La Jamància (de ‘jalar’, “menjar”) va esclatar a mitjan segle XIX, i va tenir com a principal causa la misèria de la classe obrera, amb manca d’aliments, higiene i habitatges dignes. Ja en aquella època Sant Andreu de Palomar, com altres municipis del Pla de Barcelona, havia començat un ràpid procés d’industrialització. Els revoltats també estaven decebuts amb el general Prim, que s’havia rebel·lat contra un altre general, Espartero, però no havia aplicat les reformes promeses.
A Sant Andreu de Palomar, a mitjan setembre, centenars de revoltats van sorprendre i capturar tropes del bàndol oficial. Posteriorment hi va intervenir directament el general Prim i hi va haver intensos combats. Va ser en aquest context bèl·lic que va ser bombardejat Can Aresté, concretament des de l’antiga masia de cal Borni (ara l’Escola Turó Blau). Al voltant no hi havia altres edificis, ja que llavors era una zona despoblada.
Aquest no és l’únic testimoni que ha quedat a la zona d’aquells fets històrics. Uns quants carrers més amunt d’on hi ha el projectil, entre la Meridiana i Gran de Sant Andreu, hi ha el carrer de Baliarda (que acaba en un passatge amb el mateix nom). Aquestes vies recorden Francesc Baliarda, més conegut com el Noi Baliarda.
Nascut a Sant Andreu de Palomar el 1813 i de tarannà progressista, durant la Jamància va combatre en uns aiguamolls que actualment corresponen al barri del Bon Pastor, on el van fer presoner. Va sobreviure al conflicte, però va ser abatut per la policia anys després, el 1850, després de participar en altres guerres (en una de les carlinades i a la Revolta de les Quintes). La seva trajectòria vital és un reflex de les convulsions del segle XIX, igual que el projectil de Can Aresté.