“So lazy. Elogi del malbaratament”

Exposicions. Una crítica a la hiperactivitat contemporània que reivindica la mandra.

“So lazy. Elogi del malbaratament” parteix de la noció de consum de Georges Bataille, en la qual sosté que l’economia no es basa en la producció i el consum sinó en la despesa com a malbaratament. Acceptar el malbaratament com una cosa necessària i plantejar un ús del temps divers comporta una disminució de la feina i articula una manera alternativa de vida en comú, en la qual es reivindica la mandra.

Plantejant una ficció que anhela malgastar el temps en lloc de fer-lo servir de manera productiva i destruir la riquesa abans d’acumular-la, l’exposició proposa una crítica a la hiperactivitat contemporània i introdueix l’esperança d’una redistribució de recursos i de temps capaç de repensar allò comú.

La mostra aplega un conjunt d’obres —des de pintura fins a fotografia, instal·lació, vídeo o escultura— d’artistes com ara Priscila Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Casedas, Sharon Lockhardt, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School o Xavier Ribas.

Horaris

	Dies	Hores	Preus
	Tots els dies i festius, excepte 24 de desembre, 25 de desembre, 31 de desembre, 1 de gener, 5 de gener, 6 de gener	de 10:00h a 20:00h	Entrada general de: 6 € Entrada reduïda 25% descompte: . Carnet Família Nombrosa . Carnet Biblioteques Entrada reduïda 50% descompte: . Amics dels Museus Entrada gratuïta: . clients de CaixaBank (s'ha de presentar qualsevol targeta de CaixaBank) . menors fins els 16 anys . Docents . Premsa . Persones amb discapacitat i acompanyants . BCN Card . ICOM . Carnet Jove .
	24 de desembre, 31 de desembre, 5 de gener	de 10:00h a 18:00h

"Sooooo lazy. Elogi del malbaratament" parteix de la noció de consum de George Bataille, en la qual sosté que l´economia no es basa en la producció i el consum sinó en la despesa com a malbaratament. Acceptar el malbaratament com una cosa necessària i plantejar un ús del temps divers comporta una disminució de la feina i articula una manera alternativa de vida en comú, en la qual la mandra es posa en valor.

Plantejant una ficció que anhela malgastar el temps en lloc de fer-lo servir de manera productiva i destruir la riquesa abans d´acumular-la, l´exposició proposa una crítica a la hiperactivitat contemporània i introdueix l´esperança d´una redistribució de recursos i de temps capaç de repensar allò comú. Per fer-ho, la mostra aplega un conjunt d´obres –des de pintura fins a fotografia, instal·lació, vídeo o escultura– d´artistes como Priscila Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Casedas, Sharon Lockhardt, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School o Xavier Ribas, entre d´altres.