La duresa arquitectònica de Baró de Viver de la mà de Roberto Feijoo

18/02/2020 - 09:31

Seleccionat i premiat a PhotoEspaña i el Seminari de Fotografia i Periodisme d’Albarracín, ha exposat individualment en quatre ocasions i participat en diverses mostres col·lectives.

Seleccionat i premiat a PhotoEspaña i el Seminari de Fotografia i Periodisme d’Albarracín, ha exposat individualment en quatre ocasions i participat en diverses mostres col·lectives.

La mescla basca i gallega de Roberto Feijoo el porta a contradir-se a ell mateix alhora que es reafirma en allò que està defensant en qüestió de segons. “El dubte és el meu eix”, diu entre riures quan ha caigut ja un parell de vegades en els paranys que es marca per parlar de la seva pròpia trajectòria. Gallec de naixement, basc de creixement i alemany d’adopció que un bon dia va retornar a Barcelona, Feijoo va mantenir el primer contacte amb el joc de la imatge quan era ben petit. “Tenia una finestra a l’habitació que no tancava bé i deixava entrar la llum. Llavors jo em quedava mirant quan passava algun cotxe pel carrer i em sorprenia de que la direcció del soroll era inversa a la direcció del pas de la llum”, recorda ara mentre pren un tallat al Gavisé de Baró de Viver. Fins anys després no descobriria el perquè del comportament de la senyal lumínica que tant el va inquietar durant la infantesa i per a llavors ja sabia que, després d’haver cursat estudis en Medi Ambient, si tornava a estudiar ho faria per dedicar-s’hi a la fotografia.

És el moment en què torna a Barcelona i cursa la carrera al Centre d’Imatge de la UPC, arribant a contactar amb el fotògraf Jordi Bernadó, a qui admirava i sobre el qual va basar part del seu projecte final. Tal va ser la connexió professional entre alumne i mestre que el Roberto s’hi va quedar treballant per Bernadó, a qui considera un dels seus grans mentors, durant cinc anys. Voler buscar-se a ell mateix com a autor venia determinat per, potser, el component basc amb el qual va créixer, mentre que dubtar i jugar amb tants estils que fan impossible ubicar el Roberto suposaria l’aportació de la sang gallega en tot aquest maremàgnum genètic i creatiu. Ho diu ell mateix: “Cap dels meus projectes s’assembla a l’anterior i això és també un risc perquè no tothom sap el que trobarà amb la meva tasca. Ara bé, puc dir que soc feliç fent el que vull”.

Així, jugant i fent el que volia, va anar a coincidir amb l’Eugeni Gay, també fotògraf d’aquesta edició del Calidoscopi, amb qui va entrar de ple en el projecte d’El Observatorio. Allà va poder gaudir del que necessitava: d’un espai on compartir amb grans professionals una mateixa visió i filosofia de la foto. Segons assenyala, “vaig connectar de seguida amb la manera que tenen l’Eugeni i la Camilla d’entendre la imatge i això m’ha acabat obrint moltes vies de treball que jo desconeixia fins ara”. Amb això, ha aconseguit importants fites al sector com haver estat seleccionat i premiat respectivament als prestigiosos certàmens PhotoEspaña i al Seminari de Fotografia i Periodisme d’Albarracín, cita que promou el Premi Nacional Gervasio Sánchez.

Roberto és un capgròs. Ho diu ell mateix, de fet. I és el que també transmet a la gent amb la que hi treballa. “Sempre he tingut clar el que volia fer i, si bé potser no he tingut temps ni calers, he portat aquesta inquietud al meu terreny. Que no tenia temps per treballar un tema de dia? Doncs feia un projecte sobre la nit, i així sempre”. Treballar amb aquesta filosofia l’ha portat a generar una dinàmica de treball segons la qual si no troba cap entrebanc se l’inventa per poder resseguir el seu procés natural de creació. Novament, la sang gallega: “Jo m’acabo boicotejant en tots els projectes que engego per poder resoldre una limitació que és la que permet que aflori la meva part creativa.

El Calidoscopi Cultural ens portarà el Roberto Feijoo, aquest neguit que tan bon punt dubta com afirma contundentment, al Centre Cívic Baró de Viver per buscar la bellesa fotogràfica a partir del a duresa arquitectònica del barri. Al respecte, s’ha marcat el repte de sorprendre el veïnat, és a dir, que tothom vegi els carrers pels que passa habitualment a partir de la seva pròpia mirada. Segons el fotògraf, “és cert que el barri és intens, a nivell urbanístic, i que potser la gent pensa que no es pot treure una part agradable d’això, però jo em centraré en buscar la llum i els moments per fer de Baró de Viver un gran espai fotogràfic”.

Us interessa canviar la perspectiva que teniu sobre aquest barri del Besòs? Podeu participar al taller que impartirà Roberto al centre cívic fent clic aquí.