Sant Andreu

El Patronato de la Habitación de Barcelona, a través del Foment de l’Habitatge Popular, va comprar a la marquesa de Castellvell, l’any 1928, 52.218,52 metres quadrats de la riba del riu Besòs que van ser construïts l’any 1929, i els va donar el nom de Baró de Viver.

L’any 1932 es va declarar la suspensió de pagaments, i a partir d’aquell moment el patronat es va veure mancat de tota font d’ingressos.

Quan l’Ajuntament i la Generalitat anaven a intervenir per resoldre la situació econòmica catastròfica del patronat amb una subvenció, la Guerra Civil Espanyola va deixar la qüestió en un punt mort.

L’any 1941 l’Ajuntament va dissoldre el Patronat de l’Habitació i se’n va quedar el patrimoni. El desembre del 1945 es va constituir l’Institut Municipal de l’Habitatge, que se’n va fer càrrec l’any 1956. L’Institut va canviar el nom pel de Patronat Municipal de l’Habitatge.

Baró de Viver era l’alcalde de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera; la República va canviar el nom pel de Pi i Margall. El règim del general Franco va tornar els antics noms.

Aquests 344 habitatges unifamiliars van restar aïllats entre el riu Besòs, els tallers de la Renfe i el polígon industrial del Besòs. És el grup on les cases estan més envellides, ja que al marge d’unes quantes cases que es van repoblar acabada la guerra, d’altres van restar buides fins al 1944. Una última arribada de població d’emigrants es va produir els anys 1958-1959, en construir-se els nous blocs. L’any 1985 es va portar a terme una reforma arran de l’aprovació del PERI (Pla especial de reforma interior).

L’any 1989 el Patronat Municipal de l’Habitatge va construir el grup d’habitatges anomenats Gran Salón, obra de l’arquitecte Emilio Donato. Actualment s’està millorant la urbanització del barri.