Barcelona Ciutat Global

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va participar en la presentació del Pla Europeu d’Acció per a l’Habitatge elaborat per l’aliança Mayors for Housing, que va tenir lloc a la seu de la Comissió Europea el 15 de maig. El document, que pretén influir en el primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible que la Comissió Europea té previst presentar l’any 2026, recull les propostes de les ciutats per tal de poder lluitar contra l’emergència d’habitatge i la crisi d’assequibilitat que es viu a Europa.

També van participar en la presentació la vicepresidenta executiva per a una Transició Neta, Justa i Competitiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera;  el comissari responsable d’Energia i Habitatge, Dan Jorgensen, i els alcaldes i alcaldesses Roberto Gualtieri de Roma; Anne Hidalgo de París; Haris Doukas d’Atenes; Matteo Lepore de Bolonya; Gergely Karacsony de Budapest; Sara Funaro de Florència; Giuseppe Sala de Milà; Mathias De Clercq de Gant i el vicepresident d’Habitatge i Política Urbana de la Metrópoli de Lió, Renaud Payre.

Prèviament, el grup d’alcaldes i alcaldesses es va reunir amb el vicepresident executiu per Cohesió i Reformes, Raffaele Fitto, que entre les seves responsabilitats té garantir la implementació completa dels fons Next Generation treballant en diàleg amb les autoritats regionals i locals i “proposar una agenda política ambiciosa per a les ciutats, que abordi qüestions com l’habitatge, l’acció climàtica, la digitalització, la mobilitat, la inclusió social i la igualtat”.

L’alcalde de Barcelona —que va viatjar a Brussel·les acompanyat per la comissionada d’Afers Europeus, Mar Jiménez— va destacar que “15 grans ciutats europees, de diferents famílies polítiques, hem aconseguit acordar un Pla Europeu d’Acció per a l’Habitatge molt detallat que hem presentat a la Comissió Europea”, afegint que “aquest pla posa de manifest el que ara és la principal font de desigualtats entre les ciutats d’Europa: la crisi de l’habitatge”.

Jaume Collboni va manifestar que “estic convençut que anem pel bon camí, que estem obrint un camí que no s’havia obert a las institucions europees” i que “serà la primera vegada que hi haurà un programa específic de la UE sobre habitatge de forma transversal, que inclou l’eficiència energètica, la vulnerabilitat de molts col·lectius que tenen dificultats per accedir a un habitatge i que ha de cobrir també les necessitats de la classe mitjana i de les famílies treballadores de les grans ciutats que en aquests moments també estan sent víctimes de la crisi d’habitatge”.

Una de les principals propostes del document és instar a la Comissió Europea a proporcionar un flux de finançament estable i creixent a les ciutats que s’establirà a través d’un nou Fons d’Habitatge Assequible, que segueixi el model d’èxit dels fons Next Generation. Aquest fons hauria d’ajudar a mobilitzar com a mínim 300.000 milions d’euros públics i privats anuals per al finançament de nous habitatges socials i assequibles i renovar el parc existent a tots els països de la Unió Europea.

Aquesta iniciativa hauria d’incloure, a curt termini i de forma urgent, la reutilització dels recursos no reclamats del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i d’altres fons de la UE alliberats, que s’assignarien directament a les administracions locals per a invertir en habitatge social i assequible i serveis de suport relacionats.

Per tal de poder accedir prioritàriament a aquests fons, així com a d’altres fons europeus, les ciutats proposen la creació de la figura de zones tensionades —que es definirien segons diferents criteris com l’increment del preu de venda o lloguer en relació amb l’IPC o les llistes d’espera per accedir a un habitatge social o assequible— mitjançant un índex d’estrès del mercat de l’habitatge, les quals serien receptores prioritàries del nou fons.

Situació de l’habitatge a les 15 ciutats de l’aliança

Segons les dades recollides a les 15 ciutats que formen part de Mayors for Housing, en els darrers 10 anys els lloguers han pujat de mitjana un 60%, mentre que els preus de compravenda s’han disparat un 78%. Amb les dades existents, es calcula que per a donar resposta a les necessitats d’habitatge assequible de les 15 ciutats seria necessària una inversió de 80.000 milions d’euros per a la construcció de 200.000 nous habitatges assequibles i per a la renovació d’un milió d’habitatges més amb un horitzó 2030. Això representa un objectiu de construcció que giraria al voltant d’un habitatge per cada 100 habitants i de renovació de prop de cinc habitatges per cada 100 habitants en els propers cinc anys.

L’aliança Mayors for Housing s’amplia a una nova ciutat

Aquesta aliança liderada per Barcelona, que busca que les ciutats tinguin un paper clau en el disseny de les polítiques d’habitatge a nivell europeu i poder participar en la gestió dels fons, agrupava fins ara 15 ciutats que representen 17,5 milions de persones, després que durant els darrers dos mesos se sumessin Florència i Zagreb. El 15 de maig, en el marc de la reunió de l’aliança, es va anunciar la incorporació de Dublín, arribant a un total de 16 ciutats. Així, les ciutats que formen part són Barcelona, Amsterdam, Atenes, Bolonya, Budapest, Florència, Gant, Leipzig, Regió Metropolitana de Lió, Lisboa, Milà, París, Roma, Varsòvia, Zagreb i Dublín.

Anteriors accions de l’alcalde de Barcelona a Brussel·les

El 14 de maig, el Comitè Europeu de les Regions va aprovar el dictamen “El paper de les ciutats i les regions en el Pla d’Habitatge Assequible de la UE” impulsat per l’alcalde Jaume Collboni. A més, aquest viatge de l’alcalde a Brussel·les dona continuïtat a la seva missió del passat mes de febrer a aquesta ciutat, en la que va participar en la presentació de la declaració conjunta “Key Requests” de Mayors for Housing, en el Plenari del Comitè de les Regions i en l’audiència sobre lloguers de temporada de la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor del Parlament Europeu. A més, es va reunir amb el comissari Dan Jorgensen i amb la vice-presidenta i comissària Teresa Ribera, entre d’altres.

Posteriorment, en el marc de les Jornades del Cercle d’Economia celebrades a Barcelona el 5 de maig, l’alcalde Collboni, juntament amb l’alcaldessa de París i l’alcalde Roma, es va reunir amb el president Pedro Sánchez per presentar les propostes de l’aliança i obtenir el seu suport. També, amb ocasió de les jornades, Collboni va mantenir trobades amb la vicepresidenta Teresa Ribera i amb la vicepresidenta executiva de Drets Socials de la Comissió Europea, Roxana Mînzatu.