Adriana Vila, identitat i memòria de Congrés-Indians en 16 mm

17/02/2020 - 18:16

Cineasta dedicada a la creació documental, l’estudi etnogràfic reflexiu i l’experimentació fílmica en diferents formats. Doctora en Antropologia per la UB i professora de cinema documental i experimental a centres formatius i artístics.

Cineasta dedicada a la creació documental, l’estudi etnogràfic reflexiu i l’experimentació fílmica en diferents formats. Doctora en Antropologia per la UB i professora de cinema documental i experimental a l’ESCAC i altres centres formatius i artístics.

Recórrer l’obra d’Adriana Vila és molt més complex del que l’aparença senzilla d’aquesta veneçolana resident a Barcelona deixa entreveure a primera vista. Amb un currículum acadèmic aclaparador, Vila reuneix experiències professionals úniques amb hores i hores de docència en diferents centres formatius i artístics com l’ESCAC, el CCCB, BAU, entre d’altres. Lluny de dificultar aquesta entrevista, o el propi projecte del Calidoscopi, l’exigent agenda d’aquesta antropòloga i cineasta ha acabat determinant un intens espai comú per llegar tot el seu bagatge al nostre districte. El punt de partida de la seva trajectòria multidisciplinària és difícil de trobar, però ella situa un abans i un després al projecte sobre la cacaotera Belén Maria Palacios, de Barlovento, figura sobre la qual va basar un extens treball etnogràfic sobre memòria, identitat i construcció biogràfica, portat al cinema en format de retrat documental, i del que penja també la seva tesi doctoral.

Per parts. Adriana Vila arriba a la vida de Belén perquè estava interessada en investigar la memòria i representació de la identitat del llegat africà al seu país natal. És així com dedica el seu estudi a un grup de tambor íntegrament femení en una zona on les pràctiques d’esclavatge van ser especialment intenses durant l’època colonial i el llegat de tota la població sotmesa encara té una forta rellevància. “Cal tenir en compte que la representació de la identitat és això, una representació, o una projecció si ho volem dir així. És la manera en la qual es perfila i selecciona la informació que transmets cap a fora”. És a dir, que la pròpia identitat ja és un concepte que es presta a jugar amb les diferents realitats i percepcions, combinant a la perfecció amb la proposta de la captura d’una memòria del territori a través de la filmació col·lectiva de retrats intergeneracionals en 16 mm, un experiment en cine analògic que l’Adriana ens porta al Calidoscopi Cultural 2020.

Es tracta d’una forma de fer cinema i transmetre l’experiència cinematogràfica vinculada al cinema expandit, que tracta de sortir del quadre convencional de la sala de projecció i desafiar els límits de la consciència de l’espectador. Però, com arriba una antropòloga al cinema experimental? “Paral·lelament a les carreres i el màster vaig fer exploracions en l’àmbit del videoart, duent a terme projectes per a músics, seccions artístiques i, principalment, va cursar diverses formacions de cinema experimental al CCCB, que em van portar a desitjar treballar amb cel·luloide. És allà on trobo el llenguatge amb el que volia expressar i comunicar el que no em permetia l’acadèmia, afirma Vila. A més, assegura: “Arriben a les meves mans un lot de pel·lícules alienes en super 8 i 16 mm, que em van portar a crear la meva primera peça de cinema expandit, fet que marcarà l’inici d’un recorregut fins a la creació col·lectiva del primer laboratori d’aquesta disciplina en analògic autogestionada de Barcelona, Crater-Lab”. Tot aquest aprenentatge deriva cap a una producció combinada entre el cine experimental y documental que acaba culminant en una tesi doctoral autoetnogràfica reflexiva sobre les etapes del desenvolupament, la producció, el rodatge, muntatge i projecció d’un retrat cinematogràfic, dedicat a la reina del quitiplá.

Adriana centra ara la seva producció i la docència entre el projecte personal Crater-Lab i la prestigiosa ESCAC, on a més dona classes de pràctiques de no ficció, imparteix seminaris extensos dedicats a la filmació en 16 mm amb muntatge en càmera, pràctiques de laboratori fotoquímic i tècniques manual i plàstica sobre cel·luloide. L’experiència al front de l’impuls de projectes tan únics i potents com el de Belén i els seus diferents projectes de cinema expandit se suma als aprenentatges quotidians derivats de la seva inabastable activitat laboral i acadèmica, bagatge que permetrà arrodonir el projecte del Calidoscopi Cultural 2020 amb unes intenses formacions a Can Clariana pioneres al territori.

Preguntada per la perspectiva dels tallers presencials, la cineasta reconeix que “hi ha alguna cosa que per a mi ha estat molt especial a l’hora de treballar amb el fílmic, és a dir, amb aquest cinema palpable i tàctil, i és que pots retornar a l’origen de la mecànica del cinema, d’allò manual, de tocar l’espai temps amb les mans”. Filmar amb càmeres de 16 mm, una tècnica pràcticament desconeguda per moltes i molts de nosaltres, suposarà a l’alumnat un repte constant que es veurà superat de la mà de la tasca d’anàlisi de la realitat i la memòria del barri de Congrés-Indians. És així com Adriana convida tothom a formar part d’uns tallers en els quals el risc de cometre un error és tan elevat que tot acaba generant situacions accidentals per aprendre de forma plàstica i constant. “Estem acostumades a viure amb la realitat domesticada i sota control i el que farem al Calidoscopi serà precisament endinsar-nos en la fascinació per l’accident i l’imprevist per obtenir un projecte únic”, conclou.

Podeu inscriure-us de manera gratuïta en els tallers que Adriana impartirà a Can Clariana a través d’aquest link.