Nous models d’habitatge obrer i popular: creixement vertical d’edificis entre mitgeres, blocs aïllats.

El Pla comarcal del 1953 va suposar grans canvis al conjunt del territori del Bon Pastor. El Pla establia una zonificació de grans àrees per a la mitjana i petita indústria, la transformació del grup de cases barates i, pel que fa a Estadella, dividia la zona en suburbana semiintensiva —que va permetre el creixement vertical entre mitgeres de les casetes dels anys trenta— i en residència urbana en blocs aïllats.

A partir del 1955, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va adquirir molts terrenys, la qual cosa va facilitar la prolongació del barri d’Estadella cap al Besòs i la construcció d’una sèrie de blocs aïllats, paral·lels al carrer de Sant Adrià, complint el “Decreto de 27 de mayo de 1955 sobre construcción de viviendas por empresas industriales” i el “Plan de urgencia social” de 1959, amb la construcció de prop de 760 nous habitatges, el que va causar un important creixement de la població. 

Una de les parcel·les es va donar a l’Església per construir-hi l’escola parroquial, amb què es va finalitzar el complex parroquial iniciat dècades abans amb la construcció de la rectoria, l’escola de nenes, l’Hogar Obrero, el dispensari i l’església. Una altra parcel·la es va dedicar a mercat.