Eva Santana: "La meva primera novel·la publicada ha estat escrita a Sinèrgics"

08/04/2019 - 09:38

Eva Santana és publicitària, carrera que ha desenvolupat a agències del sector fins que es va decidir a centrar-s’hi en la tasca docent a la universitat i en l’escriptura.

Eva Santana és publicitària, carrera que ha desenvolupat a agències del sector fins que es va decidir a centrar-s’hi en la tasca docent a la universitat i en l’escriptura.

Fruit d’aquesta aposta per la narrativa és el seu primer llibre publicat amb l’editorial Edebé, ‘Mi amigo alemán’, que es presenta la dijous 11 setmana a l’Fnac Triangle a les 19 h i que ha estat escrit a l’espai de co-working amb retorn social Sinèrgics de Baró de Viver. En aquesta entrevista, coneixem l’autora que va decidir sortir de Sant Cugat i del centre de Barcelona per venir a escriure als nostres barris.

Quines assignatures imparteixes a la universitat?

Fa molts anys que me n’encarrego de la mateixa assignatura, Fonaments i introducció a la publicitat, que és una mena d’assignatura inicial per introduir l’alumnat en el sector.

Llavors parlem de la teva primera novel·la, però no de la teva primera publicació…

Vaig començar publicant treballs acadèmics, la majoria centrats o sorgits de la meva tasca de professora, ja que el personal docent sempre estem obligats a treballar molt en aquesta línia. He tret endavant diversos projectes, però m’agrada especialment un que vaig treballar amb un amic dissenyador, Xavi Vega, que ens va quedar entretingut, visual i didàctic. Es tracta de ‘Tapas de publicidad’ i ja va per la segona edició.

Quan comences amb la ficció?

Vaig començar a escriure ficció al 2014, mentre treballava en una feina com a gestora a la universitat i, a banda, com a professora. Em vaig iniciar per gust, perquè sempre m’ha agradat molt escriure. Segons com jo he treballat, primer maduro la història al cap, i és a partir d’aquí que, quan ja ho tinc tot més o menys clar, començo a narrar.

Sempre havies volgut intentar desenvolupar una història?

Tenia aquest neguit d’escriure. En un moment en el que em manegava la feina, les classes i la casa, vaig decidir valorar la situació amb el meu company per veure si era factible que jo pogués renunciar a una part del meu sou per començar a escriure. Vam veure que sí i em vaig llençar a intentar-ho tot i que n’era conscient de les dificultats que travessa, des de fa anys, el sector editorial.

Com ha estat el procés?

En acabar la meva primera novel·la, que no és aquesta, vaig decidir presentar-la a concursos i vaig ser finalista en dos d’ells, en el V Concurso Literario de Novela Contacto Latino i en la IV edició del Concurs de Narrativa Manuel Díaz Vargas. Em vaig animar perquè em va resoldre els dubtes de si se’m donava bé o no, però la mala sort va ser que en cap dels dos certàmens publicaven els treballs finalistes.

I, després dels premis?

Vaig intentar moure aquesta novel·la i no va sortir, així que em vaig posar amb la segona, que és la que he publicat ara, ‘Mi amigo alemán’. És juvenil, en principi, però la gent de la nostra edat que l’ha llegida també els hi ha agradat. Parla de l’assetjament escolar i reivindica la figura de les dones, de les mares, de fet, que no arribem a tot. En aquesta novel·la, el protagonista és un nen de nou anys que pateix bullying i la única que se n’assabenta és la iaia perquè la mare va tan atrafegada i el pare és tan Peter Pan que no arriben a veure els problemes del nen. Crec que el llibre barreja moltes emocions perquè aixeca somriures però també té moments durs. Volia que els i les joves que llegeixen la novel·la se n’adonin del que implica ser mare perquè s’explica l’enorme dedicació de la mare al treball i a la família.

A banda de les novel·les, mantens el pols diari amb el blog…

Efectivament, tinc el blog aveceshablosola.com i li vaig posar aquest nom perquè crec que les dones som bastant de parlar soles en el sentit de que reflexionem molt. Jo tenia tendència a muntar-me històries i pel·lícules i llavors un dia vaig pensar de fer alguna cosa amb tot això. Així és com va nàixer el blog, ara fa dos anys, i he aconseguit tenir més de 273.000 visites.

En què treballes ara mateix?

Tinc un parell de novel·les no publicades en les que m’he començat a centrar una vegada finalitzada aquesta publicació de ‘Mi amigo alemán’.

Com comences a venir a Sinèrgics?

Quan vaig començar a escriure vaig voler separar les diferents parcel·les de la meva vida i, per això, vaig intentar buscar un espai que s’adaptés al que jo necessitava. De casualitat, vaig veure un anunci a les xarxes socials de Sinèrgics i em va atreure molt que fos de retorn social. Tenia també ganes de fer voluntariat i, després d’una entrevista amb els gestors, l’Estel i l’Isaac, em van agafar. Aquí és on he escrit ‘Tapas de publicidad’ i també ‘Mi amigo alemán’. Per dur a terme el retorn social, he pogut col·laborar amb el barri contribuint, per exemple, amb els textos de l’exposició que es va obrir sobre Baró de Viver.