Al costat de la riba del riu Besòs hi respira un barri fet als carrers, amb poc trànsit i molta vida pròpia: el Bon Pastor, al districte de Sant Andreu. Els 15.000 habitants que hi viuen han forjat una personalitat pròpia mirant directament als ulls a les adversitats i les dificultats que la història ha presentat, com és la Guerra Civil Espanyola o la crisi econòmica. Són obstacles que, lluny de dividir la població, l’ha enfortit fins al punt que el veïnat sent el barri com si fos un poble: “Al barri ens coneixem tots: la majoria hi portem un munt d’anys establerts”, explica la Paquita Delgado, presidenta de l’Associació de Veïnes i Veïns del Bon Pastor.

Parc de la Maquinista Fes clic per ampliar la imatge

Parc de la Maquinista

Un poble dins la metròpoli

El segle XIX i la industrialització de Barcelona van ser els encarregats de revolucionar el barri, de la mà de La Maquinista Terrestre i Marítima. Amb aquest esclat va ser necessària la construcció de zones residencials: a partir del 1925 s’hi van edificar 784 llars per a 3.000 persones. Era el grup d’habitatges de Milans del Bosc, conegut com les cases barates, una estructura urbanística en planta baixa que donaria lloc a una comunitat de portes obertes.

Imatge antiga de les cases baratesFes clic per ampliar la imatge

Imatge antiga de les "cases barates"

Cases barates Fes clic per ampliar la imatge

Una de les "cases barates", en l’actualitat

Són construccions que es van veure ressentides pel pas dels anys a causa de l’escassa inversió inicial: “Ho recordem amb nostàlgia, però mirant endarrere és evident que vivíem en misèria”, explica l’Antonio Soler, veí d’aquesta zona. Per aquest motiu, a principis del 2002 va començar la seva remodelació, coordinada per l’Administració pública, i encara vigent. Es va optar per demolir-les i partir de zero amb blocs de pisos, malgrat que una part del veïnat reclamava que es pogués escollir rehabilitar o marxar a un pis.

En la transformació és palpable la disminució de l’ús de l’espai públic, que anteriorment era un punt fix de convivència i on s’hi feia, fins i tot, algun àpat. L’antic veí del barri i doctor en Antropologia, Stefano Portelli, li atribueix un canvi en el comportament del veïnat: “Ha mort una part de la forma de vida, cap a modes de vida desconegudes.” Afegeix, però, que “​en el futur pot ser que els habitants tornin a crear noves maneres de conviure com les del passat​”. Per pal·liar el canvi, es mantindrà una illa de cases a fi de preservar l’herència arquitectònica i cultural, amb la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

Parròquia del Bon Pastor Fes clic per ampliar la imatge

Parròquia del Bon Pastor

Plaça Mossen CortinasFes clic per ampliar la imatge

Plaça de Mossèn Joan Cortinas

Carrers de música i futbol

Les comunitats arrelades al barri –entre les quals destaquen la gitana i l’equatoriana– han fet tot el possible per mesclar-se entre si i assegurar un dinamisme dels espais públics que és difícil de veure en altres llocs. La música és un pilar de la vida quotidiana, fins al punt que dels seus carrers n’han nascut grups emblemàtics com Rumba Tres. Però no és l’únic art que s’hi ha cultivat: destaca la literatura, amb l’escriptor Jorge Larena, o la interpretació de José Adell el Cheche. L’entitat Bon Viver de les Arts se situa al capdavant del foment de la cultura al barri i promou l’intercanvi d’activitats entre entitats i la ciutadania del Bon Pastor, la Trinitat Vella i Baró de Viver. Jana Méndez, vocal del projecte, explica que “la finalitat és unir tot el districte al projecte a llarg termini i enriquir així les festes majors”.

El futbol i el bàsquet tenen el protagonisme del temps lliure. L’AE Bon Pastor ha agafat el relleu del futbol de carrer, que ha vist créixer jugadors com Sergio García, del RCD Espanyol.

 

 

Casal de gent gran del Bon PastorFes clic per ampliar la imatge

Casal de gent gran del Bon Pastor

La fi de l’aïllament del Bon Pastor

“M’agrada que ens integrem en la modernitat, però vull que la joventut sigui conscient de tota la lluita que hi ha darrere i el que representen els canvis”, reclama l’Antonio Soler en relació amb el poder del teixit associatiu. L’Antonio es refereix a la transformació del barri. Les línies del metro L9 i L10, al barri des del 2010, són el servei estrella​; ha permès la mobilitat cap a l’àrea metropolitana. “Abans havíem d’anar per a qualsevol cosa a Sant Andreu, però ara estem ben comunicats amb el metro” explica satisfeta l’Estefania Rodríguez, nascuda al barri.

La renovació recent d’equipaments com la biblioteca i el centre cívic ha beneficiat el teixit associatiu del barri: moltes entitats hi troben un local de reunió. Es conjuguen amb l’oferta educativa formada pel renovat Institut Escola El Til·ler, l’Escola La Maquinista, que està lluitant per desfer-se dels barracons, i l’Escola Cristòfol Colom, pendent de canvis segons preveu el Pla de barris.

Biblioteca Bon Pastor Fes clic per ampliar la imatge

Biblioteca Bon Pastor

Plaça de Robert GerhardFes clic per ampliar la imatge

Plaça de Robert Gerhard

L’herència industrial, un orgull

A final dels anys seixanta, el barri va tornar a concentrar bona part de la potència industrial i va donar lloc al Polígon Industrial del Besòs. Actualment, els esforços es concentren en ​l’aposta per noves tecnologies i indústries no contaminants en aquest espai i en la separació d’aquesta zona del nucli residencial. “No volem perdre el polígon, però estem treballant en la seva ordenació”, explica la Paquita Delgado. “És un barri orgullós de la seva herència industrial i la seva màgia”, comenta el veí Luís Fernández. Per aquest motiu, l’objectiu és equilibrar el xoc entre la tradició obrera i el centre La Maquinista, acoblant el barri a la dinàmica de la ciutat però garantint la seva pròpia personalitat.

Centre cívic Bon PastorFes clic per ampliar la imatge

Escales davant el Centre cívic Bon Pastor

La MaquinistaFes clic per ampliar la imatge

Centre comercial La Maquinista