El tall geològic
El curs del riu havia estat un altre mil•lennis enrere, i el talús sorrenc del turó del Molines explica què va passar aleshores des del punt de vista geològic
En començar a creuar el pont del Molinet cap a Santa Coloma de Gramenet, a l’alçada de la vista es veu una talús marronós, sorrenc, que abasta tota la part baixa d’un petit turó de poc més de 80 metres d’altitud.
És just en l’antiga finca que hi havia aquí que s’ubicava el molí fariner dels Tristany, el molinet que dona nom a la passera i al parc. I a més, en aquest indret es pot observar el tall geològic de la serra de Can Mena.
El recorregut canviant del Besòs
Durant el miocè, la Mediterrània va quedar aïllada de l’oceà Atlàntic i això va provocar una baixada del nivell del mar. En aquella època de clima subtropical, el riu Besòs recollia les aigües del llac vallesà̀ i una part dels torrents de Collserola.
A prop d’on avui hi ha el pont de Can Peixauet, la serra de Can Mena obligava el riu a girar al nord-est cap a Montigalà, i anava a desembocar al mar pel Turó de Montgat.
Però al final del miocè, els moviments de la falla de Sant Adrià̀ juntament amb la invasió́ marina provocada per la reobertura de l’estret de Gibraltar, van provocar que el riu adoptés el curs actual.
El talús del parc del Molinet
Rius que es mouen
No és pas estrany trobar fòssils marins en muntanyes o en comarques d’interior, i és que els moviments geològics generen o fan desaparèixer llacs, buiden o omplen mars, alcen serralades i muntanyes, i canvien els cursos dels rius, tal i com li va passar al Besòs.