Israel Ariño, una altra mirada sobre el riu Besòs

17/02/2020 - 17:04

Llicenciat en Belles Arts, a partir de 2001 es comença a consolidar com a professional de la imatge, repartint el temps entre la docència, la producció d’obres personals i la seva tasca com a editor a Ediciones Anómalas.

Llicenciat en Belles Arts, a partir de 2001 es comença a consolidar com a professional de la imatge, repartint el temps entre la docència, la producció d’obres personals i la seva tasca com a editor a Ediciones Anómalas.

L’Israel Ariño parla enèrgic però amb un to reposat, lligant les paraules de forma pausada sense que la urgència dels seus compromisos distregui el projecte del Calidoscopi. És alt, bastant, i la seva perspectiva des de l’alçada el porta a mirar amb deteniment el territori sobre el qual posa els peus en cada projecte. Li agrada treballar així, amb deteniment, lliure d’idees preconcebudes, i amb la mirada fixa en la narració que li ofereix cada espai en concret. Amb aquest plantejament ha aterrat ja sobre el verd industrial del riu Besòs, espai de confluència entre ciutats veïnes i corredors de roba fosforito, i on centrarà el seu taller dins del cicle Calidoscopi Cultural 2020.

Ell ho explica així: “Sempre m’ha interessat el treball en territoris més particulars, creant documents que escapin a la literalitat a partir del llenguatge i de les especificitats del mitjà”. L’Ariño, que porta anys treballant la mirada de portes enfora de les nostres fronteres, fuig de les obvietats per buscar la narració única que només pot oferir el procés d’aprenentatge sobre el territori i la població amb la que treballa. Aquests dies i per primera vegada en la seva carrera li està agafant la temperatura a l’ecosistema del riu que tan bon punt ens fa de frontera com ens apropa a Santa Coloma. “La manera d’avançar amb el projecte és intentar entendre el territori a través d’associacions o directament endinsant-me a la realitat a través de l’ambient en els bars, per exemple, tot per crear un fil narratiu que parteix de l’evolució de l’espai i de les converses amb la gent”, afegeix.

Part del treball d’Ariño està recollit a les publicacions de l’editorial en la que ell mateix està implicat, Anòmalas, projecte que du a terme conjuntament amb l’editora Montse Puig. Fer una ullada a qualsevol d’aquests treballs és acostar-se a l’estil acurat i sublim que condueix històries de comunió del territori amb els residents, entre d’altres. Finalment, com el mateix fotògraf reconeix, “a l’editorial treballem amb gent amb la que tenim molta sintonia i fem un seguiment continuat de tot el projecte i de la seva trajectòria al llarg del temps”.

Com tampoc el té el fet de poder permetre’s, a tots els nivells, la renúncia a un bon lloc de feina fixe, tal i com va fer l’Israel Ariño en deixar la seva plaça de professor universitari de Belles Arts. Deu anys com a titular d’una plaça docent d’estudis superiors no van ser suficients per aburgesar aquest barceloní que ara fa camí entre França i Arbúcies i va arribar un dia que va signar la jurisprudència de fugir del món acadèmic. “Estava cansat i em començava a asfixiar. A sobre, no podia fer pràcticament altres projectes perquè quan m’arribaven propostes que no em coincidiren amb vacances, no els podia acceptar. Una iniciativa engrescadora com aquest Calidoscopi no l’hagués pogut fer d’haver continuat com a professor”.

La ferma intenció de no arribar a engreixar mai la maquinària funcionarial del sistema educatiu xoca frontalment contra la indecisió que va mostrar l’Ariño a l’hora de triar el seu futur. Tal era el nivell d’incertesa que es va arribar a matricular a Ciències Econòmiques, carrera que va abandonar ràpidament per mirar de descobrir alguna disciplina que li agradés més. “Vaig arribar a la fotografia per accident perquè de jove tenia molts interessos, tot i que no sabia quina relació concreta podria tenir amb algun estudi concret. En deixar Econòmiques vaig anar fent cursos als equipaments que tenia al barri per veure què podria interessar-me. Va ser així com vaig acabar estudiant fotografia a una escola i com em vaig iniciar amb els meus primers projectes personals”.

En començar la carrera fotogràfica, com potser li passa a tothom, va veure que la seva feina no encaixava ni en el terreny artístic ni en el documental, motiu pel qual només ensenyava les seves imatges en cercles petits. Afortunadament, com ell mateix relata, “vaig poder fer una residència artística a França, on vaig començar a treballar més sovint, i això em va permetre conèixer una altra visió de la fotografia més relacionada a la cultura i la població”. L’Ariño va trobar així el seu encaix en una professió que ara el porta al Calidoscopi Cultural promogut pel Districte i els equipaments dels set barris. A partir del 2 de maig, les persones interessades podran formar part del projecte d’Israel Ariño formalitzant la inscripció als tallers que impartirà al Centre Cívic Sant Andreu fent clic aquí.