La plaça de Llevant
Per la seva geolocalització en el mapa de Barcelona, ben podria ser que aquest fos un dels primers punts de la ciutat en rebre els raigs del sol absolutament cada matí del món. Si més no, ran de terra i en un terreny no guanyat al mar.
El llevant de Barcelona, solar i urbà
Podria ser que no fos el primer punt de la ciutat en rebre el sol cada matí, però des del bell mig estant, sí que es pot tenir la sensació que és on neix la ciutat. I és que l’urbanisme de Cerdà fa que aquí neixin vies tan rellevants com l’avinguda Diagonal per fugir ponent enllà travessant la ciutat de cap a cap, la rambla de Prim, que puja orgullosa cap a Collserola des d’aquest àmbit, i de l’av. Eduard Maristany i del passeig del Taulat, que segueixen el litoral cap a Sant Adrià i cap a la Barceloneta respectivament.
Un epicentre geogràfic des d’on cada matí no es lleva només el sol, sinó també tota la bellugadissa vida ciutadana.
Llevant surrealista
En Dalí deia que des de Portlligat ell era la primera persona de la península ibèrica a veure el sol. De fet, es va fer instal·lar a la finestra de l’habitació un mirall amb l’angle just per tal que el primer raig del sol de cada matí l’enlluernés des del llit estant, i amb aquest petit truc, és molt probable que en aquell extrem del Cap de Creus aconseguís aquest repte realment extraordinari.