Què són les discriminacions per raó de salut?

07/04/2025 - 09:51

DIA MUNDIAL DE LA SALUT. Analitzem, amb dades de l’Informe de les Discriminacions a Barcelona, qui viu vulneracions de drets per raó de salut, qui les perpetua i quantes situacions s’han donat a la ciutat en un any.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com “un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. El dret a la salut, doncs, va més enllà de l’accés a l’atenció i a la construcció d’infraestructures sanitàries. Comprèn un conjunt de llibertats, com el dret que no t’apliquin un tractament mèdic sense el teu consentiment.

Els estats han de vetllar per eliminar la discriminació per raó de salut i garantir a totes les persones l’accés a l’atenció sanitària i als factors determinants bàsics de la salut: aigua potable, condicions sanitàries adequades, aliments aptes per al consum, habitatge adequat, condicions de treball i medi ambient salubre, educació i informació sobre la salut, etc.

La salut va ser, segons el darrer Informe de l’Observatori de les Discriminacions, el segon motiu de discriminació més denunciat a Barcelona. Amb 217 incidències registrades, només se situa per darrere del racisme i la xenofòbia, que ha estat sempre el primer motiu de discriminació segons l’informe.

En el Dia Mundial de la Salut, que commemora la creació de l’OMS el 1948, analitzem les discriminacions per raó de salut a la ciutat.

 

Salut mental i salut sexual i reproductiva

Les discriminacions relacionades amb la salut mental, amb 151 situacions, i amb la salut sexual i reproductiva, amb 42, són les que més vegades s’han denunciat.

En el cas de la salut mental, les entitats de la Taula amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació identifiquen diverses pràctiques estigmatitzadores: infantilització, no reconeixement de l’autonomia ni de la capacitat per decidir sobre la pròpia vida, assumpció que són persones perilloses que cal apartar de la societat, etc. Si, a més, estan en condició de pobresa i sensellarisme, el pes de la discriminació els impacta encara més.

La Federació Salut Mental Catalunya (FSMC) també denuncia contencions mecàniques, sobremedicació, ingressos involuntaris, violació de la intimitat davant d’un diagnòstic, prejudicis a l’espai de treball, manca d’oportunitats per accedir a un habitatge, etc.

També expliquen que l’Administració pública és l’agent discriminador principal. L’estigmatització sistemàtica i institucionalitzada és molt present, i això genera por, desconfiança i preocupació en les persones afectades i en les seves famílies. A més, denuncien l’augment de discriminacions per part d’empreses privades vinculades al sector immobiliari.

Pel que fa a les discriminacions relacionades amb la salut sexual i reproductiva, l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius explica que les principals afectades són dones joves que sol·liciten la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) en els centres públics de salut. Reben violència verbal, recriminació, vulneració del dret a accedir a una IVE, falta d’atenció, pressions per fer-les canviar de parer i infantilització, entre d’altres.

L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius denuncia que, com més joves són les dones, a més dificultats han de fer front per gaudir d’una atenció de qualitat i respectuosa amb els seus drets. La visió adultocèntrica és molt present en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, segons aquesta entitat. A més, reivindiquen la necessitat de més perspectiva de gènere.