Edificis alts en grans avingudes combinats amb casetes històriques de dues plantes en carrers estrets; places tenyides de teatre i música, i un sentiment de poble que és difícil de veure en altres llocs de la ciutat, fan de Sant Andreu de Palomar un indret amb personalitat pròpia.

La plaça d’Orfila amb la parròquia de Sant Andreu de Palomar al fons.Fes clic per ampliar la imatge

La plaça d’Orfila amb la parròquia de Sant Andreu de Palomar al fons

El carrer Gran de Sant Andreu, eix vertebrador de l’antic municipi i de l’actual barri, ha estat testimoni de tots els canvis que causa el pas de mil anys

El “poble” de Sant Andreu, tal com el coneixen els seus habitants, és el segon barri més habitat de la ciutat després de la Nova Esquerra de l’Eixample, però aquest fet no impedeix una bona convivència al veïnat, fruit del pas dels anys i el fort teixit associatiu que s’hi desenvolupa.

El carrer Gran de Sant Andreu.Fes clic per ampliar la imatge

El carrer Gran de Sant Andreu

La rambla de Fabra i PuigFes clic per ampliar la imatge

La rambla de Fabra i Puig

Principal testimoni del canvi de la ciutat

La vida a l’antiga vila de Sant Andreu s’estenia des del Besòs fins a Collserola i des de Montcada i Reixac fins a Sant Martí de Provençals. El carrer Gran de Sant Andreu, eix vertebrador de l’antic municipi i de l’actual barri, ha estat testimoni de tots els canvis que causa el pas de mil anys per un indret: ha estat via romana, camí ral i és, actualment, carrer major. El pas del temps també hi ha deixat grans contrastos: els carrers andreuencs han vist néixer la guerra dels Segadors, però també s’hi troba un edifici propi de l’arquitectura racionalista de les avantguardes artístiques del segle passat, la Casa Bloc.

Aquests esdeveniments han forjat una personalitat pròpia als ciutadans i ciutadanes que hi viuen; primerament formaven part d’un municipi autònom fora de les muralles barcelonines, però l’any 1897 van quedar integrats dins la gran metròpoli. És un canvi que, tot i que els que ho van viure ja no hi són, encara és molt present: “Hi ha discussions de bar sobre l’annexió del poble a la ciutat”, explica David García, periodista i fundador del mitjà L’Exprés de Sant Andreu.

Bona part de les instal·lacions industrials que encara queden en peu, com és el cas de la Fabra i Coats, s’han rehabilitat per a usos administratius, culturals i escolars

La Fabra i Coats durant una Fira de Consum ResponsableFes clic per ampliar la imatge

La Fabra i Coats durant una Fira de Consum Responsable

La plaça del Mercadal Fes clic per ampliar la imatge

La plaça del Mercadal

La indústria, instal·lada a partir del segle XIX, va apropar-hi empreses tan emblemàtiques com Pegaso, Fàbrica Nacional de Colorants, La Algodonera o Fabra i Coats. Actualment ha esdevingut icònica, i bona part de les instal·lacions industrials que encara queden en peu, com és el cas de la Fabra i Coats, s’han rehabilitat per a usos administratius, culturals i escolars, en la majoria dels casos. Per conservar tant aquesta herència industrial com el passat com a poble independent, està prevista la creació d’un centre d’interpretació de la història de Sant Andreu, en què es posarà èmfasi en el Rec Comtal, que va fomentar l’aparició d’un nucli primigeni gràcies a l’agricultura.

Sant Andreu és cultura

El barri té una vida associativa viva i rica, impulsada per un arrelament molt marcat de les tradicions, la cultura i la Festa Major. Entitats històriques com el Centre Cultural Els Catalanistes (1866), La Lira (1870) i entitats amb menys història com La Lírica (2006) es dediquen al foment del teatre, quelcom que es pot percebre en el gran nombre de sales populars que s’omplen setmanalment, però també del ball, la sarsuela i, fins i tot, l’òpera. “Sempre s’ha fet molt teatre i dansa aquí; sempre coneixes algú que fa pastorets, cant…”, explica orgullós el Marc Calvo, membre de la companyia de teatre La Lírica. Més enllà del teatre, bona part de la cultura tradicional del barri es deixa veure amb el gran nombre d’agrupaments escoltes que hi ha al barri, com ara l’Agrupament Escolta Jaume I o el Centre d’Esplai Sant Pacià, on participa un gran nombre d’infants i joves. D’altra banda, grans equipaments com la Fabra i Coats, Can Portabella i L’Harmonia s’han transformat en icones de la innovació artística i cultural del barri i gestionen, alguns de manera pública i d’altres de manera privada, tota aquesta riquesa cultural.

La Festa Major, que se celebra al final del novembre, és l’última de la ciutat. L’Esclat Andreuenc en marca l’inici

Joan Chamorro, director de la Sant Andreu Jazz Band, amb uns alumnesFes clic per ampliar la imatge

“La Sant Andreu Jazz Band està molt vinculada al barri; organitza el festival de jazz Jazzing Festival als carrers.”

Joan Chamorro, director de la Sant Andreu Jazz Band, amb uns alumnes

La plaça d’OrfilaFes clic per ampliar la imatge

La plaça d’Orfila

L’Escola Municipal de Música i la Sant Andreu Jazz Band abanderen les activitats musicals d’un indret on molta gent duu un instrument penjat a l’esquena. “S’ha generat un gran interès per la Sant Andreu Jazz Band perquè la integren persones joves, el resultat és vistós i està molt integrada al barri amb diferents activitats”, explica el director i fundador de la famosa formació, Joan Chamorro. És un projecte que aporta formació musical, fins al punt que algunes andreuenques de la talla de l’Andrea Motis o la Rita Pagès han aconseguit desenvolupar una carrera en solitari.

La Festa Major, que se celebra al final del novembre, és l’última de la ciutat. L’Esclat Andreuenc en marca l’inici: és una mostra de la cultura popular del barri amb la participació dels gegants, els trabucaires i els diables. I, tot i que la cultura ocupa gran part de l’oci de la població de Sant Andreu, l’esport la segueix de prop com a activitat dinamitzadora de la vida quotidiana. Cada cap de setmana, clubs tan destacats com el Club Natació Sant Andreu o la Unió Esportiva Sant Andreu fan les delícies de centenars d’aficionats i aficionades.

Sant Andreu de Palomar viu una època de canvis. La metamorfosi definitiva acabarà quan es construeixi l’estació d’alta velocitat de la Sagrera.

Santi Serra, president de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de PalomarFes clic per ampliar la imatge

“L’objectiu de Sant Andreu de Palomar és convertir-se en un centre cultural i administratiu important per a la ciutat.”

Santi Serra, president de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

Els jardins de la Casa BlocFes clic per ampliar la imatge

Els jardins de la Casa Bloc

Treballar per ser el cor de la ciutat

Sant Andreu de Palomar viu una època de canvis: des de la reurbanització d’un gran eix de comunicació, com l’avinguda Meridiana, fins a la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu, perquè els vilatans i vilatanes puguin passejar-hi tranquils. “Volem un carrer gran viu, on els veïns puguin intercanviar mirades i xerrar”, explica Santi Serra, president de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de Sant Andreu de Palomar. Aquest eix juntament amb la rambla de l’Onze de Setembre són “els puntals de la vida comercial, de la restauració i de les entitats socials”, tal com comenta David Garcia, i per aquest motiu els esforços de l’Administració se centren a fer que estiguin totalment habilitats per a aquests usos. L’aspecte comercial queda encara més arrodonit amb la rehabilitació del mercat del barri a la plaça del Mercadal, i amb la instal·lació de l’Institut Municipal de Mercats de la ciutat a la Fabra i Coats.

La metamorfosi definitiva acabarà quan es construeixi l’estació d’alta velocitat de la Sagrera. “L’important és resoldre la qüestió del tren; el barri està dividit en dues zones”, comenta la Cristina Hugi, dinamitzadora de l’Associació de Comerciants Onze de Setembre, amb relació a la zona de vies. Aquesta infraestructura també afecta directament la construcció definitiva de l’estació de tren de Sant Andreu Comtal. “S’han separat les modificacions de l’estació de les obres de la Sagrera per desencallar la situació”, apunta Santi Serra, amb relació a aquesta infraestructura. L'impuls del comerç, la millora de les comunicacions terrestres i la creació de grans centres culturals i artístics tenen un objectiu comú: permetre que el barri es converteixi en el cor cultural, administratiu i de les comunicacions terrestres de Barcelona.

La Parròquia de Sant Andreu de Palomar vista des la  plaça de l’Estació, al capvespreFes clic per ampliar la imatge

La Parròquia de Sant Andreu de Palomar vista des la plaça de l’Estació, al capvespre

L’estació de Sant Andreu Comtal, al capvespreFes clic per ampliar la imatge

L’estació de Sant Andreu Comtal, al capvespre