El nom de la Verneda fa referència a uns dels arbres que creixen al marge dels rius, els verns. El barri està molt relacionat amb el veí Sant Martí de Provençals, amb el qual forma un continu urbà i social. El primer grup d'habitatges el va impulsar el Patronat Municipal de l'Habitatge, a la dècada dels cinquanta, a la zona de via Trajana.

El conjunt d’habitatges més important és el de la Pau, situat entre la rambla de Guipúscoa i la Gran Via. Company de lluites amb els barris del Besòs i del Maresme, aquest tercer barri de l'eix Prim el va construir l'Obra Sindical del Hogar. El va inaugurar Franco l'any 1966 en els actes de la campanya "25 años de paz" des de la fi de la Guerra Civil, fet del qual en deriva el nom. Un nom que, malgrat aquest origen, avui s'identifica amb les connotacions positives del concepte ‘pau’.

L'edifici Piramidón, un gratacels de disset pisos d'alçada, es va construir l'any 1971. Després d'un temps sense cap destinació concreta, actualment és la seu de diferents entitats i associacions culturals, veïnals i socials, com l'Escola d'Adults La Pau, el centre cívic i un centre d'art contemporani.

A més del conjunt de la Pau, el barri integra els de l'entorn de la Palmera, la Verneda Alta i la Verneda Baixa. En aquest darrer, en els últims anys, s'ha dut a terme  la substitució, per nous blocs, dels edificis de l'antic polígon, molt deficients i afectats de patologies estructurals. La plaça de la Palmera —amb la xemeneia de l'antiga fàbrica que hi havia, i amb la gran escultura lineal de Richard Serra— va ser un dels primers espais guanyats per a la ciutat a l’inici de la democràcia municipal.

L'encreuament de les rambles de Prim i de Guipúscoa, que s’han renovat, i l’estació de metro veïna, componen un punt de centralitat i de dinamisme comercial i cívic, que exemplifica perfectament la gran millora de qualitat urbana que ha experimentat el barri els darrers anys.