En un dels cors de les comunicacions terrestres de Barcelona, el nus de la Trinitat, neix el barri que veu sortir el sol de la ciutat en primer lloc. És Baró de Viver, un nucli entre el riu Besòs, Santa Coloma de Gramenet i el Bon Pastor on el cafè se serveix en got de vidre, la mainada juga al carrer i tothom es coneix.

La Llosa de Baró de Viver durant la festa majorFes clic per ampliar la imatge

La Llosa de Baró de Viver durant la festa major

Les prop de 2.500 persones que hi viuen ho fan tranquil·les, en una zona que desconeix l’agitació del centre, fins al punt que no hi ha oficina bancària ni estanc, però està ben comunicada gràcies a la xarxa de transports públics. “Aquí s’hi està bé, però tenim poques comoditats, per a qualsevol cosa ens hem de desplaçar”, explica Manoli Villalba, veïna del barri i presidenta del Centro Cultural Andaluz de Baró de Viver.

El Parc Fluvial del BesòsFes clic per ampliar la imatge

El Parc Fluvial del Besòs

El Parc Esportiu Urbà de Baró de ViverFes clic per ampliar la imatge

El Parc Esportiu Urbà de Baró de Viver

Hereus i hereves de les Cases Barates

Amb cent anys d’història, Baró de Viver presumeix de ser un dels barris més nous de la ciutat. Es va fundar a la dècada dels anys trenta amb la construcció de les Cases Barates, nucli conegut també amb el nom de Darío Rumeu i Freix, segon Baró de Viver i alcalde de Barcelona entre el 1924 i el 1930. El règim franquista va contribuir a reforçar aquest nom, però en la seva versió abreujada: Baró de Viver, que és com actualment coneixem el barri.

Les Cases Barates eren llars per a 334 famílies procedents del barraquisme de Montjuïc i d’arreu d’Espanya, que van trobar en el barri el lloc ideal per dedicar-se a la indústria. “A les Cases Barates hi teníem poc a perdre; les persones que hi vivíem érem molt humils”, recorda Manuel Martínez, nascut al barri i president del Club de Futbol Besòs - Baró de Viver, “a casa meva vam arribar a ser-ne trenta, perquè la mare acollia les persones que venien”. A partir de finals dels anys cinquanta es va apostar per la remodelació integral del barri i va començar la construcció vertical d’edificis d’habitatges en detriment de l’horitzontal. Els primers van estrenar-se l’any 1958 i la construcció de l’edifici Gran Salón va acabar als anys vuitanta. Actualment, el centre neuràlgic del barri es reparteix entre la Llosa i la plaça del centre cívic, tot i que els veïns conviuen constantment a la plaça del Baró de Viver.

Baró de Viver l’any 1983Fes clic per ampliar la imatge

Baró de Viver l’any 1983

Art urbà als murs del barriFes clic per ampliar la imatge

Art urbà als murs del barri

Història, futbol i lluita olímpica

Tot i ser un barri molt jove, la ciutadania de Baró de Viver és conscient que són part de la història de Barcelona, i volen mantenir-la viva. És per això que l’any 2011 es va inaugurar el Mural de la Memòria. Recull fets, anècdotes i curiositats viscudes als carrers del barri: “El mural és nostre i mostra la vida de tots els que hi vivim”, explica orgullosa Villalba.

El futbol, representat per l’històric Club de Futbol Besòs - Baró de Viver i l’associació esportiva, rebrà properament l’impuls del Pla de barris, que recuperarà el 2019 el camp de futbol municipal. Des del 1985 no en tenen perquè la construcció dels habitatges nous va ocupar-ne els terrenys. Tot i això, el projecte no acaba de convèncer els responsables del club de futbol: “El camp no donarà resposta a les necessitats del barri”, manifesta Martínez. Malgrat tot, explica esperançat que quan acabin les obres de La Sagrera, el ressituaran damunt les vies de l’AVE. El Pla de barris també donarà suport a la lluita olímpica, una de les disciplines més practicades a Baró de Viver. Remodelarà les instal·lacions del Club de Lluita Baró de Viver, situades a la Llosa, al damunt de la ronda del Litoral. Roberto Cano, entrenador del gimnàs, es mostra content per l’aposta de l’Administració pública pel club, pel qual “ha passat el 70% de la gent del barri, especialment els nois”.

“En l’àmbit associatiu treballem colze a colze amb el Bon Pastor”, explica Manoli Villalba. L’entitat Bon Viver de les Arts se situa al capdavant del foment de la cultura al barri i promou l’intercanvi d’activitats entre entitats i la ciutadania del Bon Pastor, la Trinitat Vella i Baró de Viver. Jana Méndez, vocal del projecte, exposa: “La finalitat és unir tot el districte al projecte a llarg termini i enriquir així les festes majors”.

L’àrea d’esbarjo de gossosFes clic per ampliar la imatge

L’àrea d’esbarjo de gossos

El polígon industrialFes clic per ampliar la imatge

El polígon industrial

La renovació total: l’assignatura pendent

L’arribada del metro l’any 1983 i la construcció de les rondes de Dalt i del Litoral van suposar un dels revulsius definitius al barri. Actualment, però, el veïnat considera que té poques possibilitats davant la poca població que viu al nucli: no hi ha CAP, no hi ha estanc ni supermercat i el teixit comercial és dèbil. No obstant això, la Comissió d’Urbanisme ha agafat el relleu a l’associació de veïns i treballa per millorar la situació. En aquest moment l’activitat se centra en assegurar que el barri tingui presència a la nova xarxa d’autobusos de la ciutat, en millorar edificis construïts a la dècada dels vuitanta, atès que molts no tenen ascensor, i en fomentar l’ocupació d’una zona especialment perjudicada per la crisi econòmica, ja que una part del veïnat es dedicava al sector de la construcció.

Sinèrgics, un espai de cotreballFes clic per ampliar la imatge

Sinèrgics, un espai de cotreball

Centre Cívic Baró de ViverFes clic per ampliar la imatge

Centre Cívic Baró de Viver

Teixir un entramat urbà amb l’entorn

Baró de Viver encara ha d’afrontar grans reptes, però el veïnat ho fa conscient que gaudeixen d’una de les zones més asserenades de la ciutat. L’objectiu és teixir un entramat urbà amb la zona de la Maquinista juntament amb el Bon Pastor, per assegurar el contacte amb la resta del municipi i permetre-hi així l’arribada definitiva del comerç i els serveis.