La Sagrera es dona la mà amb Congrés i els Indians, Sant Andreu de Palomar, la Trinitat Vella, el Bon Pastor i Baró de Viver per formar un districte de Sant Andreu heterogeni. És un barri singular, marcat per un passat rural, industrial i els canvis urbanístics de finals del segle passat. La seva metamorfosi culminarà amb la construcció de l’estació de tren La Sagrera TAV, i els nous equipaments i espais lliures previstos al seu entorn per a l’any 2020.

La Sagrera es va annexionar a Barcelona el 1897, quan només tenia 48 cases connectades al centre de la ciutat amb el tramvia de vapor.

De 30 passes a 97 hectàrees

Els fonaments de la Sagrera van posar-los les viles vinícoles romanes, cosa que va donar origen a la comunitat rural que formaria el nucli durant el primer mil·lenni. L’església de Sant Martí Vell i el sagrer al seu voltant —un espai de 30 passes creat per salvaguardar la comunitat rural, ja que no s’hi podia cometre cap delicte— van ser el punt d’orientació del barri, que fins i tot li deu el nom. “És un barri molt condicionat pel número 30: tothom recorda les 30 passes al voltant de l’església, que han donat origen al barri però també al nom d’entitats, espais i una escola”, explica Josep Maria Garcia, president de la Federació d’Entitats Espai 30.

Avinguda Meridiana Fes clic per ampliar la imatge

Accés al metro des de l’avinguda Meridiana

La Sagrera es va annexionar a Barcelona el 1897, quan només tenia 48 cases connectades al centre de la ciutat amb el tramvia de vapor. Amb l’impacte industrialitzador del segle XIX, va arribar ràpidament la urbanització. El barri va transformar-se llavors en un referent del sector metal·lúrgic i tèxtil, i van instal·lar-s’hi grans fàbriques com la Hispano Suïssa o Pegaso.

Una de les petjades més importants d’aquest canvi és l’avinguda Meridiana, l’artèria que recorre el barri i que està en ple procés de canvis, per adaptar-la al dia a dia del sagrerencs. Les cases i tallers de planta baixa van deixar lloc a la dècada dels setanta als blocs d’habitatges, alguns de més de 15 plantes, alineats a banda i banda d’aquest eix vertebrador, que divideix la Sagrera en dos nuclis. A una banda hi ha el casc antic, un entramat de carrers estrets que s’obre pas entorn de la plaça de Masadas. A l’altra banda hi ha el nucli nou, amb carrers més amples i cases unifamiliars adossades, i el Mercat de Felip II. Els dos conjunts donen lloc a un barri “amb molta gent jove, molt tranquil”, tal com explica l’Elena Moras, monitora de l’Esplai La Sagrera, però, per contra, “amb poca oferta d’oci per a la joventut”, conclou.

La festa major és una mostra de la rica cultura del barri. El veïnat gaudeixi d’actes com la Cursa de La Sagrera, una de les més antigues de la ciutat.

Parròquia del Crist ReiFes clic per ampliar la imatge

Parròquia del Crist Rei

Pont de Calatrava Fes clic per ampliar la imatge

Pont de Bac de Roda o de Calatrava

Les entitats treballen colze a colze

La Nau Ivanow, la fàbrica de creació dedicada a les arts escèniques, és el nucli dur del foment de la cultura al barri. “A la Ivanow volem fer viure el món del teatre des de dins, des de la seva vivència”, explica David Marín, director de l’equipament. Just al costat hi ha l’Ateneu Sagrerenc. Impulsat per l’Associació Cultural Espai 30, acull 12 entitats amb un total de 200 col·laboradors i col·laboradores dedicats a l’associacionisme cultural i social.

La festa major és una mostra de la rica cultura del barri. Organitzada per la Comissió de Festes a finals de novembre, permet que el veïnat gaudeixi d’actes com la Cursa de La Sagrera, una de les més antigues de la ciutat. “Des de la Comissió dinamitzem la majoria de festivitats del calendari, però necessitem l’ajut de la resta d’associacions per a dur-ho a terme”, sentencia Agustí Camps, president de la Comissió de Festes del barri.

Els grans èxits de la pressió comunitària, organitzada a través de l’associació de veïns del barri, són l’Escola Pegaso i la plaça de l’Assemblea de Catalunya.

Biblioteca Marina Clotet Fes clic per ampliar la imatge

Biblioteca Marina Clotet

Casal de barri Torre de la Sagrera Fes clic per ampliar la imatge

Casal de barri Torre de la Sagrera

La materialització de la lluita veïnal

El passat industrial de la Sagrera evoca el sindicalisme i el suport veïnal per recuperar espais i aconseguir cohesionar el seu teixit social. Els grans èxits de la pressió comunitària, organitzada a través de l’associació de veïns del barri, són l’Escola Pegaso i la plaça de l’Assemblea de Catalunya. “Urgeix un altre institut al barri”, considera Quim Terré, membre de l’entitat social La Sagrera Es Mou. L’oferta d’educació secundària, que fins ara només es dona a l’Institut Príncep de Viana, és una assignatura pendent en un barri on hi ha nombroses escoles infantils públiques.

Als anys setanta es va crear l’Associació de Veïns, amb la voluntat de crear nous equipaments, zones verdes i dinamitzar la cultura popular de la zona. La seu inicial d’aquesta entitat va ser l’Ateneu Popular, que actualment és el Centre Cívic La Sagrera “La Barraca” i complementa les activitats d’oci del barri. “Un altre dels èxits més recents del teixit associatiu és la rehabilitació de la Torre de la Sagrera”, explica Jaume Matas, el president de l’Associació de Veïns. Aquest equipament arrodoneix l’oferta d’espais dedicats a la vida social i cultural del barri.

Les obres de construcció de La Sagrera TAV s’han reiniciat, després de dos anys d’aturada, amb l’esperança per part de l’Ajuntament i el veïnat que la construcció no topi amb més obstacles.

La gran promesa: La Sagrera TAV

El símbol de la transformació és l’estació-intercanviador de la Sagrera, que es convertirà en hub de transport, que a hores d’ara ja és extraordinari pel nombre de línies de tren i metro que hi conflueixen. En aquesta infraestructura nova està previst que hi passin el metro, trens de Rodalies i regionals i de gran velocitat, com l’AVE i el TGV francès, però també autobusos urbans i taxis.

La faraònica La Sagrera TAV, de 38 hectàrees, es va començar a materialitzar fa 10 anys. Les obres de construcció s’han reiniciat, després de dos anys d’aturada per un presumpte frau, amb l’esperança per part de l’Ajuntament i el veïnat que la construcció no topi amb més obstacles.

“L’estació de l’AVE és un caramel que ens van posar a la boca: havia de ser el gran transformador del barri, però de moment no hem vist canvis”, explica Terré. “Més enllà no ens afecta, perquè no és una zona d’ús habitual per als veïns”, afegeix Marín. La Sagrera TAV, a banda de connectar el nord de la ciutat amb la resta de l’Estat, té objectius clars: permetre l’arribada de nous equipaments a la Sagrera i eliminar la barrera física entre aquest barri i Sant Martí de Provençals mitjançant la cobertura de l’estació i les vies, perquè el veïnat pugui gaudir finalment d’una ciutat cohesionada.