostra molt bé la creixent rellevància que tenen les ciutats en el projecte europeu i en l’elaboració de polítiques de la UE. Els governs municipals són institucions escollides democràticament, igual que les regions i els governs nacionals”. La tinenta d’alcaldia va lamentar que “si bé les institucions europees compten amb les ciutats per oferir i millorar les polítiques, aquestes no estan implicades en el procés de disseny i negociació d’aquestes polítiques. No n’hi ha prou, no som una organització més: som les institucions democràtiques més properes als ciutadans”.

Assemblea General de la xarxa

La trobada de Barcelona és la darrera reunió presencial abans de l’Assemblea General de la xarxa, que tindrà lloc a Brussel·les en el marc de la Brussels Urban Summit que se celebrarà del 12 al 15 de juny. Està previst que en aquesta trobada se celebrin eleccions per renovar quatre membres del seu Consell Executiu, i serà el moment en què n’assumirà la presidència l’actual vicepresident, l’alcalde de Leipzig, Burkhard Jung.

Barcelona, sòcia fundadora i amb una forta implicació amb Eurocities

Eurocities, que es va fundar a Barcelona l’any 1989 per sis ciutats –Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà, Rotterdam i Barcelona–, actualment reuneix 200 ciutats en les quals hi viuen 130 milions de persones. Barcelona ha estat membre del seu Comitè Executiu del 1989 al 1994 –en plena consolidació de la xarxa–; del 2001 al 2003 i des del 2012 fins al 2021, quan va ser escollida amb la primera majoria per continuar al Comitè Executiu per tres anys més. A més a més, Barcelona té un llarg historial de participació activa en els diferents fòrums i grups de treball d’Eurocities. El 2022 va acollir la reunió del Fòrum d’Afers Socials de la xarxa i ocupa la presidència del Fòrum de Polítiques Digitals entre els anys 2021 i 2023.