Entre el Guinardó, la Sagrera i Vilapicina i la Torre Llobeta s’obre pas un barri singular. És el Congrés i els Indians, sorgit de la fusió de dos nuclis de població en un de sol per gaudir dels avantatges que suposa ser un barri de gairebé 15.000 persones: dues festes majors, un centre cívic i un teixit associatiu potent que garanteix que el veïnat pugui viure amb tranquil·litat.

Canodrom Fes clic per ampliar la imatge

La plaça del Canòdrom, des de la graderia

Dos passats diferents

A l’inici del segle XX van créixer dos nuclis de nova planta a banda i banda del carrer de Felip II. El primer va ser el dels Indians, als terrenys de Can Berdura. Per la localització d’algunes cases luxoses a la zona, com la Torre Rosa, del 1920, sovint s’ha relacionat aquesta part del barri amb els catalans que havien anat a Cuba a fer negocis, però no s’ha pogut comprovar.

Poc després, el 35è Congrés Eucarístic, la gran assemblea de l’Església catòlica convocada a Barcelona l’any 1952, va impulsar la construcció d’un barri amb totes les comoditats als terrenys de l’antiga masia de Can Ros, amb habitatges plantejats per donar resposta a una Barcelona en ple creixement, nodrida per l’arribada de persones procedents del sud d’Espanya. L’arquitecte Josep Maria Soteras i Mauri, que posteriorment va treballar en projectes com el Camp Nou i el Palau Blaugrana, va ser l’encarregat de dissenyar-lo, i projectar-hi zones verdes, serveis per a tothom, la parròquia de Sant Pius i grans places on gaudir del temps lliure, com ara la del Congrés Eucarístic o la del Doctor Modrego, en record a l’arquebisbe que va impulsar la urbanització.

Com que es tractava de dos barris veïns, ben avinguts i amb serveis i objectius comuns, l’Ajuntament va optar, al principi dels vuitanta, per considerar-los com un de sol a ulls de l’Administració, i constituir el barri que avui dia es coneix com el Congrés i els Indians, dins el districte de Sant Andreu. “Eren dos barris amb tipologies i dinàmiques diferents, però les reivindicacions són comunes”, explica el Jesús Ribera, president de l’Associació de Veïns del barri.

Plaça del Congrés EucarísticFes clic per ampliar la imatge

Plaça del Congrés Eucarístic

La cultura popular tradicional segueix viva

El barri conserva dues identitats diferenciades, però amb trets molt similars, com és el sentiment de pertinença a un territori concret de la ciutat i un veïnat que es coneix “de tota la vida”. L’Agrupació Congrés, fundada el 1956, és l’entitat més antiga del barri i conserva el record de la vida durant el segle passat: “El bar de l’Agrupació abans era el lloc de trobada; sempre estava obert i tothom venia a petar la xerrada”, recorda la Núria Janer, la presidenta de l’entitat. Actualment, aquesta entitat organitza activitats com ara grups de teatre o l’esbart dansaire.

“És un barri que ha sabut mantenir les coses bones de ser dos nuclis diferents: té dues festes majors, una del Congrés i l’altra dels Indians”, explica la Montse Blasco, la presidenta de la Comissió de Festes del Congrés. D’aquesta manera, aquesta zona pot gaudir de gairebé 15 dies de festa. La Festa Major dels Indians se celebra pels volts del 24 de setembre, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, i la Festa Major del Congrés, durant la primera setmana d’octubre. “Enguany es compleixen 35 anys de la Festa Major dels Indians”, destaca l’Edgar Miró, de la comissió d’aquesta festa, l’encarregada d’organitzar la cantada d’havaneres, en relació amb l’origen del barri.

El Casal de barri Congrés-Indians ha estat, durant 10 anys, un equipament pal de paller per al barri. És un referent per l’activitat de les entitats i els grups que en formen part. El Centre Cívic Can Clariana Cultural arrodoneix l’oferta del barri, especialment pel que fa a les arts escèniques, en connexió amb altres equipaments que hi ha al districte de Sant Andreu, com ara la Nau Ivanow, de la Sagrera, o la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, a Sant Andreu de Palomar.

Centre Cívic Can Clariana CulturalFes clic per ampliar la imatge

Centre Cívic Can Clariana Cultural

Adaptació a la dinàmica de la ciutat

Tal com explica Ribera, el president de l’Associació de Veïns i Veïnes, “aquest és un barri que s’ha anat fent vell i ara s’està renovant”. Es refereix als habitants d’aquesta zona, amb una població envellida i poc recanvi generacional. Aquest factor configura les necessitats del veïnat, com és la connexió amb el CAP Maragall i els centres hospitalaris, fins aquesta tardor garantida amb la línia 20 de l’autobús. “L’eliminació del 20 ha suposat un gran moviment veïnal, ja que aquest autobús ens connectava amb l’Hospital de Sant Pau”, destaca Ribera, que reivindica un autobús que connecti els habitants amb el centre de la ciutat.

Carrer Pinar del RioFes clic per ampliar la imatge

Carrer de Pinar del Río

Una de les qüestions pendents és la dinamització del comerç. L’encarregada de fer-ho és la Unió de Botiguers Congrés-Indians, que agrupa 52 botigues per fomentar el comerç local. Xavier Sabaté, el president de l’entitat, destaca: “El barri és molt tranquil, però no té una estructura comercial potent”; amb l’objectiu de revertir la situació, l’associació ha creat sinergies amb l’associació de botiguers de l’Eix Maragall, treballant conjuntament amb el barri del Guinardó.

Amb el canvi generacional, també s’està duent a terme una metamorfosi del barri. Un dels primers exemples de la transformació és el Centre Cívic Can Clariana o la replanificació del Canòdrom, on s’està planejant combinar les activitats del Parc de Recerca Creativa amb un poliesportiu, un centre cívic i un centre d’art contemporani, entre altres. 

Escola La MoreraFes clic per ampliar la imatge

Escola Bressol Municipal La Morera

Canòdrom Parc de Recerca CreativaFes clic per ampliar la imatge

Espais de treball al Canòdrom Parc de Recerca Creativa