La Trinitat Vella es troba a l’extrem nord-est de Barcelona, entre el riu Besòs, la ronda de Dalt i l’avinguda Meridiana. Però tampoc seria cap exageració afirmar que aquest barri està “a la quinta forca”. L’origen d’aquesta expressió s’explica perquè era al turó on actualment hi ha la Trinitat Vella, llavors terme de Finestrelles, on s’erigia la quinta i més llunyana forca de la Barcelona medieval, on es penjaven els condemnats a la pena capital. Aquest emplaçament, datat del segle XIV i conegut com a “pla de les forques” va estar present fins ben entrat el segle XIX, en què el terme de Finestrelles era encara un terreny rural ple de masos i vinyes.

Molt ha canviat, aquesta zona del districte de Sant Andreu, fins a convertir-se en la Trinitat Vella actual, amb poc més de deu mil habitants que s’entesten a mantenir l’esperit proper i de poble que els caracteritza des de fa dècades. Barri de carrers estrets i costeruts, com el carrer de Mireia o el de la Foradada; de places i terrasses sempre plenes de vida, com la plaça de la Trinitat o la de Josep Andreu i Abelló, i xerrades llargues de capvespre sobre el pont de Sarajevo, un dels punts més emblemàtics de la Trinitat Vella, a l’entrada de la ciutat. Situada en una zona tradicionalment de pas —el camí romà procedent d’Empúries i actual carretera de Ribes, i el coll de Finestrelles, porta natural cap al Vallès—, la Trinitat Vella ha estat, des que va néixer, un barri d’acollida. Paradoxalment, és també aquí on es troba actualment un dels punts més icònics d’entrada a la ciutat: el cartell gegant de “Benvinguts a Barcelona”, a la Meridiana

De Finestrelles als Jocs Olímpics

De l’època medieval, al barri, en queden poques coses. Una és la rèplica de la Creu de Terme de Finestrelles (1375), a la carretera de Ribes, que marcava l’inici de la ciutat. L’altra és el nom, que prové de l’ermita de la Trinitat, del mateix període i que va servir durant molt temps com a “casa per a una estada de pas” per a pelegrins i caminants, tal com consta a l’inventari del 1361 escrit pel prevere Guillem Vendrell. La parròquia va ser cremada el 1808 per les tropes napoleòniques durant la guerra del Francès. Amador Expósito, de la Comissió Memòria de Trinitat Vella explica que l’ermita “havia estat refugi dels guerrillers de la resistència, els escamots de pagesos de la Santíssima Trinitat”. La zona va romandre com a terreny de masos i vinyes fins al principi del segle XX, “en què el barri va començar a prendre forma”, afirma Expósito. El 1915 es va inaugurar la colònia Ciudad Jardín - Trinidad, un projecte de cases d’estiueig destinat a la població de classe mitjana-alta de Barcelona que no va acabar de prosperar. “Eren cases de planta baixa, molt maques, amb jardí a les dues bandes”, explica Manoli Vera, presidenta de l’Associació de Veïns. Actualment encara es poden veure algunes d’aquestes edificacions, com ara la Villa Fàtima o la Villa Piedad, molt a prop de la plaça de la Trinitat.

Plaça del Coll de FinestrellesFes clic per ampliar la imatge

Plaça del Coll de Finestrelles

Cartell de benvinguda a la MeridianaFes clic per ampliar la imatge

Cartell de benvinguda a la Meridiana

Però el canvi urbanístic més important va venir al segle XX, primer a la dècada dels anys vint i posteriorment als anys cinquanta, amb les onades d’immigrants de la resta de l’Estat, i en el cas de la Trinitat, provinents especialment de Múrcia. Eren persones que, majoritàriament, venien per buscar feina a la construcció. “La Trinitat sempre ha estat molt acollidora i en constant moviment. Però el cor de la Trinitat són els immigrants que fa més de quaranta anys que són al barri”, afirma Yolanda Burgueño, de la Fundació Trinijove. El barri va viure un moment especialment dolç i de canvi profund a la dècada dels noranta, amb els Jocs Olímpics de Barcelona ’92. Va arribar el metro, es va inaugurar el parc de la Trinitat, es va construir el nus i les rondes i es va edificar l’estadi municipal de futbol del barri. “En aquella època érem dels millors barris i les grans constructores venien aquí a edificar”, explica el Víctor, veí de tota la vida.

Parc de la Trinitat Fes clic per ampliar la imatge

Canal del Parc de la Trinitat

Cami verdFes clic per ampliar la imatge

El camí de Ronda, un corredor verd

“La gent fa el barri”

Un dels aspectes més característics de la Trinitat Vella és l’essència de poble que s’hi respira. “Com que és un barri petit i tancat entre la ronda i la Meridiana ha quedat com un poble”, explica Josep Jordà, president de l’Associació de Comerciants. “Aquí ens coneixem tots i ens preocupem molt els uns dels altres”, afirma Vera. Aquest fet ha afavorit el comerç de proximitat, “tot i que també hem de bregar força amb les grans superfícies”, es queixa Jordà. Les botigues de barri han estat un element clau per configurar aquest “esperit de poble”, ja que tradicionalment i, encara ara, han estat un punt important de trobada dels veïns. “És el lloc per fer safareig i assabentar-te de què passa al barri. A la cua del forn de pa, a la drogueria…”, explica Burgueño.

Els aparadors dels comerços es converteixen sovint en taulers d’anuncis gegants que fan de pont entre les necessitats dels veïns. Aquest paper també l’han fet tradicionalment altres establiments en el passat, com ara el Bar Juan, que s’havia arribat a convertir en vestidor improvisat dels jugadors del camp de futbol i on hi havia el “telèfon públic” del barri. També la família Jordà, forners provinents de Banyoles, van tenir un paper important en l’acollida de la nova població immigrant a partir dels anys trenta, i fins i tot alguna vegada van haver de fer de padrins per als nouvinguts.

La plaça de la Trinitat ha estat sempre el centre neuràlgic de l’activitat al barri. “Sempre hi ha molta vida. Cada dia a qualsevol hora”, comenta Jordà. És difícil veure les terrasses dels bars buides o trobar un moment on no hi hagi canalla jugant, i molts veïns apunten que els millors records d’infantesa els tenen precisament en aquesta plaça.

Aquest sentiment de poble també s’estén cap al barri veí, la germana Trinitat Nova. “Aquí sempre ens hem sentit com un sol poble”, explica Expósito, i recorda que era “normal” que els veïns del barri del nord baixessin a la Trinitat Vella a la parròquia, mentre que els veïns de baix pujaven a comprar al mercat de Montserrat. “Ens estimem molt el barri. Els veïns no volen marxar-ne i el millor és, sens dubte, la seva gent”, afirma Vera.

Biblioteca de la Trinitat Vella Fes clic per ampliar la imatge

Biblioteca de la Trinitat Vella

Plaça de la Preso de dones Fes clic per ampliar la imatge

Placa de la Presso de dones

El teixit associatiu

Aquest esperit proper i participatiu també és palpable a través del seu teixit associatiu. “Trinitat Vella és un barri que pel que fa a entitats i implicació veïnal és brutal”, comenta Rubèn, de la Comissió de Festes. “Tenim 52 entitats, que per a un barri petit com el nostre és molt. Hi ha molta unitat i molta gent amb ganes d’implicar-se”, afirma Vera. Aquest fet ha comportat, segons alguns veïns, que hi hagi una manca de locals i espais per encabir les demandes de totes les entitats de caràcter divers, malgrat ser un barri amb molts equipaments: la Trinitat Vella disposa d’una biblioteca municipal, un centre cívic, un pavelló i una piscina municipal, i un camp de futbol, entre altres. “Falten espais d’oci per als joves, i els projectes presentats fins ara a les entitats no són suficients”, recorda el Rubèn.

Els esdeveniments festius que tenen més èxit al barri són la Festa Major, al juny, i el Carnestoltes, una festa que té un seguiment molt gran. “És la festa més important, amb més ambient. Sortim tots al carrer i es viu de manera apoteòsica”, relata Yolanda Benítez, de l’associació Triniteiros. La seva entitat és una de les impulsores d’aquest esdeveniment i una de les deu comparses que hi participen. “Vam començar sent quatre famílies amb nens i ara gairebé en som quaranta”, explica. Vera, de l’Associació de Veïns, se’n mostra també molt orgullosa:  “Com aquest carnestoltes no n’hi ha cap a Barcelona. És únic. Fins i tot les comparses van a altres festivals de fora i hi guanyen”.

Altres espais importants del teixit de barri són, en l’àmbit esportiu, el camp municipal de futbol i els seus clubs: el Club Deportivo Trinitat, el Club de Futbol Deportivo Cerro, la UD Torrente Parera i la Penya Blaugrana Trinitat Vella. “Això cada cap de setmana s’omple de gent de tot Barcelona. Ens falten hores perquè tothom vol venir”, explica l’Antonio, el gestor del camp municipal. Una altra entitat que projecta el barri a l’exterior és la Ràdio Trinijove. “És una eina de dinamització cultural per als joves i per crear xarxa entre les entitats del barri”, explica Ana Montoro, de Ràdio Trinijove, que en el passat va cedir un espai radiofònic a un veí il·lustre del barri, el cineasta Juan Antonio Bayona.

Casa de l'aigua de Trinitat Vella Fes clic per ampliar la imatge

Casa de l'aigua de Trinitat Vella

Zona nord de Trinitat VellaFes clic per ampliar la imatge

Zona nord de Trinitat Vella

Els reptes de futur

Gran part d’aquest moviment associatiu neix de la implicació dels veïns per millorar les condicions del barri. “Som un barri molt lluitador i tenim molt clar que sense lluites no anem enlloc”, expressa Vera. Burgueño assenyala que tota la gent que ha anat arribant aquí i tenien dificultats “s’han organitzat per millorar la seva qualitat de vida”. De les lluites socials en destaca la feina d’Ignasi Catalan, líder veïnal en les reivindicacions pels serveis públics al barri, les concentracions veïnals per lluitar contra l’estigma de la droga al barri, o el Pare Manel i el seu treball amb els fills dels presos del centre penitenciari de la Trinitat.

Un altre referent és la Fundació Trinijove, creada per un grup de joves amb l’objectiu de provocar un canvi al barri, molt castigat per la crisi econòmica, l’atur i les drogues als anys vuitanta. La fundació ha estat reconeguda per la seva feina en l’àmbit de la formació i reinserció de joves al mercat laboral. “La majoria d’entitats són gent implicada en tots els aspectes del barri i volem que tiri endavant”, afirma Benítez. Els principals reptes que s’ha marcat el veïnat per al futur més pròxim són aconseguir integrar l’espai del parc de la Trinitat en el dia a dia del barri, actualment una mica oblidat; aconseguir la plena coexistència i inclusió de nous col·lectius acabats d’arribar al barri, o el tancament definitiu de la presó de la Trinitat, que molts veïns consideren “denigrant”.

A l’empenta del teixit associatiu, s’espera que també ajudin les inversions que preveu el Pla de barris de l’Ajuntament de Barcelona, que ha de destinar 6 milions d’euros a projectes que inclouen la millora de l’espai públic a la zona nord del barri, més castigada; l’adequació de locals per a entitats del barri, així com la transformació del camí de ronda en un gran passeig verd que rodejarà el barri fins a l’edifici històric de la Casa de les Aigües, a l’extrem nord. “Volem apropar la ciutat fins aquí la Trinitat Vella”, expressa Vera, “és el que ens falta”.