Eugeni Gay, l’anàlisi de les cicatrius del territori a través de la fotografia

11/02/2020 - 11:21

Llicenciat en Biologia, va cursar dos anys d’Antropologia. És l’interès per aquesta disciplina el que el porta a fotografiar realitats que li són alienes, descobrir formes d’interpretar el món i intentar entendre el comportament humà.

Llicenciat en Biologia, va cursar dos anys d’Antropologia. És l’interès per aquesta disciplina el que el porta a fotografiar realitats que li són alienes, descobrir formes d’interpretar el món i intentar entendre el comportament humà davant qualsevol situació.

¿Es pot saber com arriba un biòleg molecular a la boliviana Illa del Sol entre membres de la comunitat aymara? “Doncs que a la meva feina a l’hospital m’avorria com una ostra tancat entre quatre parets i amb la bata blanca dia rere dia”. Aquesta podria ser la millor carta de presentació d’Eugeni Gay, l’encarregat del taller del Calidoscopi Cultural que analitzarà, a través de la fotografia, l’impacte que han tingut anys i panys de divisió dels nostres espais per culpa d’unes infraestructures ferroviàries que sembla ens han dividit sine die.

L’Eugeni parla relaxat, amb la proximitat pròpia d’algú va fer el pas de deixar una feina còmoda i estable per endinsar-se en el no sempre amable sector de la fotografia. El seu particular “welcome to the jungle” va tenir com a punt de partida la fotografia de viatges, aposta que el va portar a publicar a mitjans de referència com El País Semanal, Altaïr o Lonely Planet en un moment en el que els mitjans de referència encara pagaven amb certa dignitat com per cobrir les despeses dels viatges. Fa gairebé una dècada, però, es van concatenar diversos fets que el van portar a canviar la seva trajectòria. L’un, bastant important, va ser la dràstica reducció de feina (i de les retribucions, òbviament) que les publicacions van aplicar als col·laboradors com a conseqüència de la crisi. L’altre factor, important i també determinant, va ser la pròpia percepció que va adquirir del seu treball de “postal” amb el qual, segons comenta ell mateix, “em vaig adonar de que no tenia eines per entendre els temes que estava treballant perquè no havia fet cap formació que em permetés fugir dels clixés dels reportatges de viatges”.

Llavors, què va fer. “Vaig cursar dos anys d’antropologia per tenir la capacitat d’aprofundir d’una manera sòlida amb els temes que estava treballant”. I és això com un biòleg molecular que havia estudiat biologia perquè “als 18 anys el nivell d’encert de les decisions no és gaire alt” es converteix en un narrador visual capaç d’endinsar-se en realitats en les quals la línia que separa la realitat de la ficció és pràcticament imperceptible. Com a Macondo, a la Illa del Sol la convivència d’allò tangible amb allò fantàstic era molt més que quotidià. “La mare del meu millor amic d’allà sempre em contava que la seva germana, quan era petita, es convertia en foc i volava. Quan jo sentia això el que pensava era, com mola!”, relata el fotògraf. Aquest treball del que parlem es va titular ‘Desde la isla cuántica’ i ha estat recollit amb indubtable exquisidesa per part d’Ediciones Anòmalas.

De tornada al desenvolupament de projectes més de proximitat, l’Eugeni no només continua aprofitant les nocions d’antropologia que ha estudiat i anat adquirint amb l’experiència, sinó que les continua expandint. Ara és quan parlem de ‘Dioses d’alquitrán’, un projecte que analitza les pràctiques de reunió o inclús veneració actuals com a metadones de la religió tradicional: el futbol, els grans esdeveniments musicals, aficions al motor o les carreres… Tot allò que crea idolatries o comunitat. “Clar, va ser una altra aposta per treure gran rendiment als dos anys d’antropologia”, somriu. El més curiós d’aquest projecte, que Eugeni defineix com el que més sentit ha tingut de tot el que ha treballat amb la fotografia, és que una de les fotos va ser seleccionada a un festival de Vic, i a la setmana següent tenia un correu del Museu Episcopal. “Primer vaig pensar que aquesta persona de l’Església que em contactava no havia entès ni el tema ni la meva reflexió. I no. No és així. El que no havia entès res era jo perquè l’espai va estar interessat des d’un inici en, precisament, el sentit que tenia el treball”.

L’Eugeni compta amb molts més treballs. De fet, fa res va concloure la mostra ‘A la ville de…’ al Centre Cívic Can Basté, projecte que valora totes les implicacions de la transformació motivada per la Barcelona olímpica, des de la modernització d’alguns aspectes de la ciutat fins a l’hostilitat vers els residents que ha acabat provocant l’auge imparable dels preus del lloguer. Tal i com relata Eugeni, “ha arribat un moment en el que la ciutat em comença a expulsar, com a tantes altres persones, i he dut a terme aquesta anàlisi de fora cap endins del que és realment Barcelona”.

Per últim, cal parlar una mica del treball que ens oferirà l’Eugeni Gay dins del Calidoscopi Cultural, qüestió que ens porta a una de les majors cicatrius del nostre districte. “Treballaré el perímetre de les obres de La Sagrera per conèixer com viuen les persones a les quals se’ls hi va posar una tanca al davant que s’ha quedat fins ara i amb la que han hagut de conviure fins que acabin les obres i hagin de marxar perquè els seus pisos es revaloritzaran, entre altres”. L’Eugeni Gay durà a terme la seva residència artística al Centre Cívic La Sagrera els dies 11 de març, 1 d’abril i 15 d’abril. Et pots inscriure de forma gratuïta a la seva proposta fent clic aquí.