L’Esperança

El Nassut i la Galtones van ser construïts pel professor del centre Santiago Panero per alegrar i fer més festives les celebracions a l’escola. Representen una parella d’avis adorables.

L’Esperança ha estat construïda per commemorar el 50è aniversari del centre educatiu. És l’amfitriona i el símbol de l’escola: porta el seu nom i un llibre amb els escuts, així com els anys de fundació i celebració. En el seu vestuari hi predomina el color verd, que sempre ha estat el color d’identificació del centre.

Implicació pedagògica actual en el centre

Les figures han servit per fer més vivencials els elements de la cultura popular i tradicional entre les nenes i nens de l’escola. Quan es van inaugurar els capgrossos, es van fer unes votacions per escollir-ne els noms.

Es té la intenció de crear una colla gegantera amb alumnat d’ESO i d’ensenyaments postobligatoris (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà) per tal de poder ampliar el ventall d’actuacions i, així, poder sortir també a les festes del districte de Sant Andreu i a d’altres districtes i municipis.

Com ho viuen els mestres?

Els mestres s’han implicat en la construcció dels capgrossos utilitzant les hores de plàstica per treballar amb l’alumnat de 5è i 6è. Posteriorment, se n’ha fet una rehabilitació completa el 2015, a causa dels desperfectes d’ús. La van dur a terme Montserrat Nogués, mestra de l’escola, i el mateix Santiago Panero.

Com ho viuen els infants?

L’alumnat al llarg de la seva escolaritat ho viu de diferents maneres: les nenes i nens solen mostrar un gran entusiasme per l’aparició dels capgrossos i la geganta a les celebracions de l’escola. Els petitons se’ls miren amb expectació al començament, però de seguida agafen confiança i s’afegeixen a la gresca. A primària són un motiu d’alegria, festa i celebració. Per a l’alumnat de l’ESO, portar les figures és una manera de participar de la festa i fer que els companys més petits pugin gaudir-ne.