Camilla de Maffei, els espais, les persones i la resignificació al llarg del temps

07/02/2020 - 17:23

Fotògrafa freelance. Des de 2009 concentra la seva producció personal en l’àrea dels Balcans, desenvolupant projectes a llarg termini a Bòsnia i Hercegovina, Romania i Albània.

Fotògrafa freelance. Des de 2009 concentra la seva producció personal en l’àrea dels Balcans, desenvolupant projectes a llarg termini a Bòsnia i Hercegovina, Romania i Albània. El seu treball analitza de diferents formes la relació entre territori, identitats i memòria.

La conversa amb Camilla de Maffei conjuga la nitidesa del bagatge professional que aquesta italiana resident a Barcelona ha treballat amb tanta cura al llarg dels seus projectes documentals i la profunditat de qui mira el trinomi territori/identitats/imatge després d’una feina acurada durant anys. Parla ràpid, però amb un estil tan sintètic i ordenat que enganxa des del minut zero.

Camilla, Cami segons la seva pròpia signatura, arriba al Calidoscopi Cultural 2020 per dur a terme la seva residència a la biblioteca Bon Pastor partint d’una experiència que l’ha portada a preguntar-se per les significacions de l’espai en el desenvolupament de les comunitats. És una manera resumida d’abordar un primer treball personal que captiva i impacta a parts iguals, ‘La muntanya visible – Sarajevo’, una meravella visual i narrativa per explicar les conseqüències més intangibles de la guerra.

En aquest punt, deixarem que siguin les seves paraules les que expliquin la complexitat del projecte: “Em vaig quedar ancorada als Balcans per respondre a la pregunta de què passa a Sarajevo 20 anys després de la guerra. La muntanya visible serveix com a símbol per contar la història de la ciutat present perquè, abans del conflicte, era un espai d’oci, diversió, el jardí de la metròpolis. No obstant això, a la guerra, aquest va ser un punt clau de l’exercici de la violència vers la població: era l’aquarterament serbi i s’hi desplegaven molts franctiradors. Llavors es produeix que, de ser un símbol molt positiu i lúdic per tothom, ha passat a ser extremadament negatiu amb un abandonament que ha marcat la relació de les persones amb aquest espai verd en concret”.

La muntanya visible va marcar les investigacions de Camilla centrades en la relació entre el paisatge, la identitat i el territori, “perquè vaig veure que són conceptes que es contaminen els uns als altres”. Si bé les imatges del treball, que podeu visionar breument a www.camillademaffei.com, fan la justa feredat que mereix el pitjor conflicte en sol europeu des de la Segona Guerra Mundial, els textos, treballats amb l’antropòloga urbanista Caterina Borelli, no es queden curts. Tal i com es recull a un dels quaderns que acompanyen el projecte, un veí de la zona relata: “Saps quin és l’últim cop que vaig pujar a Trebevic? 1992. Quan era nen hi anava cada cap de setmana amb el meu pare. Després, durant la guerra, 22 granades van caure a casa meva procedents d’allà. Ara veig la muntanya cada matí a través de la meva finestra i només desitjo que aquesta muntanya pogués desaparèixer per sempre”.

Camilla paeix els rostres i els espais dels territoris que analitza i continua endavant, aquesta vegada, any 2013, rumb al Delta del Danubi, un territori natural laberíntic de més de 3.500 quilòmetres quadrats i una població dispersa de vora 14.000 persones. “Allà em qüestiono diversos conceptes lligats amb el territori: què és l’Europa política, l’Europa econòmica i l’Europa cultural, d’una banda, i quina relació entre persones i territori es teixeix en un espai com la ciutat de la desembocadura, Sulina, activa abans de la Segona Guerra Mundial gràcies a l’òrgan regulador del riu que aglutinava persones de diferents nacionalitats, i canviant amb l’arribada del comunisme i la indústria conservera”.

El projecte Delta, ja finalitzat, no és una postal ni tan sols un recordatori efímer. Ben al contrari. És un testimoni carregat d’eines d’anàlisi que ens permet aproximar-nos a la perifèria de la perifèria europea, “un lloc on tot el que prové de la UE es veu llunyà, invasiu i poc amigable”. La fora regulació que imposa la Unió a aquest espai, ara Reserva de la Biosfera, ha convertit els seus residents en estranys del propi sol que trepitgen, i ha marcat una evolució econòmica per a la qual la pesca de subsistència tradicional mai hi estarà preparada.

I, quina és la seva proposta per a la Trinitat Vella i el Bon Pastor? “La idea per aquest Calidoscopi Cultural és veure què ocorre en uns espais amb un aïllament tan marcat com ho pot ser la Trinitat Vella amb la construcció del nus fa gairebé trenta anys. Vull veure com són les persones que ocupen els espais, com la realitat s’ha resignificat al llarg del tems i com conviu la comunitat des del punt de partida d’una frontera tan brutal i agressiva”. Podeu inscriure-vos a aquesta formació gratuïta fent clic aquí.