EN RESiDÈNCiA: La vida oculta sota els murs de la Fabra i Coats

31/05/2021 - 11:29

A l'En Residència d'enguany, l'alumnat del Vapor del Fil ha treballat amb Paula Bruna, ambientòloga i artista que ha aconseguit treure de la foscor la vida que s'amaga darrere i sota els murs de la Fabra i Coats.

A l'En Residència d'enguany, l'alumnat del Vapor del Fil ha treballat amb Paula Bruna, ambientòloga i artista que ha aconseguit treure de la foscor la vida que s'amaga darrere i sota els murs de la Fabra i Coats.

Amb un treball minuciós de documentació i enregistrament darrere, al més pur estil naturalista, els i les alumnes del Vapor del Fil han tingut la possibilitat d’explorar un món que sovint queda ocult: el de tots aquells animalons que ens envolten i als quals no solem prestar cap mena d’atenció. Mitjançant càmeres endoscòpiques, plaquetes de vidre o micròfons de contacte, els i les adolescents han pogut descobrir tot un nou món de vida.

“Darrere el projecte hi ha objectius a diferents nivells. En primer lloc, volia obrir els ulls de l’alumnat a la vida no humana que ens envolta, i de la qual, la gran majoria de vegades, no som conscients. En segon lloc, volia que féssim amb els nens i nenes una negociació d’aquesta vida: no des de les nostres necessitats o interessos, sinó cercant el canvi en la mirada. Sortir de l’antropocentrisme per buscar l’ecocentrisme. De vegades, l’ecologia es té en compte només des d’un interès humà, i això hauria de canviar”, assegura la Paula.

Si bé treballar a la Fabra i Coats és un luxe per ser un recinte històric amb molta càrrega simbòlica, també és cert que es tracta d’un espai relativament gris amb no massa zones verdes. “Buscar-hi la vida que s’hi amaga ha suposat un repte important”, explica l’artista i ambientòloga.

Després d’un treball de recerca minuciós i la reflexió conseqüent, l’alumnat del Vapor del Fil ha pogut adonar-se que l’espai de la Fabra i Coats és molt dur per a les vides no humanes. És per aquest motiu que en la segona part del projecte s’han presentat propostes amb l’objectiu de cedir espais als no humans. “Hem treballat les propostes de i amb l’alumnat i ells han participat en la negociació amb els gestors del centre i del districte per fer una intervenció de cessió d’espai a aquestes altres formes de vida”. El resultat, si tot prospera, serà que en una de les entrades de l’antiga fàbrica es farà un carril de no humans: s’aixecarà el ciment i s’adequarà el terreny per a les bestioles. “Comptem amb l’assessorament de l’Ajuntament de Barcelona per a naturalitzar l’espai i l’11 de juny presentarem el resultat final”. A més de la intervenció, el procés creador es podrà veure en una exposició muntada per l’alumnat del centre.

Com ha passat a altres artistes de l’En Residència, Paula Bruna ha hagut de fer front al repte que ha suposat la crisi sanitària, però reconeix que tant ella com el centre i l’alumnat han fet tot el possible per adaptar-se i no perdre el fil. “Un dels altres reptes ha estat la dificultat de portar a terme un projecte artístic que no és exactament una classe d’art. Encaixar segons quins projectes dins el marc de l’ensenyament reglat i uns horaris fixos no resulta fàcil, però ho hem aconseguit!”.

Qui és Paula Bruna?

Paula Bruna va començar la seva carrera professional com ambientòloga, abans d’estudiar Belles Arts. Aviat es va adonar que els seus projectes artístics estaven impregnats d’ecologia i natura i que l’única manera de realitzar-se professionalment era amalgamant les seves dues passions. “Finalment vaig abraçar aquesta mescla, quan em vaig adonar que la ciència es quedava curta si el que es persegueix és un canvi de mentalitat. L’art té un potencial molt gran per forçar una transformació”. Un canvi, que, segons ella, ha de poder reconduir el món abans d’un col·lapse. “Des de l’art es veuen altres possibilitats; possibilitats de convivència estranyes però possibles”. L’artista i ambientòloga té un doctorat en Art i Ecologia política i no li agrada utilitzar la paraula ’emergència’ per a referir-se al canvi climàtic. “L’emergència no només és climàtica i no m’agrada utilitzar aquesta paraula perquè fa referència a quelcom inesperat. En general, la canalla és molt conscient de la necessitat d’un canvi. El dubte apareix quan ens preguntem com portar-lo a terme, per on començar”. Durant aquests mesos, l’alumnat del Vapor del Fil ha pogut entendre la importància de posar el punt de vista no humà com a punt de partida per repensar la convivència i iniciar aquesta transformació.

A punt d’acabar el curs escolar, la Paula fa una valoració molt positiva d’aquests mesos de treball amb l’alumnat del Vapor del Fil. “El canvi que han fet els nens i nenes des de l’inici del curs ha estat brutal, tant des del punt de vista artístic com de l’ecològic. El nivell d’implicació ha anat variant i millorant al llarg dels mesos”. L’artista considera que el fet que hagi estat un projecte multidisciplinari (s’ha mirat cap a l’art contemporani i les diferents formes d’expressió que pot tenir i l’alumnat ha treballat amb fotografia, dibuix, pintura, art viu i performance, entre d’altres) ha resultat molt enriquidor per als nens i nenes.

No oblida a més, el mateix aprenentatge, el treball dur per aconseguir una feina ben feta i la lluita per apropar l’art contemporani a les noves generacions. Un art, que, tal com explica, ajuda a desenvolupar altres maneres de pensar “menys científiques o lògiques i més centrades en les emocions (…) Els infants podran utilitzar aquests processos creatius al llarg de la seva vida per resoldre conflictes i afrontar problemes”.

Al llarg del projecte, l’alumnat també ha visitat l’exposició de Fina Miralles al MACBA, ha anat el Jardí Botànic i ha exposat al claustre del professorat els seus resultats, a més de fer el seu propi recorregut artístic, protagonitzat per caragols, ratolins, aranyes, sargantanes i ocells, entre d’altres.