La crisi de la covid-19 impacta en la salut mental de la ciutadania de forma desigual

L'Ajuntament de Barcelona elabora un Pla de xoc a partir de l’anàlisi de les primeres dades disponibles i de l’escolta activa de diferents organitzacions de la ciutat.

La situació actual de la pandèmia i la incertesa sobre les seves conseqüències econòmiques i socials són una font d’angoixa, neguit i estrès sense precedents. Tot apunta que els efectes en la salut mental de la població seran molt més greus que els de crisis que havíem viscut fins ara per la por, la incertesa i l’efecte de les mesures de distanciament. Però aquest impacte en la salut mental de la ciutadania es dona de forma desigual.

La covid-19, malauradament, subratlla les desigualtats existents i persistents.  També en la salut mental. Segons la Taula de salut mental de Barcelona, impulsada per l’Ajuntament i les entitats d’aquest àmbit, la crisi de la covid-19 pot afectar més les persones en pitjor situació socioeconòmica, les dones i les persones amb trastorns de salut mental, malalties cròniques i discapacitats. També la bretxa digital esdevé un element clau, sent les persones grans i les afectades per trastorns mentals les més propenses a la desconnexió i, per tant, a la solitud.

El Pla de xoc en salut mental

Aquestes conseqüències es desprenen dels document de síntesi del Pla de xoc en salut mental 2020 presentat per la Taula el passat 22 de maig, i fet públic dies després. La síntesi recull els objectius i les mesures amb què es vol abordar a curt termini els impactes de la crisi de la covid-19 en la salut mental de la ciutadania.

La reunió de la Taula de salut mental de Barcelona on es va presentar el Pla de xoc va ser presidida per la Regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, i va comptar amb la participació de  més de 40 representants d’institucions, entitats i àmbits de l’Ajuntament, així com dels diferents grups polítics municipals, que van poder fer les seves aportacions al document presentat.

Escolta activa i treball al territori

El Pla de xoc s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de les primeres dades disponibles i de l’escolta activa de diferents organitzacions de la ciutat. Per exemple, del contingut de les trucades als telèfons d’escolta i de suport, de les demandes d’atenció telemàtica i telefònica a diferents serveis, les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, entre d’altres.

També s’han tingut en compte les valoracions de les Taules de salut mental dels districtes que hi ha en marxa: Sant Andreu, Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Martí, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc. A partir d’un qüestionari administrat a les persones membres d’aquestes taules, s’ha elaborat un informe on es visibilitzen i sistematitzen les situacions problemàtiques derivades de la covid-19 i el confinament detectades per elles. (consulta l’informe)

Les 6 grans línies de treball

El Pla de xoc es planteja els següents objectius o grans línies de treball:

  1. Més persones que saben com protegir la seva salut mental durant la crisi i, sobretot, més persones preparades per afrontar les adversitats.
  1. Més capacitat de detectar, acompanyar i, si cal, orientar els serveis de suport i les persones que pateixen els problemes i malestars psíquics més comuns,també en condicions de distanciament.
  1. Un suport específic als grups i col·lectius que estan patint especialment l’impacte de la crisi de la covid-19.
  1. Més serveis per a la prevenció i atenció a la conducta suïcida: nous canals (telèfons), més suports i formació específica a persones dels serveis que es relacionen amb col·lectius de risc.
  1. Més suport a les persones que han patit la pèrdua de persones estimades: acompanyament al dol.
  1. Més capacitat d’organització per anticipar i donar resposta a l’impacte de la covid-19.