Assumpció Malagarriga, impulsora del Cantània, farà el pregó de la Festa Major de La Sagrera

12/11/2018 - 13:04

Malagarriga ha rebut aquest any la Creu de Sant Jordi com a reconeixement al seu valuós treball al front del servei educatiu de l'Auditori de Barcelona.

Malagarriga ha rebut aquest any la Creu de Sant Jordi com a reconeixement al seu valuós treball al front del servei educatiu de l'Auditori de Barcelona.

Assumpció Malagarriga (Cardona, 1953) és una de les pedagogues musicals més rellevants del país. Impulsora del Cantània, aquesta cardonina que resideix a La Sagrera des de fa dècades, va ser cap del servei educatiu de l’Auditori de Barcelona des de l’any 1999 fins el 2015, quan es va haver de retirar a causa d’un ictus. A principis d’aquest any va rebre un sonat homenatge organitzat per aquesta mateixa institució, l’Auditori, i a l’estiu va rebre la Creu de Sant Jordi com a reconeixement al seu valuós treball. En aquesta entrevista ens explica com viurà l’inici de la Festa Major de La Sagrera.

Fem un repàs de la teva extensa trajectòria com a impulsora de Cantània.

Quan va nàixer l’Auditori, em van encarregar la creació del servei educatiu i, en aquest procés, vaig coincidir amb un director que va creure molt en el projecte Cantània, que ha acabat donant la volta al món. És molt curiós perquè, quan m’ho miro des de fora i analitzo tot el recorregut que ha tingut Cantània i el posterior reconeixement de la Creu de Sant Jordi, em sent com si m’haguessin premiat per fer el que em corresponia fer, que és la meva feina. És a dir, desenvolupar aquest projecte formava part del meu treball a l’Auditori, i mai pensava que m’acabarien premiant.

Com veus Cantània des de la perspectiva dels anys?

Crec que el més revolucionari que vam fer va ser posar els infants al lloc que els hi pertoca com a públic. En aquest sentit, Cantània considera que els i les nenes són un públic tan important o més que l’adult. Això que sembla tan ximple és molt complicat de fer perquè has de canviar moltes coses perquè funcioni correctament.

Què has sentit quan has estat nomenada per fer el pregó de La Sagrera?

Bé, en primer lloc, he sentit molta por perquè, després de l’ictus, no parlo amb la mateixa fluïdesa i, realment, resulta molt atrevit pujar a un escenari a parlar davant de tanta gent. Em costa, parlar, escriure, llegir i elaborar el pensament. Per tant, el fet de tenir una idea i endreçar-la dins del meu cap em resulta un procés molt complicat. Ara, he de reconèixer que vaig avançant perquè a l’estiu vaig fer el pregó de Cardona i recordo que em va costar infinitament més que aquest a l’hora d’escriure. Aquest de La Sagrera m’ha costat menys i això em porta a pensar que la capacitat de recuperació del cervell és brutal.

Doncs enhorabona per tots aquests avanços tan importants…

Si ho penso, estic contenta fins i tot d’haver tingut l’ictus perquè m’ha permès descobrir com de gran és el món realment. Tot el que estic aprenent ara no se m’hagués acudit mai que ho podria aprendre. Estic gaudint molt amb tot aquest procés d’aprenentatge.